Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 31 de maig del 2016

EL NIN INVISIBLE (PREMI DE 1R CICLE EN EL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2016)

Neus Morlà, 2ESO-B
I aquí estic jo, esperant el metro, dins un dels soterranis de Madrid. De cop i volta, em gir, i veig un nen. Deu tenir més o menys la meva edat, 13 anys. És alt, amb els cabells de color castany, amb tupè. Si et fixes, té una arracada de color negre a l'orella esquerra. Porta uns calçons negres ajustats, amb una camiseta de màniga curta blanca, que té el logo d'una marca de roba: vans. Ara que me n'adon, porta unes sabates vans negres. I també... Espera! Què està fent? Està rompent les bosses de la gent que ve del supermercat! Però, quina bajanada és aquesta? I per què la gent del devora no li diu res? «M'hi acostaré jo.» Pens. Camin amb pas decidit fins a ell, esquivant el contingut d'alguna de les bosses de la gent que està enterra. Llavors, aixec un braç i el pos damunt la seva espatlla, i exclam amb to seriós i molest:

- Però que caram fas! No veus que molestes la gent? Ell, es gira sobresaltat, igual que tota la gent. «La gent em mira rar.» pens. Deu ser perquè he aixecat massa la veu. Li dedic una mirada al nen, convidant-lo a que parli. Ell, amb els ulls oberts com plats, s'envia la saliva i em demana:

- Em... em pots... veure?- m'està prenent el pèl? Clar que el veig!

- Per què em demanes això? Clar què et veig!- exclam, amb la cara vermella a causa de la fúria. Qui s'ha cregut ser, aquest?

- No, no em toques veure... és impossible...- diu, o més bé pensa, en veu alta.

- Com? Per què?- ha aconseguit que em confongués, de debò.

- Veuràs... com t'ho dic?- Déu meu, dona'm paciència, perquè no en tinc.

- Què em dius, què?- dic, directa.

- Jo, resulta que jo...

- Al gra.- Em pos dreta i ferma.

- Sóc invisible.

Aquí, m'esclat de rialles. Al cap d'uns minuts de riure, el mir, i veig que a ell no li fa cap gràcia. Deu estar drogat o alguna cosa per l'estil. Ha, ha, ha! Invisible? Ha, ha, ha!

- No fa gràcia.- diu.- Per què creus que la gent no m'ha dit res en tirar la seva compra al terra? Per què creus que et miren malament per parlar amb jo? Per què soc invisible!

Ara que ho diu, té raó...

[...]

- Doncs, a veure... tu véns d'una altra dimensió, m'equivoc?. - Ell nega amb el cap....
- I estàs aquí per... perquè el teu germà es va escapar del teu país, que es deia... Jedatale. No?. - Ell fa un moviment afirmatiu amb el cap. - D'acord. - I tu, què noms?

- Jo nom Dave Clarck.- diu, amb to ferm. - I tu? - em demana.
Ara mateix, som al parc de darrere del meu institut. Allà quasi mai hi va ningú, només els divendres a la tarda, que quedam tots els de 2n, 3r , i 4t d'ESO. He vingut aquí, perquè al metro la gent em mirava malament. Ara m'ha explicat la seva... rara història.

- Lisa Leeson.- li contest.

Aquest nen no em fa molt bona espina... No sé perquè he acceptat que em contàs la seva història.

- Bé, jo me'n vaig ja. He de fer algunes feines abans d'arribar a casa. - «De veres Lisa? Quina excusa més poc... excusa» M'auto-reny.

-D'acord. Ja ens veurem!- em contesta, alegrement. És estrany.

Agaf la meva bossa, i me'n vaig un altre cop al metro. Allà, compr un tiquet, i esper que el meu tren partesqui.

Una vegada a casa, vaig corrent a saludar els meus pares, i puj l'escala i em tanc dins la meva habitació. He de processar tota la informació. És tot molt estrany. Un nin invisible? On s'ha vist mai?

[...]

Ja ha passat un mes des que vaig conèixer al Dave. El dia després de conèixer-lo, me'l vaig tornar a trobar. Vam parlar un poc, i em va demanar si podia viure amb mi, ja que no tenia allotjament. Al principi la meva resposta va ser un no rotund, però llavors vaig acceptar. Ell dorm amb un matalàs al terra dins la meva habitació, i jo al meu llit. M'acompanya per tot, llevat del bany, és clar. A l'escola, a vegades quan feim un examen, em passa les respostes. Sé que és el correcte, però aquest trimestre no m'havia anat molt bé, i no vull suspendre. A més, no passa res, ja quasi arriba l'estiu.

Encara no m'ho explic, però en un mes li he agafat un afecte impressionant. Es podria dir que m'agrada un poc. Però, què hi farem? Sóc adolescent, i això havia de passar alguna vegada, no? Idò, crec que està passant.

Estam dins la meva habitació, mirant una pel·lícula: Els jocs de la fam 2. Ja vam veure l'1 la setmana passada. Aquesta saga de pel·lícules mola, de debò.

- He d'anar al bany, feim un descans?-dic. Estam damunt el meu llit, els dos, amb pijama. L'ordinador està damunt les cames d'en Dave, i jo aguant un bol amb crispetes.

-D'acord.- diu, i posa la pel·lícula en pausa.

M'aixec, i vaig al bany a rentar-me. Una vegada he acabat, torn a la meva habitació, i em torn a ficar dins el llit.

- Lisa...- diu Dave, i em mira fixament.

Jo gir el cap, i les nostres mirades connecten. En aquest moment, sent una corrent elèctrica recórrer el meu cos, de cap a peus. Ara mateix, crec que sé que el que sent per ell no és només amistat...

-Qu... què... vols?- tartamudejo, nerviosa.

-Trob que ara és el moment de dir-te que... m'agrades. - Em diu. Estic en shock. Però pareix que ell no ho nota, ja que segueix parlant. - Quan estic amb tu, em pos nerviós. El contacte de la teva pell damunt la meva, fa que la pell se'm posi de gallina. Amb un mes, t'he entregat el meu cor... Sé que sona molt cursi, i més venint de mi, però és la veritat.

- Jo... jo... - No em dóna temps a contestar, ja que ell junta els seus llavis amb els meus, provocant que les papallones que sentia en aquells moments dins el meu estómac, augmentin. Ara, en lloc de papallones, pareix un zoològic. És la millor sensació del món Els meus llavis damunt els seus, encaixen a la perfecció, unint-los, convertint-los en només un. Però en els moments especials com aquests, sempre hi ha d'haver un problema. I el meu, és que la porta s'obre i nosaltres ens separam de cop. Però, en comptes de veure el meu pare o a la meva mare entrar, veig una llum blanca, que es fa més gran cada vegada, fins que ocupa tota la meva vista.

Ara ja no not el contacte del meu cos devora el d'en Dave, però not una mà que m'acaricia el braç. Obr els ulls de cop, i me n'adon. Tot ha estat un somni. Ara ho recordo. Vaig tenir un accident, a l'entrada del meu institut. Un cotxe, no mirava per on anava, i va xocar contra jo. Ma mare era la que m'acariciava el braç.

- Déu meu! Viva! Estàs viva! - crida d'alegria, quan veu que he obert els ulls. Jo em sobresalt. - Me'n vaig endur un bon ensurt! No ho tornis a fer per favor! - Plora, d'alegria. Jo m'acomod, recolzant la meva esquena a la paret que tenc darrere. Llavors m'abraça i li torn l'abraçada. Em fix en el meu voltant. Estic en un hospital.

-Mama, que m'ha passat?- Deman.

-Has estat en coma, un mes. - Em diu. - Les esperances de que sobrevisquessis eren nul·les, d'un 1% com a màxim. Vaig a avisar un metge. - Diu. S'aixeca i surt de l'habitació feliç.

[...]

M'han fet mil i una proves. Me'n vull anar ja a casa. Ara estic tota sola, descansant, damunt el llit de l'horrorós hospital. No m'agraden els hospitals. De cop, veig que la porta s'obre, i per ella apareix...

-Dave!?- exclam.

dimarts, 17 de maig del 2016

DIADA DE SANT JORDI 2016

Els alumnes de 3r organitzaren juntament amb els professors de la comissió d'extraescolars el repartiment de roses amb missatge. Els beneficis econòmics de la venda de roses es destinen al finançar el viatge d'estudis del proper curs.
Coloma Taberner, 2ESO-B/CNL
La celebració del dia de Sant Jordi a l'IES Porreres és un bon exemple de treball interdisciplinar de centre. Es tracta també, com no podria ser d'altra manera, de la festa les roses amb dedicatòria, que els alumnes de 3ESO preparen amb la coordinació d'extraescolar i que reparteixen per fer-nos sentir la festa amb il·lusió.
Els casellers del professorat plens de roses dedicades
Enguany en motiu de l'any Pere Capellà els alumnes de tots els cursos han treballat la seva figura des de diferents departaments i assignatures (ètica/valors ètics, català, taller de teatre, castellà, música, orientació, taller d'artesania, etc.). La diada es va aprofitar per mostrar algunes de les feines fetes, com els recitals i les actuacions preparades per català, castellà, música i taller de teatre. 
Com a activitats previes desenvolupades durant la setmana de la diada destacariem la confecció de dos calendaris poètics del mes d'abril amb poemes visuals dedicats a la poesia de Pere Capellà per part dels alumnes dels alumnes d'ESO, PMAR i diversificació a les classes de Llengua i literatura catalanes. (els números han estat elaborats a les classes de taller d'artesania. També es presentaren diverses exposicions com l'exposició a la biblioteca “El meu petit príncep”, creació dels alumnes de 3 ESO (organitzada per la  Comissió de Biblioteca), l'exposició al passadís del 1pis dels treballs realitzats pels alumnes de 2ESO a partir del llibre Pulsacions de Javier Ruescas i Francesc Miralles. (Departament de Llengua i literatura Catalanes) i la mostra de fotografia creativa realitzada per l'alumnat de 1r i 2n. una activitat molt original fou la projecció de Selfies enviats per la comunitat educativa presentant un llibre i l'exposició d'un mural amb els mateixos selfies. (Organitzat per la Comissió de Biblioteca). Finalment destacariem la projecció d'un vídeo de presentació de Pere Capellà, l'elaboració d'un pòster dedicat a Pere Capellà realitzat per l'alumnat de diversificació i la decoració d'un escaló de l'escala principal amb un vers de Pere Capellà.

El parlament de Llorenç Capellà a alumnes i professors
Un any més es va celebrar la festa de Sant Jordi a l'IES Porreres, enguany va ser el dia 22 d'abril. No faltaren els missatgers de 3 ESO que varen repartir les roses que els alumnes havien comanat a benefici del viatge d'estudis.

Després de llegir els missatges que els nostres amics, amigues, al·lots, al·lotes o amants secrets ens enviaren, sortírem al pati per tots junts celebrar la diada, presentada per la nostra directora Mika Obrador, que no va deixar passar l'oportunitat de recordar que l'institut ja havia arribat als 10 anys d'existència.

Seguidament, atès que Pere Capellà és el personatge d'aquest curs al nostre institut, el seu fill Llorenç Capellà ens parlà de la vida del seu pare. Des d’aquestes línies volem donar-li les gràcies.

Per continuar la celebració diferents grups d’alumnes interpretaren poemes de Pere Capellà, tant en castellà com en català. I els alumnes de Taller de teatre de 2n representaren un fragment de l'obra de teatre del mateix autor anomenada Val més un dit en es front.
Llorenç Capellà amb els guanyadors dels premis literaris

A continuació, es lliuraren els premis literaris de narrativa i poesia organitzats pel departament de català i a tots els participants se’ls va entregar un obsequi. Els premis foren entregats per Llorenç Capellà i Maria Barceló i Joan Bennàssar, en representació de l'Agrupació Cultural de Porreres i l'APIMA respectivament, ja que les dues entitats col. laboraren econòmicament i com a jurat en els premis de Narrativa.
Llavors lliuraren els premis de fotografia creativa per part del departament de Ciències naturals i també els premis de la gimcana sobre Ramon Llull.
Enhorabona a tots els guanyadors i guanyadores!

Després hi va haver les actuacions musicals dels alumnes de Taller de música de 2n amb la cançó Ai Dolors! de Manel, seguidament alumnes de 3r cantaren La dansa del vestit i Jo sóc català, que forma part de les anomenades Cançons republicanes de Pere Capellà. Com ja és habitual els darrer anys ens convidaren a tots, alumnes i professors a cantar la Balanguera.

Per acabar, el departament d'FB bàsica obsequià Llorenç Capellà amb un caixó de verdures de l'hort i passaren a sembrar un lledoner en homenatge a ell i al seu pare.


S'ha de dir que durant la celebració no hi faltaren els moments reivindicatius quan les presentadores anunciaren la representació teatral i ens convidaren a assaborir bé l'espectacle ja que l'assignatura de teatre ha anat desapareixent dels diversos cursos acadèmics i aquest és el darrer curs que s'ha impartit. Així mateix es lamentaren de la pèrdua d'hores de plàstica i música que l'aplicació de la LOMQE ha generat.

Com a novetat enguany alguns alumnes d'FP bàsica feren connexions en directe amb la Ràdio de Porreres per retransmetre l'acte.

Si voleu veure més fotografies d'aquesta diada vos hem preparat un foto-reportatge a l'apartat de pàgines d'aquest blog, al qual podeu accedir directament per mitjà d'aquest enllaç:


Les actuacions musicals acompanyaren els textos de Pere Capellà i altres poetes

dimecres, 11 de maig del 2016

UNA TASSA DE CAFÈ I UN ADÉU (PREMI DE SEGON CICLE DEL CONCURS DE NARRATIVA DE SANT JORDI 2016)

Gabriel Rosselló, 4t C

8 de setembre:
Sempre m'havia preguntat si hi havia alguna manera d'escapar d'aquell forat... mai havia trobat cap resposta.

13 setembre:
Caminant en contra del vent, però per què?
Realment no n'hi havia cap, de raó. Simplement volia sentir-me lliure, sentir que podia triar el meu propi destí. Era tan negligent i alhora inestable... Les veus que em parlaven... cada cop sonaven més fort dins del meu cap.

7 de octubre:
Avui he vist una au caure morta al terra. Cada segon que passa el meu cel està més buit... Al menys les estrelles sempre seran allà, oi?

10 de octubre:
Simplement no tenc paraules per descriure el que he vist. Bé, potser en tenc una: vergonya. Avui he presenciat com un home pèrfid colpejava amb una palanca una noia al cap i li agafava de dins la bossa uns 20 grams de pols blanca. Després marxà corrent. Aquest planeta està malalt i no té cura...

3 de novembre:
Una, dues, tres, quatre, cinc,... les hores passen tan ràpid i tan lent a l'hora... Estic confós... El rellotge marca les tres de la matinada. Mentre escric això, algú està morint de gana, algú està essent violat, algú està sota els afectes de l'alcohol, algú està naixent en un món sense vida, algú està intentant escapar del foc d'un míssil amb un destí aleatori, algú està manifestant el seu amor amb mentides, algú està escrivint una cançó que no canviarà el món, algú està tornant boig. I tot això... per què?

23 de novembre:
M'he assegut davant el meu bloc de notes amb una tassa de cafè per pensar una bona frase per deixar rere mi. Però no em ve res al cap excepte que odio el cafè amb tota la meva ànima. Me'l bec de mala gana sense saber gaire bé el perquè.
7 de desembre:
He rebut una carta inesperada d’una casa de mig morts. Pel que sembla el meu pare segueix viu. No han acceptat la meva petició que el desconnectessin. Quina mania de voler aferrar-se a la vida fins i tot quan la vida consisteix a dormir fins que et moris, i a sobre la vida no és teva...

11 de desembre:
He tornat a intentar trobar una bona frase per a la «nota». No n'he trobada cap... potser un simple adéu sigui suficient.

12 de desembre:
Maleïda silueta opaca que m'observa des del mirall. Creu que em coneix, creu que sap qui sóc, però no sap res! És tot una mentida!, jo sóc una mentida! Res és real, som tots un munt de titelles en un teatre creat per «ells». Sé que m'observen, i que ells saben que ho sé. Però no podran trobar mai el meu tresor, oi?... Hmp... Venga, no em miris així, tu també saps que és l'única manera.

13 de desembre:
Oh, dolç suplici, eterna melodia dansant sobre la cresta de les ones d'arena roja. No em trobes a faltar? Sóc jo, ja venc! Estic tan a prop! Ja venc! Abraçam!

...Hola? No hi ets?
Vaja...

13 de desembre:
Sempre havia estat difícil sobreviure amb un record tan dur. No puc ni controlar el meu cos. La meva bogeria és el titellaire, i jo un fil prim apunt de rompre's. Sembla que estic corrent... El buit. Doncs aquest és el final?
Cauré igual que les aus mortes. No hi ha estrelles en el meu cel... Vaja, hauria estat una bona frase, llàstima que ara ja sigui massa tard. Just abans de tocar el terra puc sentir l'aroma del cafè. És amarg... El cafè també ho és una mica.
Ara que ho recordo, al final no vaig pensar ni a deixar un simple adéu.


Ella al menys em va deixar un cafè i una nota, tot i que no la vaig arribar a llegir mai. Ja sabia el que diria, però no volia acceptar-ho. Sabia que era un simple adéu.




dimarts, 10 de maig del 2016

13 I 14 D'ABRIL: DOBLE JORNADA DE VAGA D'ESTUDIANTS

Redacció
El Sindicat d'Estudiants va convocar el passat 24 de febrer una doble jornada de vaga general d'estudiants a nivell d'ESO, FP, batxillerat  i universitats a nivell de tot l'Estat espanyol per als dies 13 i 14 d'abril de 2016. Amb aquesta convocatòria el Sindicat d'Estudiants exigia la derogació immediata de la LOMQE i de l'anomenat "Decret 3+2" que redueix un any la durada dels graus (de matricula més barata) i amplia en un la dels masters (de matricula molt més cara). També hi havia convocada una manifestació d'estudiants a la Plaça del Tub de Ciutat dijous 14 d'abril a les 12:00.
Al nostre centre, i seguint els procediments marcats per la llei, els alumnes de 3r, 4t i FPB sol·licitaren adherir-se a la convocatoria i poder exercit el seu dret a fer vaga. Recordem que segons la normativa vigent els alumnes de 1r i 2n no gaudeixen d'aquest dret.
El seguiment de la vaga a l'IES Porreres va ser massiu. Dia 13 van fer vaga tots els alumnes de 3r d'ESO (71), 1r d'FPB (10) i 2n d'FPB (5). A 4t van fer vaga 68 dels 70 alumnes, un 97 %.  Dijous dia 14 van fer vaga 69 dels 71 alumnes de 3r (97 %), 67 dels 70 que fan 4t (95 %) i el 100 % dels que fan 1r i 2n d'FPB.
Aquestes dades contrasten amb les de la resta de la comunitat autònoma. Segons la conselleria d'educació només un 16,2 % dels estudiants de les illes Balears va fer vaga. A més la manifestació del dijous 14 només va reunir a un centenar de persones. 

dimarts, 3 de maig del 2016

VIATGE D'ESTUDIS: LONDRES 2016

Xisca Mestre i Miquela Barceló
 
Dia 1: partim cap a Londres (15/02/16)

Ens vam trobar a les 9:00 a l'aeroport de Palma amb els quatre professors acompanyants: Toni Fullana, M. Antònia Alzamora, Laura Vidal i Rosario Arroyo. El nostre avió cap a Londres sortia a les 11:00 però finalment vam partir a les 11:30, Quan arribàrem allà a les 13:30h (hora espanyola), vam haver d'anar una hora i mitja amb el bus que ens va dur fins a l'hostal. En ser allà ens van assignar les habitacions i varm poder anar a deixar les maletes. S'ha de dir que alguns vam tenir problemes per trobar les habitacions, ja que aquell hostal era un laberint d'escales. Ja eren les 5:00pm (hora Londres) i vam anar a fer una volta per Hyde Park, Westminster Abbey (Buckingham Palace, Big Ben, Houses of Parliament...) i vam arribar a Piccadilly Circus, on vam sopar. Per tornar a l'hostal, un grup amb dos professors va partir amb metro  i l'altre, a peu.

Dia 2 (16/02/16)

Vam quedar a les 8:00am a la recepció de l'hostal per berenar plegats, Després, a les 9:00am, vam anar a fer-nos la targeta del metro i, seguidament, vam partir a peu cap a la Torre de Londres, passant per la Catedral de Saint Paul's. Després de visitar la Torre de Londres, vam passejar per la vora del Tàmesis fins arribar a Borough Market, on vam dinar. En haver dinat, vam fer una llarga caminada fins a Covent Garden i allà ens van donar tres hores lliures. Un grup de devers 20 alumnes va partir cap Oxford Street a fer les compres i la resta va quedar pels voltants de Covent Garden. Vam quedar a les 7:00pm per partir cap al barri del Soho a sopar, però van ser les 7:30pm passades perquè es van perdre alguns grups. Vam sopar al Soho, un barri xinès, i després vam tornar amb metro cap a l'hostal i vam anar a dormir.

Dia 3 (17/02/16)

Com el dia anterior, ens vam reunir a les 9:00am a fora de l'hostal per partir a peu cap al museu de cera (Madame Tussauds). A la majoria ens va agradar molt aquest museu, però vam haver de partir prest perquè havíem d'anar caminant fins a Camden Town a dinar. En haver dinat, vam poder estar un parell d'hores a Camden per comprar i, després vam agafar metro cap al Tate Museum. Va començar a ploure i la majoria no havíem pensat a agafar paraigües, així que vam haver de fer una correguda des de l'estació de metro fins arribar al museu. Allà vam veure escultures i pintures molt estranyes. Llavors vam tornar córrer cap al metro i vam anar cap a l'hostal. Allà ens van dir que aquell dia soparíem per la zona a causa del mal temps.



Dia 4 (18/02/16)

Com cada dia, ens vam veure tots a les 9:00am a fora de l'hostal (ja berenats) i vam anar caminant cap al Natural History Museum, Va ser un museu molt interessant,  ja que hi havia moltes exposicions diferents i molt per veure. Vam sortir per la porta de darrera i ens vam reunir tots per agafar metro i anar cap a Southbank (Waterloo). Vam dinar per aquella zona. A l'hora de quedar tots per pujar al London Eye, els professors van fer un poc tard (perquè els havien convidat a un Lemonchello). Vam fer com a una hora de cua per pujar al London Eye, però finalment hi vam pujar i ocupàrem 3 cabines. Quan vam baixar del London Eye, vam anar caminant fins a Oxford Street, passant pel Big Ben i Trafalgar Square, per allà agafar el metro i anar cap a Inverness Terrace (la nostra zona). En arribar a l'hostal, els mestres ens van proposar, en haver sopat, ja que era el darrer vespre, anar a una bolera que teníem aprop. Abans de sopar havíem de fer les maletes, però poca gent va fer cas a això... Vam sopar pel barri i després vam veure'ns tots a la bolera, on vam jugar a bitlles i a un parell de màquines recreatives. Vam estar allà fins que la bolera va haver de tancar i després vam tornar tots cap a l'hostal  a dormir (o això pensaven els professors). Va ser un vespre llarg, volíem passar un bon darrer vespre i ho vam aconseguir!



Dia 5: tornada a Sa Roqueta (19/02/16)

Ens vam haver d'aixecar molt prest per fer les maletes que no havíem fet el vespre anterior. Ens vam veure a les 8:30am a fora de l'hostal, berenats i amb maletes fetes i a baix. Les vam deixar a la bugaderia de l'hostal perquè ens les guardessin i vam anar a peu a un mercat hippy de la zona (Portobello Market, al barri de Notting Hill). Vam acabar de fer les darreres compres allà, però prest vam tornar a l'hostal a recollir les maletes. I després, tornàrem a estar una hora i mitja a un bus que ens va dur fins a l'aeroport de Gatwick. En ser a l'aeroport, vam facturar les maletes i vam dinar allà mentre esperàvem el nostre vol, que sortia a les 5:00pm. Vam tenir temps lliure per dins l'aeroport i vam quedar a la porta d'embarcament. Vam arribar a Mallorca damunt les 20:00h (hora espanyola) i vam anar amb bus primer a Montuïri, després a Porreres i, finalment, a Vilafranca. S'ha de dir que dins el bus, de camí cap als nostres pobles, hi va haver temps de fer bulla per acabar bé el viatge!


Malgrat les llargues caminades diàries i l'hostal (que va resultar no està tan malament), va ser un viatge que ens va servir per ajuntar-nos més tots els de 4t, I vulguem o no, va ser una experiència inoblidable!

SI VOLEU VEURE MÉS FOTOGRAFIES D'AQUEST VIATGE LES TROBAREU A LA SECCIÓ DE PÀGINES D'AQUEST BLOG O FENT CLICK EN AQUEST ENLLÀÇ: