Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 29 de novembre del 2011

POVIMON ACABA EL SEU CICLE D'ENTREVISTES ALS CANDIDATS A REPRESENTANTS DE PARES I MARES AL CONSELL ESCOLAR


Catalina Barceló Rebassa i és mare d'un alumne de 2n d'ESO
Povimon: Qui ets i amb quines idees o propostes et presentes al consell Escolar?
 
Catalina Barceló: Vaig néixer i visc a Vilafranca de Bonany. Treball a l’administració pública, com administrativa i som mare de dos nins, el major, en Pere Miquel, de 13 anys, és alumne d’aquest centre, en el 2n D curs d’ESO. Em present a les eleccions del Consell Escolar de l’IES Porreres, en representació dels pares d’alumnes, amb la inquietud d’aportar la meva col·laboració en l’àrdua tasca d’educar els nostres fills, que precisa de tota la nostra dedicació, esforç i esment. 
Joan Sorell Mora és el pare d'un alumne de 2n d'ESO

Povimon: Qui ets i amb quines idees et presentes al consell Escolar?

Joan Sorell: Som el pare d'un alumne de 2n d'ESO i me present a representant de pares i mares per conèixer millor els problemes i les necessitats del centre on estudia el meu fill, i ajudar a trobar solucions a aquests problemes i necessitats.

dilluns, 28 de novembre del 2011

ELS I LES ALUMNES DEL PQPI PREPAREN UNA VEGADA MÉS LES BOSSES QUE S'ENDURAN ELS PROFESSORS I LES PROFESSORES CAP A CA SEVA.


En aquesta fotografia podeu apreciar l'enginyós sistema de repartiment
Rafel Nigorra
Dins dels mòduls formatius del PQPI (Auxiliar d'Agricultrua) hi ha un apartat de comercialització i preparació dels productes agrícoles per tal de poder dur a terme aquests continguts els i les alumnes han posat en marxa un programa pel qual la seva producció es reparteix entre una sèrie de professors (la majoria del nostre centre, i altre personal) que els han patrocinat i ajudat per tal de poder aconseguir el seu vestuari i material de feina.
Setmanalment s'entrega aquesta producció ben arreglada i presentada dins bosses reutilitzables que els professors retornen setmanalment.
Una capça per departament i una bossa retornable per professor: eficaç i ecològic
Darrere tota aquesta feina no només hi ha l'envasament i la preparació sinó que també hi ha el repartir correctament, el distribuir l'etiquetatge, la coordinació i també la recollida de bosses, envasos entre d'altres.
Els lots són variables en funció de la producció i collita que tenim a cada moment. Com a anècdota es pot dir que a vegades alguns professores i professors es queixen de menjar massa encisam. També s'entrega algun planter tal com julivert, cilandre, orenga, romaní o altres herbes aromàtiques.
És el tercer any que aquest programa es du a terme i de cada vegada funciona millor i el professorat torna més i més exigent.
A la darrera entrega hi vàrem posar mongetes tendres, ravanets, un enciam, i un cossiol de cilandre.
Algunes vegades hi incloem algunes receptes dels productes de temporada o interculturals.
Bon profit a tothom i menjar saludable!

NOVES TECNOLOGIES A L'AULA


Pissarra digital i pissarra convencional: tradició i modernitat conviuen a l'aula
Philipp Roig (2ESO-C)

Dibuix digital fet per Philipp Roig
Aquest curs han posat pissarres digitals a tot 2n d'ESO. La pissarra té moltes funcions, com per exemple: projector d'imatges des d'un ordinador que està damunt la taula del professor. Amb la pissarra podem aprendre a través de jocs educatius com per exemple Jclic.
La pissarra digital té un funcionament senzill a l'hora de cercar informació a Internet. Però quan has d'escriure és més complicat, primer perquè l'ordinador ha de reconèixer la nostra lletra i en segon lloc perquè s'ha d'escriure amb un llapis digital que fa una lletra estranya, però és divertit perquè pots escriure de diferents maneres i de diferents colors. 

Des que han posat la pissarra digital ens han facilitat la feina a classe i l'han feta més divertida. Jo trob que a nosaltres també ens haurien de posar ordinadors per poder cercar informació i poder fer els treballs i redaccions a l'ordinador; però, bé, tenim una pissarra digital que 3r i 4t d'ESO no tenen i ens conformam. 
Amb aquestes eines d'alta tecnologia treballen els professors de l'era de la informació


BERENARS PER AL VIATGE DE FINAL DE CURS

-->
Un grup d'alumnes de 4A preparant un dels berenars pro-viatge d'estudis
Els alumnes de 4t no s'aturen de preparar activitats que els puguin ajudar a pagar les despeses del seu viatge d'estudi.
Després de les samarretes, de les caixes de polvorons, de la venda de berenars a la fira, etc., ara toca vendre berenars durant els esplais. Es tracta de vendre porcions de coques dolces i salades. El preu és d'un Euro per porció. Les famílies, una vegada més, s'han implicat moltíssim en aquestes activitats.
Bon profit!
Amb aquest cartell s'informa  dels dies d'aquests berenars pro-viatge

divendres, 25 de novembre del 2011

POVIMON ENTREVISTA A DUES DE LES CANDIDATES A REPRESENTANTS DE PARES I MARES AL CONSELL ESCOLAR


Aina Forteza Ribot, mare d'una alumna de 2n d'ESO

Povimon: Amb quines idees et presentes a aquestes eleccions?

Aina Forteza: La meva idea de la funció que té un representant dels pares al consell escolar és, la de ser la "veu" de les propostes, queixes o suggeriments dels pares i mares. Crec que els professors treballen amb més confiança si coneixen les expectatives i necessitats dels pares i mares dels seus alumnes.
També és bo que els pares i mares coneguin l'IES per dins, les seves mancances i necessitats.
Mònica Bisbal Sitjar, mare d'un alumne de 2n d'ESO
Povimon: Amb quines idees et presentes a aquestes eleccions?

Mònica Bisbal: Jo voldria treballar per un Consell Escolar plural i significatiu, que prengui decisions, que representi els pares i les mares, les famílies... És molt important que les famílies s'impliquen en el funcionament del centre. És per això que em present com a representant. 
Recordau que a aquestes eleccions també es presenten Catalina Barceló Rebassa i Joan Sorell Mora. Povimon està intentant posar-se en contacte amb la resta de candidats i publicar en els propers dies la seva "fotografia de campanya" i una petita entrevista com les que ara posam al vostre abast. Els candidats també ens poden enviar la seva propaganda al nostre e-mail povimon@gmail.com, la publicarem de forma totalment gratuïta.

CONTINUA LA CAMPANYA ELECTORAL DE LES ELECCIONS A REPRESENTANTS DE L'ALUMNAT AL CONSELL ESCOLAR

Les candidates a representants de l'alumnat al Consell Escolar estan desenvolupant una intensa campanya electoral per captar el vot dels seus companys. Les candidates han omplert tot l'institut d'atractius cartells electorals amb les seves fotografies, eslògans i propostes. Avui la nostra intrèpida fotoreportera Amaia Iturraspe ha fotografiat aquests magnífics cartells. Enhorabona a totes i molta sort, segur que tindrem unes fantàstiques representant al Consell Escolar.

dijous, 24 de novembre del 2011

LIPDUB DE L'IES PORRERES

Els alumnes de música de quart d'ESO del curs passat varen realitzar aquest lipdub que ara el bloc de la revista Povimon recupera:


ELS ALUMNES DE QUART SEGUEIXEN RECAPTANT FONS PEL VIATGE D'ESTUDIS

Polvorons de qualitat per 10 €
El dia de la Fira de Porreres els alumnes de quart d'ESO muntaren el seu popular "xiringuito" pro-viatge d'estudis. No faltaren coques, dolces i salades, panades, cocorrois, "hot-dogs", begudes refrescants i sucs per promocionar els "cocktails sense alcohol" (donats per l'Ajuntament de Porreres en el marc de la "campanya antidrogues"). La fira va anar molt bé i es va fer una recaptació històrica. 
Ara aquesta exitosa campanya continua amb la venda dels també clàssics polvorons "Alegrias de la estepa" i, novetat d'enguany, dels bombons "La aurora", tots ells a 10 € la capça. A més a més, segueix la venda de camisetes. Ara, benefactors, els alumnes de quart vos esperen al "xiringuito de la Fira de Montuïri", el primer diumenge de desembre, allà podreu comprar menjar, beguda i camisetes.
A la Fira de Montuïri encara podreu comprar les camisetes d'enguay
Alumnat, pares i tutors al xibiu de la fira de Porreres

POVIMON INAUGURA LA SEVA PRÒPIA GALERIA D'ARTS PLÀSTIQUES

Aquest divertit montatge forma part de l'exposició de muntatges d'artesania
A partir d'ara podreu gaudir a Povimon dels millors treballs artístics dels nostres alumnes. El departament de plàstica ens farà arribar els treballs més destacats dels seus alumnes en les diferents matèries que imparteixen. Per això hem creat una secció del bloc a la que hem anomenat "Galeria Povimon", on podreu gaudir de l'exposició d'aquests treballs. De moment a la Galeria Povimon ja podeu trobar una exposició una de muntatges dels alumnes d'artesania de segon d'ESO, i aviat estrenarem treballs de dibuix i pintura amb formes, paral·leles i punts i línies de primer d'ESO, una altra de motius geomètrics de tercer d'ESO i una de perspectives còniques frontals i perspectives cavalleres de quart d'ESO.
A primer curs han realitzat aquests treballs a partir de formes geomètriques
A primer curs també han treballat amb punts i línies
Aina Estrany de 3B és l'autora d'aquest motiu geomètric

Cristian Galiano de 4B és l'autor d'aquesta cònica frontal amb paisatge

dimecres, 23 de novembre del 2011

ES FAN PÚBLIQUES LES CANDIDATURES I COMENÇA LA CAMPANYA ELECTORAL A L'IES PORRERES

La junta electoral de l'IES Porreres ja ha publicat la llista definitiva dels candidats a representar als diferents estaments de la comunitat educativa en les eleccions al Consell Escolar d'enguany. Amb aquesta proclamació dels candidats s'ha donat per començada la campanya electoral, almenys pel que fa a alumnes i professors. 
De fet, algunes de les alumnes candidates ja han penjat a l'escala i als taulers d'anuncis de l'institut els seus cartells de propaganda electoral, i a més a més, ahir es va celebrar un claustre extraordinari en el qual els candidats a representants del professorat van poder defensar la seva candidatura i presentar els seus projectes i promeses electorals.
Les candidates a representar l'alumnat són Margalida Cerdà Bauzà, Katerina Julià Hurtado i Margalida Rotger Font. Els candidats a representar el professorat són Margalida Barceló Taberner, Isabel Mª Gost Ballester, Francesc Melià Barceló, Mª Antònia Mut Gelabert, Llorenç Vallespir Munar i Gabriel Vich Vidal. I per acabar, els candidats a representar a pares i mares són: Catalina Barceló Rebassa, Mònica Bisbal Sitjar, Aina Mª Forteza Ribot i Joan Sorell Mora.

LA COMISSIÓ DE MEDI AMBIENT CONTINUARÀ RECOLLINT OLI DE CUINA USAT DINS DEL PROJECTE BIOSIRE

Amb aquests recipients "claki" podreu reciclar el vostre oli de cuina usat
La Comissió de Medi Ambient continuarà desenvolupant, un curs més, el projecte BIOSIRE, basat en la recollida d'oli de cuina usat per transformar-lo en biodiesel. Per poder participar es posarà a disposició de cada família de la comunitat educativa que ho sol·liciti un recipient de 1'5 litres de capacitat. En tenir-lo ple d'oli vegetal usat, l'alumne (o qualsevol altre participant) el durà al centre i se li proporcionarà un altre recipient net. El dia d'entrega de recipients plens al nostre centre és el dimarts a les 8:00. Per participar heu d'emplenar el formulari que trobareu a la web de l'IES Porreres.

EL CLAUSTRE DE L'IES PORRERES S'ADHEREIX AL MANIFEST "NI UNA PASSA ENRERE" PER LA QUALITAT DE L'ENSENYAMENT PÚBLIC

Els professors van elaborar aquesta gran pancarta per anar a la manifestació
El passat dia 9 de novembre el claustre de professors de l'IES Porreres va decidir per unanimitat adherir-se al manifest "Ni una passa enrere" en defensa de la qualitat de l'ensenyament públic. Els motius d'aquesta adhesió són variats: el descontent pels retalls que amb conta gotes s'han aplicat en els darrers cursos,  les darreres mesures d'estalvi de la conselleria d'educació, els rumors sobre  importants retallades pel curs que ve, i la manca de claredat de les autoritats polítiques i l'administració educativa en relació a aquest tema. Tot plegat està creant un estat de preocupació pel futur de l'educació pública i un gran malestar per la manca d'informació. No sembla existir cap pla al respecte i si existeix no és ni públic ni conegut. Sembla com si les mesures s'anassin improvitzant i hi ha una gran angoixa en relació a les que puguin venir. Ningú sap quan acabarà aquesta moda de l'estalvi i dels retalls ni fins on es fa comptes arribar. Davant de tanta incertesa el claustre va decidir adherir-se al manifest, al qual podeu accedir per mitjà de l'enllaç.
A nivell particular del nostre centre es va decidir participar com a claustre en la manifestació que es va dur a terme el passat dia 12 a Palma contra les retallades i a favor dels serveis públics (a la qual participaren entre 4000 i 10000 persones, segons les diferents fonts) i realitzar una gran pancarta reivindicativa. També es va decidir informar a la comunitat educativa de la situació per diferents vies: penjant el manifest a la web, enviant un sms a tots els pares, posant-se en contacte amb la direcció de l'amipa per via telefònica i fent-los arribar una carta.

dimarts, 15 de novembre del 2011

ELS ALUMNES DE CASTELLÀ DE 2ESO TREBALLEN LA POESIA VISUAL

Els alumnes de llengua castellana de segon d'ESO de la professora Miquela Ollers han treballat el tema de la poesia visual amb uns resultats molt interessants. A partir d'un poema preexistent, d'un autor conegut (Jorge Guillén, Pablo Neruda, Federico Garcia Lorca, etc), els alumnes han realitzat un exercici de visualizació poètica i han penjat els resultats als taulers d'anuncis. Ara Povimon vos presenta alguns dels poemes visuals que els nostres alumnes han realitzat a partir  de l'obra d'aquests coneguts autors:


REAPAREIX RÀDIO PATI

Un grup d'alumnes fent "Radio Pati"
En Miquel Nigorra és l'encarregat d'aquest projecte
Una altra icona del nostre institut que ha retornat després d'un any d'absència és Ràdio Pati. Des del curs 2007-2008, aquesta idea den Joan Ramon Xamena, va dinamitzar els nostres esplais, però el curs passat va deixar de sonar. Però enguany en Miquel Nigorra i el departament de música del nostre institut li han tornat a donar vida i ara els alumnes amants de la música tornen a amenitzar el temps de pati. L'objectiu no és només posar música com s'ha fet fins ara, sinó també emetre altres tipus de programes com entrevistes, recitals de poemes o gloses, música en viu, informatius de l'ies, etc. De moment ja s'hi han emés cançons dels estils més escoltats pels nostres alumnes (dance, "bakalao", pop, heavy, ...) i fins i tot s'han dut a terme dedicatòries i sessions de DJ al més pur estil discotequer. 
En Miquel Nigorra i el departament de música animen als alumnes interessats a fer programes o a punxar la seva música preferida a posar-se en contacte amb els organitzadors. Radio Pati pot ser un element interessant per aquells alumnes que escolten estils de música més alternatius (rock, punk, gòtic, emo, ska, raggae, indi, electrònica, rap, hip-hop, ètnica, jazz, ...) per donar a conèixer els seus gusts i ampliar els horitzons músicals de la resta dels seus companys.

Ja ho saps, col·labora amb Ràdio Pati!!!!


divendres, 11 de novembre del 2011

COMENCEN LES COMPETICIONS ESPORTIVES DE FUTBOL ALS ESPLAIS

El departament d'Educació Física ha posat en marxa una idea que va sorgir a principi de curs: organitzar un seguit de competicions esportives en temps del pati. 
En concret es pretén animar a l'alumnat a crear un nombre suficient d'equips de futbol i basquet, el qual fagi possible la celebració de diverses lligues o torneigs de regularitat per cicles durant tot el curs. Els equips han de ser d'un mateix cicle (1r i 2n o 3r i 4t) i a ser possible mixtes, multiètnics i multiculturals. I tot això perquè l'objectiu no és només que l'alumnat practiqui esport, sinó també fomentar la bona convivència i el coneixement mutu. 
El premi pels guanyadors d'aquestes lligues de futbol i basquet serà jugar a final de curs un partit contra les "super seleccions" de futbol i de basquet dels professors. 
Aquesta idea la vam treure d'una escola del Regne Unit que fa temps que ho posa en pràctica amb un gran èxit, tot i que en aquell cas les competicions són de l'esport britànic per excel·lència, el rugbi. 
Per animar-vos a participar podeu veure la gravació dels millors moments partit final entre alumnes i professors que han penjat a YouTube:

 

NARRACIÓ GUANYADORA DEL PRIMER CONCURS DE NARRATIVA EN LLENGUA CASTELLANA DEL CURS 2010-11


PUEDE, PERO… 
Aquella tarde estaba muy pensativo.
Descansaba en la sala de estar, sentado en mi butaca. De repente oí un ruido que procedía de la puerta de la entrada de mi casa, no sabía si era dentro de mi casa o fuera. Empecé a pensar.
Podría ser un gato, que había chocado contra mi puerta, o se estaba peleando con otro. También puede que haya tumbado un contenedor de basura y por eso hay ese barullo. Puede que simplemente una persona mayor busque alguna cosa que le haya caído por esa zona. O puede que haya habido un accidente y haya muertos delante me mi casa y aún no hayan llamado a la ambulancia. En este caso debería levantarme e ir a ver qué está pasando, para evitar una catástrofe. Pero, ¿por qué tengo que levantarme y desconectar? Si hay muertos seguro que los vecinos lo habrán oído y se acercarán para ver qué pasa. Cuando lleguen llamarán a la ambulancia y todo arreglado. Pero, ¿y si los vecinos no están en casa? Bueno puede que no sea esto. Puede que haya pasado algo que no sea tan triste y sangriento. Además, tengo que ser positivo. También puede que haya un incendio en el piso de arriba y la gente se haya tirado por la ventana. Es poco probable. Además sentiría olor a humo. No sé que podrá ser ese ruido tan intrigante. Puede que alguien intente entrar en mi casa y robarme, o incluso matarme. No, no lo creo, no hay nada de valor en esta casa, solo hay mi butaca y yo. Por qué querrán hacerme daño, si soy muy callado y nunca me meto en líos. Nadie me envidia y no he intentado hacer daño a ninguno. Y mi butaca ya es vieja y no creo que me levanten a mí a la fuerza para llevarse a mi butaca vieja que sólo me sirve para sentarme un rato y pensar, como estoy haciendo ahora. También puede que sea un simple e inofensivo niño que se aburre y no tiene nada más qué hacer que molestarme tocando mi puerta, o puede que no lo haga con mala intención y juegue con una pelota contra la pared de mi casa, sin la intención de asustarme. Pero un animal también puede ser. Un perro que se haya acercado a mi casa por recoger una pelota, o para hacer pis. O un pájaro que puede que estuviera volando y chocara contra la puerta de mi casa. O puede que una persona venga a visitarme o a preguntarme algo y no sabe que tengo un timbre y por eso llama a la puerta. No, no creo que sea eso.
Abrí los ojos y volví a la realidad. Me liberé del pensamiento y me concentré en la realidad, para averiguar qué estaba pasando. De repente volví a sentir un ruido, como unos pasos, pero esta vez no provenía de la calle o de la puerta de mi casa, sino que provenía de dentro de mi casa, del pasillo. Me incorporé en la butaca, me relajé y me puse pensativo.
Todo esto descartaba todas las opciones anteriores que se realizaran en la calle. El accidente de tráfico, los animales, los niños, el incendio, etc., pero daba lugar a otras opciones. No descartaba que hubiera un ladrón. Pero supongo que si fuera un ladrón no haría tanto ruido al caminar, ya que cualquier persona lo podría oír y llamar a la policía. Bueno, puede que no tenga cuidado porque piensa que no hay nadie en casa, como yo no hago nada más que pensar y la casa parece un cementerio… . Pero creo que los vecinos lo habrán visto si ha entrado en casa y me llamarán para avisarme o llamarán a la policía. Pero puede que me tengan envidia o que no les caiga bien y me quieran hacer fuera del barrio. Pero creo que no es eso. Como he pensado antes, yo soy muy tranquilo y la gente está contenta conmigo. Puede que no sea una persona. Puede que sea un objeto, por ejemplo una pelota de bolos o de fútbol, o de tenis o cualquier cosa redonda o que se desplace dando botes o haciendo ruidos parecidos a los de unos pasos de persona. También puede que sea mi mujer o un amigo. Bueno, un amigo no creo que sea, porque no entraría sin llamar al timbre. Además, de amigos, muchos no tengo. Pero la opción de que sea mi mujer es bastante razonable. Normalmente regresa más tarde del trabajo, bastante más tarde, pero hoy puede que sea un extra. Pero si fuera ella habría venido a saludarme y haría hablado, y por ahora eso no ha sucedido. Puede que me quiera dar una sorpresa, pero mi aniversario es dentro de una semana y no creo que se adelante con el regalo. ¿Y si es un perro? No, no lo creo, porque si puede entrar un perro, antes entraría una persona. Es que no hay más opciones. Puede que haya caído algo de la estantería del pasillo, pero, ¿Cómo? Es imposible averiguarlo, lo mejor, creo que será que vaya a averiguar qué está pasando. Pero es que se está muy bien en este sillón. Bueno, no puedo contenerme más. Abro los ojos, porque quién sabe qué está pasando, puede que sea algo bastante grave, así que no debería esperar más.
Volví a abrir los ojos, pero no vi a nadie. No miré atrás porque el miedo me controlaba. Noté una presencia a mi espada, como un aire frío. Experimenté un escalofrío. No sabía qué hacer, así que lo medité.
No creo haber dejado la ventana abierta, pero ¿Y si lo he hecho? Espero que sea eso. Este aire parece viento, un viento frío. No parece la presencia de una persona. Pero si he dejado la ventana abierta puede que alguien haya entrado para robarme. Reflexioné. No puede ser, vivo en un quinto piso. ¿He dejado el ventilador encendido? Puede que sea eso ese aire, pero puede que esté relacionado con los otros ruidos. Espera. No oigo ningún ruido, así que el ventilador, no es, porque siempre hace un ruido muy fuerte cuando está encendido. No sé que es. Puede que sea alguien. Una persona conocida, como un familiar que quiere asustarme o un desconocido que quiere matarme o robarme. Pero ¿Qué hará para robarme?, si yo estoy aquí, delante de sus narices. ¿No le entrará miedo? Bueno, puede que vaya armado y quiera hacerme daño. Pero si es un familiar no es para tanto. Pero ¿Qué tipo de familiar haría eso? Mis padres viven en California, lejos de aquí y mi mujer las bromas y los sustos no es que le encanten. También puede que sea un animal. Un perro por ejemplo. El de la vecina. Que haya saltado desde su balcón hasta el mío y haya venido a verme. Es un perro pequeño, muy pequeño y cariñoso. No es agresivo y se vive muy bien con él, porque te hace compañía. Ya me gustaría a mí tener uno. Pero a mi mujer no le gustan y yo como que no soy el que manda, pues sigo sus órdenes. Pero también puede que sea otro animal. Un gato, un loro, o un pájaro. Pero al loro, seguro que lo habría oído hablar. Al gato, maullar y al pájaro, cantar. Pero ¿Y si es un perro muy feroz y agresivo? Podría hacerme mucho daño. Podría matarme, hacerme añicos. Pero creo que habría ladrado. Pero puede que le hayan enseñado a no ladrar. Puede que se acerque a mí, luego empiece a lamerme la pierna, luego abrirá la boca y me comerá o me hará heridas graves, muy graves. ¿Qué hago? Puede que sea algo aún más peligroso. Puede que me mate directamente. Debería abrir los ojos y desconectar del pensamiento. Si lo hago, puede que me salve de una buena. O que solo hayan sido imaginaciones mías, por el miedo entre otras cosas y haya dejado de relajarme por una chorrada. Pero ¿Por qué digo relajar? Si lo único que hago es espantarme cada vez más. Abro los ojos.
Cuando la imagen se volvió nítida, empecé a ver lo que estaba en frente de mí. Había un hombre vestido de negro, con unas gafas de sol y una gran sonrisa en la cara. Yo le sonreí, pero no lo conocía de nada. Puede que fuera un amigo de mi mujer. De repente, la expresión de su cara desapareció. Se alejó de mí y con una mirada asesina sacó una pistola de su chaqueta y me apuntó a la cara. Me asusté mucho. Me relajé e intenté tranquilizarme. Cerré los ojos y pensé.
Puede que todo sea una farsa, una broma de alguien conocido. No pasa nada. También puede que esté soñando. No, no lo creo, porque ahora me despertaría. En los sueños, antes de que te pase algo malo te despiertas, para impedir que tu mente sufra. Entonces, ¿De verdad ese hombre me quiere matar? No me lo creo. ¿Es por mi dinero? ¿Por mi casa? No tengo nada de valor, y quitar una vida por diversión pasa en muy pocos casos. En casos excepcionales. Pero puede que no me quiera matar. ¿Y si es para un programa de televisión, para ver como reacciono ante una amenaza como esa? Tendré que averiguarlo, porque quedándome en el pensamiento, con los ojos cerrados y sin hacer nada, no conseguiré saberlo. Lo mejor es volver a la realidad y averiguar de una vez por todas qué es lo que está pasando en mi casa.
Cuando quise abrir los ojos, desconectar del pensamiento, volver a la realidad, con una intriga enorme, no pude. No era capaz de abrir los ojos. No podía controlar mi cuerpo. ¿Qué se había hecho de mí? ¿Que había hecho aquel hombre de negro? Intentaba hacer reaccionar mi cuerpo, para encontrar la respuesta a todas esas preguntas. Luego, cansado y abatido me pregunté:
¿Ya estoy muerto?

Joan Rosselló Bover

L'ALUMNAT DE PQPI APAREIX AL PROGRAMA D'IB3 "UEP! COM ANAM?"

L'alumnat posa per una fotografia amb el presentador i la camiseta del programa
El passat 25 d'octubre, a les 21:40, els nostres alumnes de PQPI van esdevenir per una hora autèntiques estrelles mediàtiques. I això és així perquè van ser els protagonistes del programa d'IB3 "Uep! Com anam?". Conduït per Toni Crespí "Ballador" el programa ens presenta cada setmana diferents històries del camp i de la pagesia mallorquina. L'article que la redacció de Povimon presenta avui és només un avanç. Actualment professors i alumnes de PQPI estan preparant una crònica del seu pas per aquest programa, on ens exposaran les seves interessants experiències televisives.  

dimarts, 8 de novembre del 2011

LES ELECCIONS TAMBÉ ARRIBEN A L'IES PORRERES

Aquest mes de novembre serà també un mes electoral a l'IES Porreres donat que es renova una part del Consell Escolar. Per aquest mateix motiu hi ha convocades eleccions a representants al Consell Escolar dels tres estaments educatius: professors, pares i alumnes. En concret es renoven quatre representants del professorat, un dels pares i un de l'alumnat. 
El procés electoral ja està en marxa i de fet, fins aquest dijous, dia 10, encara es poden presentar candidatures. Aquest divendres, 11 de novembre, es durà a terme el sorteig dels membres de les meses electorals. Dimarts dia 15 es publicaran les llistes de les candidatures provisionals (es poden presentar reclamacions des d'aquest dia fins el divendres 18). Dimarts 22 s'ha convocat un claustre extraordinari on es presentaran les candidatures definitives del professorat i començarà la campanya electoral. Les primeres eleccions seran les de l'alumnat que tindran lloc el dimarts dia 29. Dia 30 votaran els professors en un claustre extraordinari i dijous dia 1 de desembre els pares. Des de Povimon ens hem plantejat fer un seguiment precís d'aquesta campanya electoral i presentar-vos als candidats i les seves propostes. Convidam idò a tots els candidats a posar-se en contacte amb Povimon per fer-nos arribar el seu "programa electoral".
Aquestes són unes eleccions molt importants, que tothom, tant candidats com electors, s'hauria de prendre molt seriosament, donada la importància d'aquesta institució. I es que el Consell Escolar és un organisme poc conegut, tot i que, per les seves competències és segurament la institució més important de la comunitat educativa. Les seves funcions són nombroses i de trascendental importància. El Consell Escolar aprova els principals documents i normatives del centre, com el projecte educatiu, el projecte lingüístic, el reglament d'organització i funcionament, les normes de convivència o la programació general anual. Estableix el calendari del centre, aprovant els dies festius, així com les festes del centre i les activitats complementàries i extraescolars. També aprova els pressuposts i els comptes del centre. Pot igualment revisar les sancions per expedients disciplinaris a alumnes. Finalment participa amb veu i vot en el procés de selecció d'un nou director/a (almenys sempre que s'hagi presentat un o varis projectes de direcció) i pot demanar per majoria de dos terços la revocació del nomenament o el cessament d'un/a director/a a la Conselleria d'Educació. 
Per a una directiva resulta molt complicat dirigir un centre sense tenir en compte o escoltar l'opinió del Consell Escolar, donat que aquest pot bloquejar moltes de les seves iniciatives. És l'equivalent de la separació de poders a nivell estatal, la directiva representaria una mena de govern o poder executiu i el Consell Escolar una mena de parlament o legislatiu. Així com el parlament controla o fiscalitza l'acció del govern i fins i tot pot promoure una moció de censura per destituir-lo, el Consell Escolar fa la mateixa funció a nivell del centre.
Abans de votar tothom hauria de conèixer les propostes dels candidats, reflexionar profundament i votar en consciència i amb responsabilitat, en funció no només de les propostes, sinó també dels mèrits personals dels candidats. Alumnes, pares i professors han de pensar quin centre volen pels propers anys i en mans de qui deixen tant de poder. El darrer curs el Consell Escolar de l'IES Porreres va haver d'enfrontar-se a decisions difícils i polèmiques, decisions com la de demanar la revisió d'una sanció disciplinària a un alumne, no aprovar una PGA i fer-la rectificar, ratificar o reformar parts del pla lingüístic o la de demanar la revocació del director. Aquestes situacions es podrien repetir (esperem que no) i cal seleccionar a persones que representin allò que cada un desitja que sigui el nostre institut.

dijous, 3 de novembre del 2011

PREMI DEL PRIMER CICLE D'ESO AL CONCURS DE NARRATIVA DE SANT JORDI EN LLENGUA CATALANA CURS 2010-2011

PARANÒIES DEL TEMPS

La meva amiga Lia i jo,na Gemma, dues noies de gairebé catorze anys anàvem pel centre comercial al cinema, una cosa que ens agrada a les dues i que solen fer les joves de la nostra edat. Anàvem fent dois i xivarri pels carrers de Vilanova, una ciutat no molt gran però magnífica per a nosaltres ja que disposa de tot el que us pugueu imaginar; el capuccino, el centre comercial, la pizzeria i diversos locals d’oci que es situen a la vora del port.

El cas es que nosaltres dues som les millors amigues des del parvulari i som inseparables.
Anàvem parlant de les nostres coses, res de l’altre món i contant-nos els últims xafardeigs que anaven rondant per la ciutat. Caminant pel centre ens varem aturar davant de la nostra tenda preferida on hi feien rebaixes, estava ple de gent però valia la pena aprofitar tal ocasió, així que varem agafar tot el que cabia dins dels nostres braços i varem partir cap els emprovadors a canviar-nos. Ràpidament varem observar que ens havíem equivocat de porta i que allò no eren els emprovadors sinó una espècie d’amagatall secret ja que estava repleta de aparells electrònics molt estranys, llavors varem sentir els passos de algú que s’aproximava i per prevenir agafàrem un aparell d’aquells i ens amagàrem darrere les cortines. Sense voler varem trepitjar un panell de seguretat que hi havia a la sala va començar a sonar una alarma, ens varem amagar el millor que varem poder però no va ser suficient i sense voler se’m va engegar un d’aquells aparells que com ja he dit abans eren molt estranys. De sobte la alarma va deixar de sonar i l’home que venia es va quedar quiet com una estàtua. Que n’era d’estrany allò! Pareixia que el temps s’havia aturat!

Es pot aturar el temps?
Sortírem per comprovar si era veritat allò que veiem i sí definitivament s’havia paralitzat el temps però el parc d’atraccions del costat encara estava en moviment. Ara ho enteníem tot! El temps s’ha via aturat, però només per als humans! Era molt estrany pensar que érem les úniques humanes capaces de moure’ns en aquells moments i el pànic ens va fer tremolar. I si no sabem tornar a encendre el temps? I si ens quedem aquí per sempre? – Un munter de dubtes i pors s’acumularen en el nostre cap. – Que podem fer?- Llavors ens aturàrem a pensar un segon en una cosa que ens exaltà encara més; – si les màquines encara funcionen què passarà amb els avions que volin, amb els vaixells enduts per la mar i amb tots els vehicles? – I llavors si que em vaig posar a cridar com una lloca desesperada: - ai mare!!!! Acabo de fer que milions de persones morin en accidents de trànsit!!!!! Sense parlar-ne de via aèria o marítima!!!!!- na Lia també es va espantar molt però em va intentar consolar, i llavors va ser que me’n vaig recordar de que encara tenia aquell aparell a les meves mans i que pot ser també podia paralitzar la resta de coses en aquells instants les màquines era el que volíem aturar i pitjant arreu ho varem aconseguir ara el que passava era que tot estava paralitzat, tot, menys nosaltres.

Per alliberar-nos d’aquell colossal accident, es clar que va ser sense voler, varem anar a menjar un gelat . Ja sé el que estareu pensant;- com podem anar a menjar un gelat havent passat tal cosa? Doncs per deixar de pensar-hi una estoneta i espaiar un poc les nostres ments trastornades.
El gelat no va ser gens bo, de fet ni ens el varem poder menjar ja que com que les màquines tampoc funcionaven no férem ni una llepadeta.

De cop varem pensar que quantes vegades podríem aprofitar al màxim tal ocasió i decidírem que agafar prestades un parell de coses sense pagar i gastar qualque brometa a aquella nina que no ens cau gens bé no seria una mala opció encara que cometéssim una il·legalitat en tota regla ningú ens podia detenir. O no?
Així que ens varem divertir moltíssim fent el que volíem sense que ningú ens pogués dir;- Tú nina! Això que fas no està gens bé! Però l’avorriment ens va superar en aquells instants així que el millor era tornar cap a l’escena de l’accident a descobrir el misteri sobre com s’havia aturat el temps.

I vet aquí que varem trobar una sèrie de pistes com un diari de un científic on hi explicava totes les fases de tal procés. El problema va ser quan varem descobrir que estava tancat amb clau. La sort va ser que sé obrir aquest tipus de panys amb una pinceta de pel perquè així es com obro la porta als meus estalvis i el meu diari personal on hi estic escrivint aquest mateix text ara mateix. Així que el vaig obrir i tal diari posava:
15 de maig de 2010
Bona nit,
Escric aquí per comunicar a la posteritat que una banda terrorista m’està utilitzant per crear unes armes que aturen el temps al complet. No estan del tot provades però si no faig pas per pas el que ells m’encomanen la meva família s’hi pot veure afectada. No puc avisar a la policia perquè no només jo em moriré sinó tota la meva família i si utilitzen al invers la meva fórmula podrien crear una bomba nuclear pitjor que la de Hiroshima en la segona guerra mudial.
Per sort ells no ho saben encara així que millor tancar la boca i fer pas per pas el que em diuen.
Estic confós,
Martí Robert

Estava clar que havíem d’ajudar aquell pobre home però com si n sabíem tornar encendre el temps?I com tenguent a sobre la por de equivocar-nos i sense voler crear una bomba nuclear?

Ja en teníem un pla elaborat:
  1. Transportar el en Martí i la seva família a un lloc segur protegit per policies.(cosa que ens va costar molt perquè pesa moltíssim!)
  2. Reunir tots els terroristes dins una mateixa sala.
  3. Dur policies la sala.
  4. Encendre així com cal la màquina de temps.
El temps es va encendre i nosaltres ens l’alegràrem molt per sort el nostre pla va sortir bé i tots els terroristes acabaren a la presó.

A nosaltres se’ns va reconèixer com a súper heroïnes de Vilanova amb una recompensa de molts de diners i llavors ...
RRRRRRRIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIINNNNNNNNNNNNGGGGGGGGGGGGGGGGGGGGG!

Em vaig despertar i tot va ser un somni!
Quina desil·lusió!

Joana Aina Martorell, 2C

HAIKÚS A L'IES PORRERES (II)

Com ja vam anunciar el dia 26 d'octubre, el passat curs 2010-2011 els alumnes de català de tercer curs (que enguany cursen quart) van treballar la tècnica literària del haikú, i el Bloc de la revista Povimon vos segueix oferint una selecció dels millors treballs poètics que es van dur a terme. Avui vos presentem les obres corresponents 3A:


Entres,
no hi ha ningú,
estàs sol.
Gabriela

El sol brilla,
l'aigua és cristal.lina,
et submergeixes
un peix neda.
Magdalena

Si me dorm
no em desperteu
jo no hi som
Joan Nicolau

Damunt el vell cel 
hi ha una gran àguila
bufa el vent
Joan Carles


El vol d'una papallona
en l'aire calent
bella primavera desitjada
Marina D.

Neu blanca
Xocolata calent
Regals
Maria G.

El padrí.
La mort.
L'enyorança
Petra

La primavera
Creixen les flors
Surten els fruits.
Margalida E.

Estiu
Alcohol
Festa
Joan S.

El cel,
les estrelles
el meu avi.
Pep

Sofrir
Plorar
La vida
Simó

Flors,
Animalons,
La primavera
Marga B.


Es pla
albercocs
Porreres
Maxi



dimecres, 2 de novembre del 2011

ELS ALUMNES DE 4T D'ESO TREUEN AL MERCAT LA SEVA CAMISETA PROVIATGE D'ESTUDIS

Compra-la! Per 10 € no trobaràs res millor.
Com és habitual Extraescolars i els tutors de 4t d'ESO van posar en marxa una de les fonts d'ingressos més habituals del viatge d'estudis: la venda de camisetes amb un disseny propi i exclusiu. Ràpidament es va organitzar un concurs de dissenys i entre tots els presentats els tutors en van triar un de l'alumna de 4ESO-B Catalina Bover Moragues que com podem veure representa un avió de paper on s'hi poden llegir una mena d'instruccions per a realitzar un treball en equip. Se'l va escollir per la claredat, la simplicitat de línies i la pertinència i idoneïtat del seu missatge. Els alumnes de 4t proposaren els colors negre (tela) i pistatxo (dibuix) per fer les camisetes. El preu de venda al públic s'ha establert en 10 € i tots els ingressos es destinaran a cobrir els costs de fabricació i al viatge d'estudis de 4t. Aquest cap de setmana la nostra camiseta s'ha presentat en societat (estrena mundial) a la fira de Porreres, on se n'han venut les primeres unitats. No ens resta res més que animar a pares, alumnes, ex alumnes, professors, personal no docent, amics i coneguts a adquirir aquesta magnífica camiseta amb la qual cosa gaudiran del darrer crit en moda t-shirt i donaran els seus doblers a una bona causa.

LES VERGES, SÍ! LES VERGES, NO! ÉS NECESSARI MANTENIR ALGUNES TRADICIONS?


Aquest any, per les Verges, els nins de quart del meu institut han venut bunyols per fer doblers per anar al viatge d'estudis. Jo en vaig comprar i varen ser molt bons.
Quan vaig arribar a ca meva, mumare em va dir una tradició que feia ella pel dia de les Verges. La tradició era que el dia de les Verges al vespre, després de sopar, un grup d'al·lots anaven a ca una nina i li cantaven una cançó, mentre en la mà duien en clavell. Després ella els convidava a entrar, i els oferia bunyols, vi dolç i llepolies.
Em va agradar molt aquesta tradició, voldria que ara encara es fes.
En acabar de contar-me això li vaig proposar fer bunyols per mon pare. A ella li va agradar la idea. Va ser la primera vegada que feia bunyols, sempre els feia la meva padrina. Ens varen sortir molt bons i em va agradar molt fer-los. L'any que ve vull repetir. També el meu germà i jo li vàrem dur un platet a la meva padrina, ja que ella enguany no en va fer. Li varen encantar!
Al vespre vàrem sopar. Quan vàrem acabar li vaig dir a mon pare que teníem una sorpresa per ell. Els va tastar i també li varen agradar molt.

Xisca Melià Vives, 2n-C


En aquest text diré la meva opinió sobre la festa o tradició de les Verges. També diré el que hauríem de conservar i el que no.
D'una banda, aquesta tradició, la de les Verges, vendria a ser una tradició religiosa, perquè abans els homes o joves anaven a cases de dones, al·lotes, a cantar-lis cançons per demanar si volien ser les seves al·lotes i elles els hi oferien bunyols. Però les dones havien de ser verges segons l'església. Així doncs vindria a ser una tradició religiosa. Aleshores, una persona religiosa potser pensa que aquesta tradició s'hauria de conservar, però jo trob que no.
D'altra banda aquesta tradició ja no serveix de res perquè els joves ja no van a cases d'al·lotes a demanar per ser el seu al·lot ni res d'això. L'únic que es fa, que trob que no ho hauríem de llevar, són els bunyols, però tampoc no importa fer una festa per fer bunyols, es poden fer durant tot l'any, així que aquesta tradició no importa que es faci.
En síntesi aquesta tradició hi ha persones que els hi agrada i troben que no s'hauria de llevar, però jo trob que l'únic bo que té són els bunyols i com que es poden fer durant tot l'any i és l'únic que es fa, aquesta tradició es pot eliminar completament. 

Anna Barceló Escoda, 2n-C