ENTREVISTA A JOAN ORBEA, CAMPIÓ DE BILLAR A TRES BANDES

Bartomeu Bennàssar, 2n C

Avui xerrarem d’esports, en aquest cas de billar a tres bandes, esport en el qual a l'IES Porreres tenim un alumne que es un practicat destacat, en Joan Orbea. Aquest esport és la seva gran passió i ara l’hi farem un parell de preguntes per conèixer-lo millor.

Perquè vares començar a practicar aquest esport?

Per que el meu pare em duia a pics al billar hi ha a ca els meus padrins en teníem un i o vaig i em va agradar molt

Quant de temps fa que practiques aquest esport?

Fa tres anys, que en aquest esport es molt poc.

Qui va ser el teu primer mestre? Quins tens ara?

El meu primer metre va ser en Carlos Crespo el millor de Balears i uns dels bons d’Espanya.

Ara mateix m’entrenen en Carlos Crespo, el meu pare (Jaume) i Guillem Garcies. També aprofit ara per donar-lis les gracies a tots per ensenyar-me i preocupar-se per mi.

Quantes hores entrenes setmanalment?

Setmanalment entren unes 8 hores encara que pot variar segons les necessitats dels estudis.

T’agradaria dedicar-t'hi professionalment?

Si, però es molt difícil ja que en tot el mon nomes hi ha entre 8 i 14 persones que viuen de jugar a billar.

En el món del billar, quin es el teu ídol?

Els meus professors m’agradaria ser com en Dani Sánchez (4 vegades campió del mon).

Quin va ser el primer premi que vares guanyar i on?

Va ser quan vaig començar que m'havia romput el braç i al Palma Arena vaig fer campió de Balears amb el braç romput

Quins son els teus premis actualment?

Ara mateix he aconseguit ser 2 pics campió de balears de la categoria sub 15 i sub 21, el 3er classificat al campionat sub 15 d’Espanya.

I ja per acabar, quins objectius t'has fixat i que t’agradaria aconseguir en el mon del billar a curt plaç?

El meu objectiu immediat es ser campió d’Espanya de la categoria sub 15.

ENTREVISTA A JOAN AGUILÓ AL TASTART

Sílvia Barceló i Cati Deyà, 1ESO-C

Vàrem anar a la nit de l’art de Porreres. El Tastart aplega exposicions de diferents artistes. L’IES Porreres també hi participava, però una de les obres més espectaculars i que ens va impressionar més va ser el mural de l’artista Joan Aguiló al transformador local. L’entrevistàrem per conèixer-lo millor.

 

Quan vares començara pintar?

De petit ja pintava tot el temps i m’entretenia molt.

 

Qui o què et va inspirar per pintar?

Vaig anar a Berlín i va ser quan vaig conèixer l’art urbà. Llavors vaig pensar que jo també ho podia fer.

És una afició o el teu ofici?

Les dues coses, la meva afició i la meva feina. Aquesta hauria de ser la filosofia de la majoria de gent, fer d’allò que t’apassiona la teva feina.

Sobre les pintures que fas, pintes quan et ve una idea al cap, o tens una idea preconcebuda i després la reflecteixes a través de la pintura?

Intent pintar quan em ve de gust i em sent inspirat.

Què ens recomanaries a nosaltres?

Intentau fer sempre el que vos agrada, sigui pintar o qualsevol altra cosa.

ENTREVISTA A GASPAR MORA, COORDINADOR DEL TASTART

Glòria Mora, Jonathan Cantero, Khadija Salhi i Nacho Becerra, 1ESO-B
 

Entrevista a Gaspar Móra Mulet, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Porreres, coordinador del Tastart (nit de l’art).

1.QUIN VA SER EL PRIMER ANY DEL TASTART?

La primera edició va ser el 2016, enguany ha estat la segona. El primer any va ser més complicat d’organitzar, tot ens era nou i encara que tenguéssim una idea molt clara del que volíem sempre hi ha dubtes i preocupació pel resultat final.

2.QUINS ARTISTES HAN VENGUT?

Han participat més de 80 artistes i tot tipus de mostra artística: pintura, escultura, instal·lació, dansa, art urbà, còmic, gravat, fotografia, vídeoart i vídeoperformance.

3.TROBES QUE AQUEST ANY HA VENGUT MOLTA GENT?

Sí, enguany a aquesta segona edició l’assistència de gent pensam que ha triplicat la de l’any anterior, tots els membres de l’organització estam molt contents, pensam que se comença a consolidar com una nit de l’art referent de qualitat i amb un estil propi.

4.QUI HA PARTICIPAT A L’ORGANITZACIÓ DEL TASTART?

Som un equip de sis col·laboradors: Sofia Feliu, Ramon Company, Damià Tomàs, Maria Antònia Móra, Ake Móra i jo mateix, carregats d’il·lusió i amb moltes ganes de fer feina. També volem agrair la col·laboració del personal de l’Ajuntament i de tots aquells que hi han participat d’alguna manera.

5.CREUS QUE LA COL·LABORACIÓ DE L’INSTITUT HA ESTAT

BONA?

Sí, estam molt contents que l’institut hagi organitzat un projecte amb les famílies que acaba a l’exposició de la nit de l’art. Esperam que a la pròxima edició també hi participi, ja que va ser un gran èxit.

INTERVIEW TO UBALDO

This year, we have had an auxiliar coming from Las Vegas (Nevada, USA), whose name is Ubaldo del Toro. We have learnt a lot from him, and we think he has learnt a lot from us too. We have laughed a lot and we will miss him, his jokes and his answers in Spanish...

Now that Ubaldo is leaving us, we are going to ask him some questions and you will know him more.

Did you enjoy the experience on the island?
I did enjoy my experience on the island, it’s one of the most beautiful places I’ve ever been.
What activities did you do?
I went cycling, hiking, I went to ‘es Cap de Formentor’… a very far, nice and beautiful place.
Which part of the island did you like the most?
The part of the island which I enjoyed the most would be Valldemossa.
Have you visited other countries during your stay here? Have you been to other places (of Spain) rather than Mallorca?
No, not during my stay here but before I’ve been to: France, The Netherlands and Belgium. I’ve been to San Sebastián and this year, I went to Madrid, it’s a very nice place and a very big city. But I personally recommend, if you’re looking for an authentic experience: to come to Mallorca.
Why did you decide to come here?
I decided to come here because I’ve never lived on an Island before and it has been a unique experience.
Have you ever worked with children or teenagers before?
Yes, I have. When I was living in San Sebastián I also did the auxiliary position and I was working at a primary and high school.
What differences have you found between Spanish and American schools?
The biggest difference between schools would be the attitude that the actual students carry while they’re here at school. Here in Porreres… one of the best attitudes that I’ve ever seen, in general.
And, speaking of IES Porreres. Did you like the activities that we’ve done? Which one has been your favorite?
Yes, from Sant Antoni to every other cultural event. Sant Antoni was my favorite, though…
What did you like the most about the Spanish culture?
The thing that I’ve liked the most about the Spanish culture would be the friendliness of the people.
Did you expect Spanish people to be like this?
No, I did not! My expectations are surpassed, they are great people. Specially in the village.
What are you going to do when you leave Mallorca?
When I leave, I will do the conversation auxiliary position that I do here in Granada, Andalusia. So, I will continue this experience in the south of Spain.
What do you think about this experience?
Hands down one of the best experiences I’ve had in my life, being able to become a part of a family. I see this school more as a family that as a job.
Would you recommend this experience to anyone that wants to come?
I would definitely recommend this journey to anybody who want to experience a new culture.
Mark your experience here from 1 to 10.
11, hahaha.
Can you tell us an anecdote from your stay here?
I’ve soaked up the sun.
Have you learnt anything from Mallorca?
Yes, “A poc a poc” and “tira-tira”.
What are your plans for the future?
My plans for the future…hopefully getting married and keep travelling while meeting new cultures.


We’d like to let you know that we’ve loved running with you. Sports are the best!
Thanks, Ubaldo. Good luck! We'll miss you!
Thanks to our reporters: Sílvia Servera, Miquel Riera (1r E), Maria Roser Garcia, Guillem Vecilla (2n A), Gabriel Mesquida, Rafel Verger (3r A), Xisca Sansó, Maria Nicolau (4t B).

ENTREVISTA A BARTOMEU GARÍ

Xisca Garí, coautora de l'entrevista és alumna de 4t i filla de Bartomeu Garí

Xisca Garí i Helena Mateos

El passat 9 de novembre els alumnes de 3r i 4t d’ESO tengueren la sort de poder visitar la fossa de Porreres situada al Cementiri d’aquest poble. La fossa estava en procés d’exhumació i els alumnes pogueren observar com treballava l’equip d’antropòlegs, forenses, biòlegs, etc. com també una gran quantitat d'esquelets col·locats, o més ben dit, tirats a dins. Hi havia 12 cossos, aproximadament, repartits en diferents clots o fosses més petites. Lourdes, una de les caps de l’equip encarregat de dur a terme el treball, els oferí una àmplia explicació del procés d’exhumació, a més dels estats i característiques de la fossa. Finalment, l’historiador Bartomeu Garí, que dugué a terme l’estudi de la localització de les fosses, explicà un poc sobre el tema de la Guerra Civil i la repressió a Mallorca, la qual cosa resultà atractiva als alumnes que, molts interessats,  li feren una sèrie de preguntes.

Nosaltres també ens hem interessat pel tema i hem volgut fer una breu entrevista a Bartomeu Garí.

-Quan va començar tot aquest viatge?

Començà fa quasi 20 anys quan una sèrie de grups polítics de Porreres, juntament amb investigadors i historiadors, cregueren necessari donar a conèixer els anys de la Guerra Civil i molt especialment el que va passar, la repressió, a través de conferències, cine fòrums i fent un homenatge anual a La Creu tot recordant les persones que moriren en aquest indret, sobretot les persones de Porreres.

-Què va ser el que us va impulsar a dur-ho a terme?

Un fet important fou el fet de sentir-nos “hereus” de les persones represaliades, i quan dic represaliades em referesc a aquella persona que mataren, a aquella que acusaren o a la que perseguiren, que formaven part d’un règim democràtic, que era la república, i formaven part de partits progressistes d’esquerres, com nosaltres. D’aquí sorgí l’associació Memòria de Mallorca, formada per historiadors, familiars, investigadors… entre ells jo mateix, que he lluitat molts anys per complir els seus tres objectius: elaborar un cens de víctimes de la repressió, exhumar les fosses i eliminar la simbologia feixista.

-Com fou el primer contacte entre tots els involucrats amb obrir la fossa?

Hi va haver un precedent. L’associació i la Conselleria arribaren a un acord per elaborar el mapa de fosses i cercar els indrets allà on s’enterraren aquestes persones. Aquest estudi va permetre exhumar la fossa de Sant Joan, on es trobaren tres víctimes i, a conseqüència d’això, s’aprovà la nova llei de fosses que va conduir a l’exhumació d’una fossa més gran, com és la de Porreres. Per aconseguir-ho va ser cabdal el mapa de fosses i el compromís del Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Porreres, els investigadors, les famílies, etc.

-Com et sentires quan trobàreu els primers indicis dels cossos?

Va ser molt emocionant i, fins i tot, trist perquè va confirmar el que va passar l’any 36 i 37. És molt emotiu i cruel, ja que veus aquells cossos tirats.

-Quin ha estat el resultat de l’exhumació de la fossa de Porreres?

Un fet molt important, perquè sabíem que era una fossa on s’hi trobaven moltes víctimes. No és la més gran de Mallorca, perquè també hi ha les dels cementeris de Palma i Manacor, però sí la més important per exhumar. Pensam que hi ha al voltant de 130 víctimes de les quals s'han trobat els cossos de 55. El resultat ha estat satisfactori i estam a l’espera de poder identificar aquestes víctimes.

-T’has sentit decebut pel que no s’ha pogut aconseguir?

No, ja que és la primera fase d’un procés, en el qual n’hi haurà una segona. Realment, tot el que he investigat i publicat als meus llibres i estudis, amb l’exhumació d’aquesta fossa es confirma que ha estat una feina ben feta. Potser una mica trist per tants anys d’espera.

-Com creus que anirà la segona fase de l’exhumació de la fossa? Creus que hi haurà obstacles que la dificultin, com per exemple, diners o persones?

Bé, com ja sabeu, primer s’ha duit a terme una primera fase que ha consistit en exhumar la zona localitzada i recuperar 55 cossos. Hi ha un obstacle, una paret de nínxols i unes tombes particulars que dificulten, de moment, recuperar la resta de cossos. El que es farà ara amb els que s’han trobat és treure les mostres d’ADN, intentar identificar-los i si és així donar-los a les seves famílies. Es començaria una segona fase amb dues opcions. La primera és desmuntar la paret de nínxols i mirar realment què hi ha a baix. Això suposa un altre obstacle que és el pressupost elevat. I la segona consistiria en fer prospeccions a una zona del costat de la fossa on, gràcies a l’ajuda de testimonis orals, sembla que hi ha víctimes enterrades. Per tant, aquest és el camí que s’ha d’agafar.

-I pel que fa als familiars de les persones enterrades, hi estan tots d’acord amb aquesta segona fase?

Els familiars no ens han suposat cap problema. Ningú s’hi ha oposat directament. La qüestió és que el tema és molt complicat ja que són tombes familiars. S’haurien de traslladar aquestes restes a un altre lloc del cementiri, desmuntar, exhumar, s’ha de tornar a muntar i tornar a posar les restes a dintre. És complicat, val molts de doblers i les famílies hi han d’estar d’acord. Jo crec que sí que hi pot haver un poc d’oposició però no molta. Realment el condicionant més important és l’econòmic, però, com que el Govern de les Illes Balears ha aprovat la Llei de Fosses, ens dóna un pressupost anual, igual que l’Ajuntament, que també aporta ajudes econòmiques.

-Com et sents quan en els homenatges a les víctimes o amb la mateixa obra de teatre "Porreres 1936" comproves que la gent et dóna suport i se segueix endavant?

Estic molt content per una cosa, perquè des de fa molts anys estudii la repressió de la Guerra Civil i no només don suport al que és l’estudi històric, sinó que també he treballat amb Memòria de Mallorca i participat en actes, conferències, cine fòrums, fins i tot també he pogut ambientar els meus estudis en una obra teatral anomenada "Porreres 1936". Em sent molt satisfet per una cosa, perquè fa una quinzena o una vintena d’anys la gent no li donava tant de suport, però ara, amb tant de temps de feina, tant històrica com amb actes, llibres, obres de teatre… la gent ha començat a conèixer la història i a veure com ho passà aquella gent, cada vegada hi ha més persones que recolza la iniciativa. Realment estic satisfet i, sobretot, sorprès perquè mai pensava que els resultats fossin tan positius.

Bartomeu Garí explicant als alumnes de 4t de l'IES Porreres l'origen d'aquesta fossa

ENTREVISTA A LLORENÇ CAPELLÀ I FORNÉS

Llorenç Capellà a l'acte de sant Jordi

Aina Font, Climent Tortella, Miquel Toledo, Coloma Garcia i Josep Mas, 3ESO-A

1. En quins aspectes t'ha influenciat el teu pare a la teva vida?

En la manera que va viure la seva. Va morir quan jo tenia sis anys. No em va donar consells; no em va poder indicar camins a recórrer ni advertir d’obstacles o perills. Allò que em va influir va ésser la seva biografia. Els anys de la infància, els estudis, l’activitat política, la guerra, la presó, el teatre... Va ésser com veure aquella pel·lícula que veiem una i deu vegades i mai no ens cansem de mirar. No em reconec, per tant, cap influència directa. Tanmateix sé que no seria com sóc, tot i els clarobscurs propis dels anys viscuts, si no l’hagués considerat un referent insubstituïble.

 

2. Què és el que més admires d'ell?

Tantes coses! Potser, però, el respecte que tenia per les persones. Més concretament: la persona era en el centre de les seves ànsies i dels seus ideals. Mai no va considerar –ni se li passava pel cap!− que pogués haver-hi pobles o races superiors. Escriu Jo sóc català perquè se sap part d’una cultura i d’un poble. Això mai no li va impedir sentir-se solidari amb els altres pobles ni admirar-ne, amb la mateixa intensitat, les expressions culturals que admirava del seu.

3. Quina és l'anècdota que més bé recordes del teu pare?

Potser aquella que va protagonitzar en el teatre de Son Espanyolet, a Palma, ple de gom a gom. S’acabava de representar una obra seva, no record quina, i va córrer la brama que ell, Pere Capellà, era entre el públic. Aleshores els espectadors reclamaren la seva presència a l’escenari. Volien que digués unes paraules, aplaudir-lo, fer-li cas; era una persona molt popular. Ell va accedir encantat a complaure’ls. Quan ja era entre bastidors un policia de la secreta va fer-li saber que únicament podia parlar en castellà. I s’hi va negar. Quan a un poble li prohibeixen la llengua pròpia, el colonitzen. Ho sabia.

4. Quins eren els seus autors o llibres preferits?

Quan era jove, i esmerçava el temps entre l’estudi i l’activisme polític, tenia preferència pels llibres de temàtica social. Ho escriu a un dels seus germans, anys més tard, des del penal d’Alcalá de Henares. És, de fet, l’única referència que tinc sobre les lectures que li agradaven. Era molt amic de Cèlia Viñas, una poetessa mallorquina que va morir jove, els anys de la postguerra, a Granada... També conservo un nombre indeterminat de volums de la col·lecció Illes d’Or a la qual estava subscrit. Els llibres que formaven la seva biblioteca itinerant, la de joventut, quedaren a Barcelona i Madrid.

Els autors de l'entrevista, alumnes de 3ESO-A

5. Què era el que més li agradava escriure i amb qui o què es degué inspirar?

La primera època, la que comprèn des que era estudiant fins a la finalització de la guerra, poesia. A la postguerra, teatre. Són dos cicles ben definits, tot i que en El marquès de sa Rabassa i El rei Pepet, les darreres obres que va escriure, els referents poètics són ben evidents. No sé com va començar a escriure poesia. Probablement per influència del seu pare, Llorenç Capellà Garí, que va ésser un glosador admirable. En canvi, allò que el va determinar a escriure teatre varen ésser les llargues converses amb el filòleg Manuel Sanchis Guarner, amb qui havia fet amistat a Madrid, no puc afirmar si a les trinxeres o a la presó, i amb qui es va retrobar a Mallorca, els anys quaranta. Ambdós sabien que el teatre era l’eina literària més eficaç per a adreçar-se a la gent, en uns anys que la cultura oficial era la veu de la dictadura.

6. Quin dels seus poemes t'agrada més ?

Fa un mes aproximadament, una amiga de Montuïri em va dir que entre els papers de casa havia trobat un poema seu, de l’època de presidi. Me’l va voler regalar. Està escrit en un paper de color cru, amb taques de fongs a causa del temps transcorregut en una capsa. L’he fet emmarcar i el tinc al meu estudi. El llegim plegats? Diu així: “Cuando atraviesa la luz/ los barrotes de mi reja/ quebrándose en una queja,/ proyecta una sombra en cruz./ Mira si es despiadada/ esa suerte en que yo vivo,/ que hasta la luz que recibo/ me llega crucificada.” Uf, què diu de coses…! Ara per ara és el poema que més estimo. 

 

7. La teva decisió de ser escriptor té alguna cosa a veure en seguir les seves passes?

Suposo que no. Podria haver-ho intentat, això de seguir les seves passes, però no n’hauria fet més de mitja dotzena. Ésser escriptor és una manera de viure la vida les vint-i-quatre hores. Cal tenir un univers propi on reposar la mirada. I aquest univers literari no es pot deixar en herència.

8. Si no fossis escriptor, què t'agradaria ser?

Ni idea. Quan miro l’entorn, el teixit social, em sento més exclòs que inclòs. Tinc el convenciment, i sóc ben sincer, que no serveixo per a res.

9. Què signifiquen per a tu les festes de Sant Jordi?

Les veig com l’apoteosi de la llibertat. En els primers anys de la Transició, els anys setanta, Fraga Iribarne, que aleshores era ministre de l’Interior, va respondre a les tensions socials amb una frase lapidària. “La calle es mía”, va exclamar. I en aquell temps la policia reprimia les manifestacions a trets. De manera que a un país on històricament se n’han apropiat, del carrer, els Primo de Rivera, els Martínez Anido, els Franco o els Fraga Iribarne, el fet que se n’apoderin els llibres és un èxit de no dir. No ho considereu?

10. Et va agradar viure el Sant Jordi de l'Institut de Porreres dedicat al teu pare?

Moltíssim. Observant-vos, no podia deixar de pensar en la vocació docent de mon pare. Ben segur que hauria volgut estar amb vosaltres. Em va cridat l’atenció el clima de respectuosa companyonia amb el professorat que, entre tots, heu sabut crear. Em va agradar moltíssim la implicació, també de tots, en el coneixement de Pere Capellà; i el fet de relacionar la literatura i la música amb la joia de viure. Altrament, Marcel·lí Domingo, que va ésser un dels seus referents i el responsable de la renovació pedagògica durant la República, insistia a mantenir l’equilibri entre l’entorn natural i el medi. El vostre institut ho ha aconseguit.

POVIMON ENTREVISTA A JOAN LLANERAS, CAMPIÓ CICLISTA I MEMBRE DE L'APIMA

Hola Joan, et podem fer unes quantes preguntes?

Per suposat, clar que sí.

-Per quin motiu et va començar a agradar el ciclisme?

Jo crec que va ser per una tradició familiar. Mon pare ja havia corregut de jove i quan jo era petit anàvem a veure les carreres, i des de ben petit cada cap de setmana estava dins el món del ciclisme, i així és com va començar a agradar-me, ja de molt petit.

-Quants de campionats has guanyat? Quins?

Campionats, molts: del món, n’he guanyat 7; Jocs Olímpics n’ he guanyat 2; dues medalles de plata olímpiques. A més, campionats d’Espanya i de Balears, no sé quants n’he guanyat.

-Quina ha estat la teva bicicleta preferida?

Segurament amb la darrera que vaig córrer els Jocs Olímpics de Pequín, amb una Cervello. Ha estat la darrera i m’imagín que també la més important.

 -Va ser fàcil prendre la decisió de retirar-se del ciclisme?

Si, perquè ja era vellet quan em vaig retirar, vaig aguantar corrent casi fins als 40 anys, i per un esportista d’alt nivell és una edat molt avançada. Tenia ben assimilat que ja era hora de plegar i dedicar-me a altres coses.

-A què et dediques ara?

Ara la meva feina diària és de gestió esportiva ja que dirigesc la part esportiva del Palma Arena, i després tenc altres projectes: he muntat un centre de ciclisme, CyclingMe, i també hem fet una escoleta de ciclisme i un equip de bicis.

-Tot i que t’has retirat, segueixes fent ciclisme?

Sí, a un altre nivell, però seguesc gaudint de la bicicleta. El ciclisme, per a mi, va ser una professió durant uns anys però no deixava de ser també un hobbie, i encara ara segueix sent una forma de seguir gaudint.

-Qui és el teu ídol?

El meu ídol, a la meva època, va ser de ciclista, en Bernard Tinnolt, un ciclista dels anys 80 que va guanyar 5 Tours de França, i com a atleta, va ser en Carl Lewis. Però ara mateix el meu ídol és un bon amic que tenc a Girona que té 55 anys i està lluitant per superar el càncer: ja n’ha superat 3, i ara li estan fent un trasplantament de medul·la. Realment, les ganes de viure i la passió que té per la vida el fan ser el meu ídol.

-Quina ha estat la teva caiguda més forta? Com va ser?

N’he tengudes unes quantes, no molt greus; m’he romput uns quants ossos, la clavícula quan era jovenet i una mà. Tal vegada la més forta va ser quan vaig caure i me vaig rompre unes fibres d’una cama. Però bé, tampoc no he tengut lesions greus, per sort.

-Va ser fàcil mantenir la teva família i seguir amb el ciclisme professionalment?

Bé, la família va venir després, quan ja era ciclista professional i el dia a dia es va anar fent. A vegades no és molt fàcil compaginar-ho, però bé, tampoc no és molt complicat. A més, per a ells ha suposat poder viatjar i conèixer altres països.

-Quina és la teva millor anècdota relacionada amb el ciclisme?

Uff, n'hi ha moltes. Una de curiosa va ser a l’any 98 amb Lance Armstrong, que després va guanyar 7 Tours de França, i en aquella època havia superat un càncer i no havia guanyat moltes carreres. Estàvem un dia asseguts a una taula sopant, després d’una carrera, i el Tour havia acabat feia poc, i hi havia hagut un americà que havia fet tercer, i així com a fanfarró, n’Armstrong va dir: “si ell és capaç de fer tercer al Tour, jo puc guanyar-lo”. Tots els que estàvem a la taula vàrem riure, perquè casi no havia fet mèrits per guanyar-lo, i la sorpresa va ser que en va guanyar 7 després de seguits. Una altra té a veure amb la medalla d’or dels Jocs Olímpics de Pequín: vam sortir a celebrar-ho i jo vaig deixar la meva medalla als tècnics perquè no la volia perdre; altres companys sí que la van dur i al matí següent vaig llegir al diari que havien robat medalles olímpiques!

 -Moltes gràcies Joan i fins una altra

De res, gràcies a vosaltres i fins la pròxima.

ENTREVISTA A PAU LLANERAS ESTUDIANT DEL NOSTRE CENTRE I PROMESA DEL CICLISME

Philipp Roig

Quins dies entrenes? Normalment entren els dimarts, els dimecres, els divendres, els dissabtes i els diumenges, però depenent de quins dies tenc carreres. Si és en dissabte, per exemple; el diumenge entren molt poc.

On entrenes? Si no tinc tems, entren a casa amb el corró o rodet i si tenc temps, surt a fer una volta. Normalment els dijous entrén al Palma Arena.

Com entrenes? Els dimarts ús el corró o rodet durant mitja hora o quaranta-cinc minuts. Els dimecres vaig al Palma Arena, però a vegades anam a Xorigo. Els divendres surt a fer una volta durant una hora i mitja o dues pel voltant de Porreres. Els dissabtes normalment sortim a fer 70-80 Km però si el diumenge hi ha carrera sortim a fer una volta i depèn de quins dissabtes, si hi ha carrera, els diumenges anam per la serra de Tramuntana o si hi ha carrera, anam a realitzar-la.

Te dificulta molt combinar la pràctica d'aquest esport amb els estudis? Me dificulta un poc les setmanes que tenim exàmens perquè no puc anar gaire a entrenar i si hi ha carreres, al cap de setmana m'impedeixen estudiar més i me costa més perquè torn cansat de la carrera. Igual passa els dies que ens manen molts de deures.

Com ho fas per estudiar i entrenar a la vegada? Arrib a casa en acabar l'institut i din; en acabar de dinar, em pos a fer deures fins les cinc més o menys que m'envaig a entrenar, depèn de que me toqui entrenar arrib més prest o més tard i si no he acabat de fer els deures, seguesc fent-los.

Com te van les competicions? Aquest any vaig començar tard perquè em vaig rompre la clavícula i vaig tenir un constipat una mica fort. Però ara m'està anant millor.

Quins títols que has guanyat? L'any passat vaig aconseguir els dos títols més importants de la meva carrera: els de campió d'Espanya de CRE (Contra Rellotge per Equip) i també de persecució per equip (pista). En anys anteriors també he estat dos pics campió de Mallorca.

A quina categoria estàs? Estic a la categoria segon any de cadet i l'any que ve, seré Junior de primer any.

Quina visió de futur tens? Si se presenta l'oportunitat en el món professional, hi arribaria. Ara tenc pensat que en acabar l'ESO, faré un FP (formació professional) i intentaré donar tot el que pugui amb la bicicleta.

T'impedeix tenir relacions amb altra gent? No m'impedeix directament però com que he de viatjar, entrenar i estudiar a la vegada, costa més tenir una relació estable. La parella també ha d'estar d'acord en tenir una relació més a distància.

Tens algun comentari que afegir respecte al tema? No hagués pogut arribar a aquest nivell fora l'ajuda dels meus amics, la meva família i també dels professors, que han fet un gran treball amb aquest tema i també gràcies a l'equip educatiu que aconseguí que no m'hagués d'avaluar d'educació física. Esper que la meva vocació serveixi com exemple per donar esperança a tots aquells que posen en dubte que l'esport, els estudis i la feina es puguin combinar i també anim a tota la gent a que faci un esport pel seu propi bé i per tenir una vida més saludable, no fa falta que sigui competitiu.

TALKING WITH THE MAYOR

Neus and Marc went to the bar “Can Xorri” in Montuiri to talk with the Mayor. They prepared an interview. The Mayor name is Jaume Bauzà Mayol and he lives in Montuïri. Montuïri is a village where many IES Porreres students live.

INTERVIEW

MARC: What are the facilities handicapped people have to move around your town?

MAYOR (JAUME) : Specifically, we don't have installations but that installations we have are convert, for example, the ramp of stairs. Also we ask budged for the next year, do a convert in the schools stairs and an elevator, among others.

NEUS: Are the city hall expenses available to the citizens? Do you spend a lot of money on education?

MAYOR (JAUME) : The town council have a blog, where there are written and they see the budgets that we invest in different themes: education, reusing books with free time for the children or men.

MARC: What activities does the City Council organize for teenagers?

MAYOR (JAUME) : The town council have for example the “Turonet”, for the children. The “Turonet” are open in holidays, at Christmas, easter and summer. Also there is the Young Local for the teenagers.

NEUS: Is there other information that you want to tell as?

MAYOR (JAUME) : We have a blog for the people that don't want study or for the people that haven't got a job. In the web we have suggestions of jobs that the town council make.

ENTREVISTA A GUILLEM MORRO

Entrevistat i entrevistadors posaren junts amb un dels quadres que il·lustraven els diferents documents de la història del Regne de Mallorca a la Baixa Edat Mitjana (segles XIII, XIV i XV)

Catalina Nigorra, Antònia Mascaró, Llucia Samaniego, Marc Roig Roca, Climent Tortella i Joan Sansó, 2D

El passat dimecres 28 de gener els alumnes de Ciències Socials de 2n d'ESO del nostre centre van fer una sortida per visitar al Museu de Porreres l'exposició "Imatges inèdites del regne de Mallorca". En el transcurs d'aquesta sortida entrevistaren a Guillem Morro, un dels coautors d'aquesta mostra que combina art i història.

L'exposició combinava pintura i documents històrics

- Ens pots fer una breu presentació perquè els nostres lectors sàpiguen qui ets?

El meu nom és Guillem Morro, tenc 67 anys i vaig estudiar i hem vaig llicenciar en Belles Arts, Història i Filosofia i juntament amb el meu fill hem organitzat aquesta exposició que heu visitat els alumnes de història de 2n d'ESO de l'IES Porreres.

- Com et va començar a agradar la història?

M'apassionava conèixer els nostres antecedents històrics d'aquest petit país nostre.

- Quants d'anys tenies? A quins llocs en vas estudiar?

Vaig començar a estudiar als 20 anys, també feia feina. Vaig estudiar a la Universitat de les Illes Balears, a la Facultat de Belles Arts de Barcelona més doctorat.

- Quins objectius voleu assolir amb aquesta exposició?

Donar a conèixer l'història baix medieval de Mallorca.

- Com animaries a la gent a venir-la a veure?

A través de les escoles provocaria excursions per visitar i donar a conèixer la nostra història.

- Des de quant i fins quant la podrem veure a Porreres? I després, es podrà veure a altres llocs?

Vaig començar el 20 de desembre i no sé fins quan estaré, els quadres s'han passejat per molts llocs, en vull fer una a Binissalem.

- Com heu posat en marxa aquest projecte i quines dificultats vos heu trobat a l'hora de realitzar-lo?

El projecte va ser una proposta en fer una exposició conjunta entre jo i el meu fill. Les dificultats serien el trasllat de les pintures.

Una de les pintures del fill de Guillem Morro que il·lustra l'exposició

- Des de quant i per quin motiu t'ha interessat aquest tema?

Des de fa 30 anys alguns companys de la universitat m'animaren a investigar pels arxius i de llavors ençà la investigació ha estat “una mena de droga”.

- Quins aspectes de l'exposició en destacaries per la seva novetat o originalitat?

La originalitat seria que l'alumne té la possibilitat de contemplar la documentació reproduïda fidelment de l'arxiu del regne de Mallorca, la seva traducció i la reproducció dels fets a través de pintures i dibuixos.

- Quina valoració fas d'aquesta experiència?

La satisfacció que produeix poder explicar a través del text i de la imatge fets rellevants de la nostra història.

- Tens nous projectes d'aquest tipus en ment? Quins?

Si, a Binissalem. Estaré treballant la fiscalitat de Mallorca entre 1715 i 1750.

ENTREVISTA A L'ARTISTA TIÀ ZANOGUERA

L'alumna Paula Medina és l'autora d'aquesta interessant entrevista a aquest important pintor

Comissió TIL/Paula Medina, 3r C

TIÀ ZANOGUERA SASTRE, nascut a Son Ferriol el 1974. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona. És pintor. Va guanyar el Primer Premi de la VI edició del Foro de Animación Contemporánea del Festival de México-Animasivo 2013. Va venir dia 24 de març a fer un taller amb alumnes d'Educació Plàstica i Visual. El resultat, és el mural que hi ha a l'entrada dels alumnes de 1r i 2n d'ESO.

L'alumna de 3r C Paula Medina va tenir una xerrada amb ell:

Paula: Bon dia Tià!

Tià: Bon dia!

Paula: Quan vares decidir que volies ser pintor?

Tià: Va ser el primer curs de carrera.

Paula: I què vares estudiar?

Tià: Vaig estudiar Belles Arts.

Paula: A l'institut hem triat una obra teva per fer-ne un mural. Quan vares pintar aquesta obra?

Tià: Aproximadament fa uns 13 o 14 anys, era el 2000 o el 2001.

Paula: En què pensaves quan la pintaves?

Tià: La meva feina va al voltant de la representació de l'home i el llenguatge i sobretot la dificultat de l'expressió del llenguatge. Aquesta dificultat, és un dels temes d'aquesta obra.

Paula: Quan vares saber que a l'institut pintaríem la teva obra a un mur del pati, vares estar content?

Tià: Sí, molt content. M'agrada fer feina amb el jovent.

Paula: Moltes gràcies Tià!

Els alumnes de 4t, autors d'aquesta versió de l'obra de Zanoguera que a partir d'ara decorarà l'entrada de 1r i 2n d'ESO, es van retratar amb l'artista, autor de l'obra origina,l que els va ajudar a realitzar-la.

3B STUDENTS INTERVIEWED MARK

3B students

 

How did you feel the first day in our school? Did you thing about us?

I was very tired because I flew from the US.

How would you describe this small island? Have you visit any wonderful place here?

I think Mallorca is a very beautiful island. I like hiking so I've been to many places as Soller, Valldemosa.

What's your job? Are you a teacher in the USA?

Before I came here, I was a manafer at a Restaurant. Before I had been a server.

Do you have any useful suggestion to improve ours English lesson? Should we do a speaking more often?

Good question. Everyting you do trying to imporve is good. You have good teachers. Learning a language is difficult, I know because I'm learning Spanish.

Which is your favorite sport?

I like many sports as basketball, soccer, were there many good soccer players. I like tennis though. I'm not very good at ping pong too. I like many sports.

What have you studied?

In de USA the school system is different. At universities you have a major which is what you study more.

Do you like the beaches of Mallorca?

Yes! There are nacked people and I'm not uset to that.

Where have you been? Except of Mallorca.

Honestly, I haven't travelled very much. I think it's a little more difficult to travel when you are in the US. The US is “huge” and I travelled within the US. I travelled to Costa Rica and London too.

Which are your wishes for this year?

My wishes: learn Spanish fluently, see this island and help my majorcan friends to learn English.

If you go back when you were a child. Would you imagine that you would be in Mallorca answering an interview?

I didn't know about Majorca when I was a child but I'm grad now because it's beautiful.

Do you like reading? If you really like it, what's your favorite book? And your favorite writer?

Imposible, I can’t do that. I love to read. I haven’t read many Spanish or Mayorcan writers yet.

What type of music do you often listen? What's your favorite singer? And your favorite song?

Again, I don’t have favorites. I like everytipe of music escept produced music.

Which was your favorite subject in your High school?

I liked English. I don’t like maths very much, and I like history too.

Do you like Mallorca's food? What is your favorite?

Yes, I like Mallorcan food. I tried “arros brut” I like all food, I like to eat.

What player you think will win the gold ball?

There are a lot of football player but my favorite is Cristiano Ronaldo.

What is your favorite place?

My favorite place is Cala Rajada in Mallorca.

What type of music do you like?

My favorite type of music is pop.

What is your favorite party?

I don't know because I only stay here about three months.

Who is your favorite basketball player?

I can talk a lot of basketball but I think American basketball is better than European basketball.

Which is your favorite country in the world?

There are a lot of countries in the world.

Why did you choose this job?

Good question. I wanted to travel and experience the world I'm wakes this is a beautiful place. Sometimes it's harder to do. Sometimes it's because of language. I wanted to help people and experience languages and cultures.

What do you do in your free time?

Honestly I study Spanish, hang out with my friends, play ping pong, go hiking...

Do you like go fishing in Mallorca?

I usually never go fishing, but I like and if I'm going to try to catch fish with hands.

What languages do you speak?

English, and a little bit of spanish.

What is your favourite football soccer team?

I don't really have a favourite football team. I like spanish soccer. Football here means more than just sport, is not the same in the USA.

Mark's question: Where is the first place you would like to visit talking about english speaking countries?

North Carolina, NY.

ENTREVISTA A GABRIEL NOGUERA VICH, ESTUDIANTE DEL PROGRAMA ERASMUS EN UTRECHT (HOLANDA)

Gabriel Noguera, estudiante que goza de una beca Erasmus

Caterina Vich/Maria Bauzà, 3r C
Hoy entrevistamos a Gabriel Noguera Vich, que actualmente está haciendo un Erasmus en Utrech, y nos va a explicar cómo se convive, cómo entró, etc.

¿Qué trámites tuviste que hacer para conseguir la beca?

Probablemente la parte más dura del Erasmus es la cantidad de documentos y requisitos necesarios para llegar a conseguir la beca.

Para empezar necesitas tener al menos 60 créditos superados (lo que equivale a un curso) . Al tener estos créditos superados puedes rellenar un formulario que se debe adjuntar con tu currículo, tu expediente académico y varias copias de tu DNI, pasaporte y carnet de familia numerosa si es tu caso.

En dicho formulario debes incluir un máximo de cinco universidades donde querrías además de un texto donde explicas las motivaciones académicas y personales que te han llevado a elegir una u otra universidad.

Una vez se ha comprobado este documento se decide a que universidad de las cinco opciones vas a ir. La selección se hace en base a tu nota media.

Que tu universidad haya elegido una universidad de acogida no significa que vayas automáticamente. Las universidades de acogida tienen sus propias normas, en mi caso tuve que realizar un examen de inglés y mandar otra carta con mis motivaciones, mi currículo etc.

Una vez la universidad de acogida te ha aceptado tienes que empezar a tramitar los dos documentos más importantes: El Learning Agreement y la Matricula de tu propia universidad.

El Learning Agreement es el documento que recoge las asignaturas que debes cursar y superar en la universidad de acogida y las compara con asignaturas que tienes que hacer en tu propia universidad ya que el Erasmus es como un curso más en tu carrera.

El siguiente paso es formalizar el “Contrato Erasmus” por el cual te comprometes a realizar toda tu estancia y a aprobar un mínimo de asignaturas, si no cumples estas pautas, se cancela el contrato y no recibes tu beca.

El “Contrato Erasmus” también implica que tienes que mandar cierta documentación como un certificado de llegada a la ciudad de acogida, un certificado de estancia y un documento final sobre tus resultados en la universidad de acogida.

¿Cómo es la convivencia?

En mi caso la convivencia de momento ha sido muy positiva. Fui seleccionado para estar en una residencia muy bien situada en el centro de Utrecht que está reservada para estudiantes internacionales. Convivo con estudiantes americanos, australianos, neozelandeses, sur africanos, coreanos, chinos, japoneses, españoles, franceses, rumanos, ingleses, italianos, alemanes, rusos, noruegos, croatas, indios… ¡Seguro que me estoy olvidando alguna nacionalidad! Pero la mezcla de culturas es muy enriquecedora.

Normalmente no hay roces graves entre los residentes, algunas vez hemos tenido situaciones incómodas con estudiantes asiáticos cuyo estilo de vida es mucho más calmado que en otras nacionalidades y se pueden sentir agobiados con nuestro ritmo de vida. No se puede decir que hayamos llegado a tener ningún conflicto, todos somos conscientes de que estamos en un país extranjero, y que los demás también son de otros países y tienen otras costumbres por lo tanto toleramos las diferencias de los demás entendiéndolas y respetándolas.

Los únicos problemas que tenemos son los que puede haber en cualquier casa: que a quien le toca sacar la basura, alguien se ha olvidado de limpiar sus platos…

¿Qué países/ciudades te dieron a elegir?

Al solicitar tu estancia en el extranjero no lo haces en base al país o ciudad que quieres visitar, lo haces en base a las universidades que tienen convenio con la tuya, como la Universitat de Barcelona es muy activa a nivel internacional tuve muchas opciones. La mayoría de universidades tienen convenio con universidades en todos los países de la comunidad europea.

En principio tenía una lista de ochenta universidades para elegir. Cada universidad tiene su manera de hacer y sus criterios a la hora de elegir a sus estudiantes y a eso hay que sumarle tu criterio personal: las asignaturas que quieres hacer, el idioma en que las vas a cursar y las distintas maneras de dar clase.

Al final, de esa lista de ochenta descarte todas las que no ensenaban en inglés y me quedaron treinta universidades, entonces descarte más de veinte universidades porque las asignaturas que impartían no eran las que yo estaba buscando, así que finalmente me quedaron ocho.

De esas ocho universidades tenía que meter solo cinco en mi solicitud, elegí la Universidad de Dublín (Irlanda), la de Utrecht (Países Bajos) , la de Aberdeen ( Escocia), Rotterdam (Países Bajos) y Boloña (Italia). Al final fui aceptado en todas menos en Dublín, así que elegí ir a la de Utrecht.

¿Qué te parece la reforma que impuso Wert?

La reforma impuesta por Wert implicaba una redistribución del dinero de las becas. Con esta reforma para conseguir la beca tenías que haber cobrado la beca general el año anterior. La beca general se otorga a los estudiantes que disponen de pocos ingresos para que puedan seguir estudiando, en cambio la beca Erasmus se otorga en base al a los resultados del estudiante. Lo que hacia esta reforma era mezclar dos principios muy distintos además de reducir enormemente la cantidad de personas que podían recibir la beca.

Lo peor de todo es que esta ley se aplicaba a estudiantes que ya estábamos en nuestro destino y ya contábamos con tener ese dinero, por lo cual esa ley era retroactiva e ilegal.

Al principio fue como un cubo de agua fría, cuesta entender que el gobierno aplique leyes ilegales. Me sorprendió como los estudiantes fuimos capaces de organizarnos contra esta reforma tan injusta: El mismo día ya habíamos difundido nuestro grito de ayuda por todas las redes sociales y la prensa española e internacional. En segundo día se empezaron a programar concentraciones en las embajadas españolas de todos los países europeos lo cual podría acabar de hundir la mala imagen que ya se tiene sobre el gobierno español a nivel internacional.

A Wert le salió el tiro por la culata, probablemente el y su equipo pensaban que al estar lejos de casa no nos podríamos movilizar pero nuestra capacidad de reacción fue muy rápida y la unión europea se pronunció en contra de su reforma ya que era injusta, ilegal i no tenía fundamentos económicos. Recientemente la Unión Europea ha desmentido las declaraciones en que Wert aseguraba que se recortaría a la mitad el presupuesto Español para los Erasmus, cosa que nos hace dudar una vez más de la verdadera finalidad de sus reformas.

ENTREVISTA A TOMEU CATALÀ

Margalida Sastre Mesquida, 3ESO C
 

Bartolomé Català Noguera, nació el 11 de julio del 1941 en Porreres. Sus padres eran trabajadores del campo. Está soltero y tiene dos hermanos. Está jubilado y fue campesino y también bodeguero. Nos explica cómo vivió su infancia y cómo vive ahora.

 

¿Dónde ibas al colegio? ¿Hasta qué curso fuiste al colegio?

Iba al colegio llamado Patronato Católico de Cultura, donde ahora está “Cals Hermanos”. Hasta el Certificado de Estudios de Instrucción que ahora sería primaria. Los padres payeses pensaban que sus hijos tenían que ir al colegio hasta que supieran dividir.

¿Cuántos erais en clase y cómo eran los profesores? ¿Qué os enseñaban?

Mi profesor se llamaba Juan Mora Ferrando y tenía unos 70 años. Dentro de una clase éramos niños de entre 7 y 14 años. Nos enseñaban la historia sagrada, la historia de España, gramática, aritmética, “tenedoria” de libros y urbanidad. Los libros eran de la Editorial Luis Vives. Cada día recitábamos la oración: “Os damos gracias señor porque nos habéis asistido con vuestras luces dándonos vuestro divino socorro. A fin de que las cosas que hemos aprendido nos sirvan para nuestro bien espiritual y puntual lo que os pedimos por Jesucristo nuestro señor. Amén.” Cuando alguien entraba en el aula decíamos: “Buenos días; tenga usted” y flojito para que el profesor no nos oyese decíamos: “Que mañana no vendré y pasado no lo sé”. Lo decíamos de pie hasta que el profesor decía “a sentarse.”

¿Qué diferencias había en las escuelas de los niños y de las niñas?

Las niñas iban a las monjas franciscanas hijas de la Misericordia. Iban a la escuela de la C/ Sa Galla nº20 y a la casa conocida como el horno de Can Pistola. Y los niños iban a la escuela de la C/ Ramon Llull y el profesor se llamaba Sampol. Después había otra llamada Escuela Parroquial, allí el profesor se llamaba Toni Barceló Barceló. Yo también fui con Luis Garau a clase de aritmética por la noche.

¿A qué jugabais?

Jugábamos a “toc i pam”, a “munts de cartes”, a peonzas, a monte caballo,...

¿Crees que han cambiado mucho los juegos del pasado a los de ahora?

Sí, mucho. Porque las condiciones no son las mismas. 

¿Cómo se celebraba “Sant Roc”?

Solo había una corrida de toros en “Ses Forques” y el concierto de la Banda de Música.

¿Cómo se celebraban los Reyes? ¿Qué te traían?

Se ponía un zapato en el balcón con algarrobas y a la mañana siguiente encontrábamos los regalos. Me traían una caja de 6 pinturas, un lápiz y un cuaderno o un sacapuntas, y si no me portaba bien me traían un rábano.

¿Qué diferencias hay en el pueblo?

Que antes llegaba a Porreres el ferrocarril y un solo autocar al que llamábamos “camiona” y pasaba una vez al día o dos por el pueblo.

¿A qué edad empezaban a trabajar?

Desde muy jóvenes, yo siempre iba en Son Redó a cuidar de los animales. Iba los miércoles por la noche y me quedaba hasta los jueves por la noche, ya que los jueves no teníamos clase (teníamos clase los sábados por la mañana). Los deberes los hacíamos con un “Llum d'oli”.

¿Qué hacías el tiempo libre? ¿Y ahora qué haces?

No tenía tiempo libre. Ahora me gusta leer.

¿Qué diferencias había en las familias de aquella época y en las de ahora?

Que las de aquella época estaban más unidas, y por la noche pasábamos el rosario y hablábamos más; mientras que ahora miran la televisión.

¿Volverías al pasado?

Sí, porque era un tiempo más tranquilo, y escuchábamos a los mayores y veíamos que ellos lo habían pasado peor que nosotros.