Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 9 de desembre del 2016

MEMÒRIA HISTÒRICA: VISITA DELS ALUMNES DE L'INSTITUT A LES FOSSES DE PORRERES

Els alumnes de tercer i quart d'ESO i de FPB amb el consentiment de les seves famílies feren la visita al cementiri de Porreres amb motiu de l'exhumació de les fosses dels represaliats pel règim franquista.
Posteriorment han pogut expressar emocions, sentiments i reflexions sobre la visita realitzada amb forma de twits. Aquí en teniu una petita selecció amb alguns exemple de les "piulades" elaborades pels nostres alumnes:

@Lluna Em deman per què poden arribar a ser els humans tan inhumans#FossaPorreres

@Observadora Com hauria estat la vida d'aquelles persones. Els vells, els joves, els petits, les dones #FossaPorreres

@Guillem RoldanVeure gent enterrada pels seus ideals m'ha fet sentir tristesa i ràbia. No poder defensar-se davant la mort segura d'un tret al clatell és injust#FossaPorreres

@TiàBarceló M'ha fet molta ràbia la gent que va poder fer això. No sé com podien matar persones i maltractar-les només perquè pensaven diferent#FossaPorreres

@Briana La visita m'ha transmès molta tristesa i ràbia perquè no entenc com es pot ser tan cruel, sabent que destruïren tantes vides#FossaPorreres

@Fèlix No només extreuen cossos, sinó que tornen la dignitat d'aquestes persones afusellades en una època tan cruel#FossaPorreres

@TomeuSagrera Sentiment de ràbia. Com és possible ser tan animal d'assassinar gent sense pensar que no només arruïnaven una vida, sinó també una família sencera?#FossaPorreres

henryskater_69@ Me pareix bé obrir les fosses ja que és de bona fe i d'aquesta manera tapam les ferides dels familiars més afectats a causa d'aquella dura etapa. #FossaPorreres 

@Lenamatts A la fi s'obren velles ferides infectades per curar-les d'una vegada #FossaPorreres

@ainafr Estaria bé que es poguessin seguir cercant les restes que queden a Porreres per acabar el que s'ha començat, però el primer pas està fet :) #FossaPorreres

@joan16 Aquesta investigació ha permès que familiars que simplement volien acomiadar-se dels seus estimats, puguin complir allò que tants d'anys han esperat #FossaPorreres

@Akusure_Kasimoto Vaig sentir ràbia en contemplar tants cossos enterrats, tantes injustícies comeses durant el règim feixista. #FossaPorreres

@ Akusure_Kasimoto Tantes vides innocents preses a tantes famílies que l'únic que volien era un sistema, ara tan acceptat, com la democràcia i la llibertat. #FossaPorreres

@de_ca'n_marió L'única manera d'acabar aquesta guerra és que ells descansin en pau. #FossaPorreres


Si voleu llegir tots els twits i veure fotografies de la visita, les trobareu a la pàgina hashtag#FossaPorreres del blog a la qual podeu accedir directament per mitjà d'aquest enllaç:


dimecres, 7 de desembre del 2016

ELS ALUMNES DE 4ESO RECAPTEN 350 € A LA FIRA DE MONTUÏRI

Redacció
El passat diumenge 4 de desembre els alumnes de 4t d'ESO del nostre institut, amb el suport de les seves famílies i de la comissió d'extraescolars, van muntar la seva paradeta a la fira de la Perdiu de Montuïri amb l'objectiu de recaptar fons pel viatge d'estudis. Malgrat que a les 8:30 va començar a ploure, tot va quedar en 4 gotes i el temps va respectar el nostre xibiu. La  venda de productes va anar prou bé tot i les inclemències meteorològiques. En total es recaptaren uns 350 €.

dimarts, 29 de novembre del 2016

L'AULA SILENCIOSA (1ESO-A)

Alberto Fernández & Noelia Mora (1ESO-A)
El projecte d'aula silenciosa de 1r d'ESO A consisteix a fer el menor renou possible de tal manera que no es molesti a ningú. Hem posat pilotes de tennis a les potes de les cadires i esteim recopilant-ne més per a les taules. Així hem aconseguit suprimir els estridents sorolls que produeixen quan s'arrosseguen.
Aquest projecte ajuda sobretot a les persones amb problemes d'oïda als que un excés de renou els molesta (cadires i taules arrossegades, crits, grups de gent xerrant, ...) com és el cas d'alguns alumnes del nostre grup.
1r d'ESO A és una classe pilot per veure si el proper curs l'institut pot aplicar aquest projecte a totes les aules.

dimecres, 23 de novembre del 2016

CAMINADA A MONTI-SION

Redacció
El passat 21 d'octubre els 110 alumnes de 1r d'ESO va fer una activitat preparada pel departament d'educació física: una caminada d'anada i tornada des de l'institut fins a Monti-sion per diferents camins a més pur estil excursionista. La durada de la caminada d'anada va ser de 2 hores i mitja, mentre que la tornada va ser més curta, de 1 hora i mitja. L'objectiu era fer una activitat dinàmica de grup per treballar la condició física, conèixer-se i millorar la convivència. Acompanyaren als alumnes els professors i professores Joana Mas, Joan Bennàssar, Bel Gost, Joana Aina Ferrer, Joan Juan i Glória Alemán. Si voleu veure un fotoreportatge d'aquesta sortida el trobareu a les pàgines del blog o en aquest enllaç:

dimecres, 16 de novembre del 2016

ANAM A L'OBSERVATORI DE COSTITX

Aina Maria Ferrà Bauzà 
Joana Maria Sánchez Marimón
Els alumnes de 1r d'ESO la nit del dia 28 d'octubre varen anar a l'observatori astronòmic de Costitx, acompanyats per les professores Joana Aina Ferrer i Isabel Díaz i alguns familiars.
Primer vam observar l'exposició de meteorits al hall del recinte i ens vam fer fotos amb un ninot del famós personatge del cinema "E.T., l'extraterrestre".
Tot seguit,  observàrem el planeta Saturn i els seus anells mitjançant uns potents telescopis.
A continuació ens mostraren unes quantes estrelles, constel·lacions i galàxies i ens informaren sobre elles.
Després entràrem a la cúpula del planetàrium on ens xerraren sobre l'espai sideral, les galàxies, les estrelles, els planetes, ... i resolguérem molt de dubtes sobre la natura de l'univers.
Ens ho passàrem molt bé!!!!
Si voleu veure més fotografies d'aquesta sortida les trobareU a les pàgines del blog o a aquest enllaç:

dijous, 10 de novembre del 2016

1R BERENAR SOLIDARI DEL CURS 16/17

Comissió de Convivència
El passat dia 28 d'octubre de 2016 es va dur a terme el primer berenar solidari d'aquest curs amb un novetat important: la recollida de fons anirà destinada a engreixar una caixa solidària del centre. L'objectiu o destinació d'aquesta caixa és ajudar a sufragar activitats extraescolars dels al·lots i al·lotes del centre que presenten dificultats econòmiques (i que deixen de fer-les per aquest motiu).
Com és habitual els professors participaren duent coques dolces, saldes, pizzes..., trocejades en racions "de berenar". Els professors que gaudien de temps lliure abans i després del pati van donar una mà en el muntatge i desmuntatge de la paradeta i en temps del pati en la venda del berenar. 
Com es pot apreciar a la fotografia la participació de l'alumnat va fer de la jornada un èxit de vendes. Amb aquesta acció solidària es recaptaren 255,55  €.
Pel que fa a la recollida de fons per la Xarxa de Centres Solidaris, aquest any es farà per mitjà d'un concert solidari del qual anirem informant properament.

dimecres, 9 de novembre del 2016

XIBIU PROVIATGE D'ESTUDIS A LA FIRA DE PORRERES

Un grup d'alumnes de 4t venent al xibiu de l'institut a la fira de Porreres
Redacció
El passat diumenge 30 d'octubre els alumnes de 4t d'ESO del nostre institut, amb el suport de les seves famílies i de la comissió d'extraescolars, van armar un xibiu a la fira de Porreres amb l'objectiu de recaptar fons pel viatge d'estudis. El xibiu va obrir a les 8.00 del matí i va tancar a les 8.00 del vespre. Els alumnes participaren per torns de 2h i cada grup de 2 alumnes havia de fer una aportació de dolç o de salat. També es van comprar begudes. La venda de productes va anar prou bé donat que els aliments pràcticament es van esgotar, tot i que van sobrar moltes begudes. Aquestes begudes sobrants s'aprofitaran per la fira de Montuïri i pel fogueró de santa Catalina. En total es recaptaren uns 500 € tot i que s'han de descomptar el que costaren les begudes.

dijous, 3 de novembre del 2016

L'ÈXIT DE LA VAGA D'ESTUDIANTS ACONSEGUEIX PARALITZAR TEMPORALMENT LES REVÀLIDES

Redacció
El passat 26 d'octubre una vaga d'alumnes convocada pel Sindicat d'Estudiants contra la LOMQE o llei Wert i les seves revàlides, entre d'altres motius, va paralitzar les classes de 3r i 4t d'ESO i de FPB al nostre institut. Recordem que els alumnes de 1r i 2n d'ESO no tenen dret a fer vaga.
El seguiment de la vaga al nostre centre va ser massiu. Per exemple tant a 4t com a 3r només va assistir a classe un alumne a cada nivell i a FPB van fer vaga tots. 160 alumnes va fer vaga, un 98,7 % dels que hi tenien dret.
Tant a nivell d'Espanya com a nivell de Balears el seguiment va superar el 90 %.
L'èxit de la vaga i la debilitat parlamentària del llavors candidat i ara ja president del govern, Mariano Rajoy, l'ha portat a anunciar al seu discurs d'investidura que suspèn temporalment l'aplicació de les revalides, que es faran, però sense efectes acadèmics, fins que s'arribi a un gran pacte estatal sobre l'educació. Tanmateix aquest sembla un anunci buit de contingut perquè que dia anterior Rajoy s'havia donat un terme de només 6 mesos per assolir aquest acord i aquest curs les revàlides ja no tenien efectes acadèmics. Per tant tot seguiria igual i el proper curs els alumnes que fan ara 3r d'ESO podrien patir les conseqüències d'aquesta polèmica prova final.
Les organitzacions d'estudiants han celebrat l'anunci com una victòria, però han anunciat que les seves mobilitzacions no s'aturaran fins que no es derogui per complet aquesta polèmica llei.

dimecres, 26 d’octubre del 2016

LA BUNYOLADA DE LES VERGES TORNA A L'IES PORRERES

A les set del matí les bunyoleres i en Joan Bannàssar començaren a elaborar els bunyols
Van ser boníssims!
Redacció
El passat dijous 20 d'octubre, l'IES Porreres va tornar a celebrar la bunyolada de les verges després d'un curs sense fer-ho. Recordem que aquesta festa no es va arribar a celebrar el curs passat per raons que no van transcendir i que no hem pogut esbrinar.
En temps de l'esplai els alumnes de 4t d'ESO van posar a la venda en el clàssic xibiu de la porxada de davant el bar els bunyols que havien elaborat les bunyoleres. Enguany van venir a l'institut a fer el bunyols na Catalina Riera i na Catalina Trobat, padrines de dos alumnes de l'institut. Les bunyoleres a les 7:00 es posaren a preparar la pasta i a les 9,15 h varen començar a fer bunyols i tothom va tenir a punt els bunyols en temps de pati. Les bunyoleres van comptar amb el suport den Joan Bennàssar, el coordinador d'extraescolars, na Cristina Bauçà, professora de català, i na Joana Mª Tomàs, la cap d'estudis. En el xibiu es van repartir els paquets de bunyols que s'havien comanat al llarg de la setmana en bosses d'un euro (tres unitats) i de tres euros (deu unitats). En un quart d'hora es varen repartir uns 1200 bunyols. Aquesta quantitat ha estat lleugerament superior a la de la darrera edició d'aquesta festa, la de 2013, quan se'n van vendre poc més 1000. La recaptació per al viatge d'estudis ha estat de 275 .
Si voleu veure descarregar-vos les fotografies d'aquesta festa ho podeu fer a l'enllaç o al foto-reportatge que hem publicat a les pàgines del blog.
Els alumnes de 4t van vedre el bunyols per aconseguir fons per al seu viatge d'estudis





dimecres, 19 d’octubre del 2016

L'IES PORRERES ESTRENA NOU EQUIP DIRECTIU

Redacció
Després de la renúncia de l'anterior directora, Mika Obrador, un curs abans que expiràs el seu mandat, s'ha hagut de conformar un nou equip directiu al nostre centre. En principi s'havien presentat dues candidatures a la direcció encapçalades per Joan Ramon Xamena (cap d'Estudis general amb na Mika des del curs 11/12 fins al 14/15) i na Xisca Roig (cap d'estudis adjunta de 1r cicle del curs 11/12 al 14/15 i cap d'estudis general també amb na Mika en el curs 15/16). Després que na Xisca Roig retirés la seva candidatura per no dividir el claustre en Joan Ramon Xamena fou nomenat director i va formar equip amb na Joana Mª Tomàs com a cap d'estudis general (carrec que ja havia exercit en el curs 07/08), en Miquel Gayà com a cap d'estudis adjunt i en Joan Miralles com a secretari (càrrec que ha exercit durant vuit cursos en diferents equips directius). El nomenament d'aquest equip és per un any amb la missió de completar el projecte de direcció iniciat per na Mika Obrador que acabava aquest curs.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

INICI DEL CURS A FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA

Redacció
Els alumnes de Formació Professional Bàsica han iniciat les tasques de condicionament i neteja de l'hivernacle i la zona exterior del centre. També ja s'han començat a sembrar els productes ecològics de temporada. El professorat interessat ben aviat podrà beneficiar-se del repartiment setmanal d'aquesta producció a canvi d'una quota solidària de 35 euros anuals per a l'adquisició del material de treball d'aquests alumnesa. Aquests donatius es poden fer a Consergeria.

dimecres, 5 d’octubre del 2016

EXPOSICIÓ DE TREBALLS DE PLÀSTICA DEL CURS 2015/2016

Redacció
A la pàgina "Arts & Crafts: el racó de les arts plàstiques" del nostre blog hem preparat una petita exposició virtual. Es tracta d'una selecció dels millors treballs artístics dels nostres alumnes del curs passat feta per les professores del departament d'Educació Plàstica. Aquests treballs no es van poder incloure a la versió en paper de la revista del curs anterior, però sí que apareixeran en la versió digital en color que estem preparant per penjar al portal isuu.com. Podeu accedir directament a l'exposició virtual mitjançant aquest enllaç:


dimarts, 21 de juny del 2016

BERENAR SOLIDARI 2016

Francesc Melià/Redacció
Dimecres 1 de juny es va celebrar el tradicional berenar solidari. Els professors participen aportant coques salades o dolces, pizzes o altres menjars que puguin ser venuts en porcions. Aquestes es venen a alumnes i professors en temps del pati a preus populars (1/2 euros). La recapatació (276 euros) s’ha destinat al Fons Mallorquí de Solidaritat, que l’ha cedida a l’ONG “Mallorca amb Quios” que ajuda als refugiats arribats a aquesta illa grega fugint de les guerres a Síria o Iraq.

DONACIONS DE L'APIMA A L'INSTITUT

Redacció/APIMA
El present curs l’Associació de Pares i Mares d’alumnes de l’IES Porreres ha fet un seguit de donacions al centre. 

En primer lloc ha donat a l’IES un nou equip de so. Aquest ha resultat i resultarà, en el futur, molt útil en les diverses festes i celebracions de l’institut (fogueró de santa Catalina, sant Antoni, sant Jordi, fi de curs, etc.). 

En segon lloc ha comprat les tauletes, el sofà i les butaques que permeten llegir d’una manera comfortable a alumnes i professors a la nova biblioteca creada en el present curs a una de les aules prefabricades instal·lades al pati de l’institut.



dissabte, 18 de juny del 2016

ELS ALUMNES DE LLATÍ ES DISFRESSEN DE ROMANS

Redacció
El passat dimecres 7 de juny, els alumnes de llatí de 4t es disfressaren de romans i romanes de l’època clàssica amb togues, túniques, sandàlies, ... Aquest vestuari l’havien creat ells mateixos en un taller de vestuari a l’època clàssica impartit per la professora de llatí, Cristina Bauçà. Estamparen llençols i teles amb motius extrets de fonts directes com pintures i elements decoratius de ceràmiques o cases de Pompeia. Un cop vestits visitaren la sala de professors i diverses classes per explicar que havien après i promocionar la matèria.

divendres, 17 de juny del 2016

BOHÈMIA (POEMA GUANYADOR DE 2N CICLE DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2016)


Maria Sansó Femenies, 4ESO-B

BOHÈMIA

Efervescent, com el xampany d'una luxúria de sang freda.

Alliberador, desprèn aires càlids, acollidors.

Transparent, transparents els teus ulls, fills de tendresa.
Desperten l'hemisferi màgic,
el que la societat ignora, tan cruelment...

Si parlam del reflex, ens miram l'ombra.
Llepau-vos el dit, imaginau, sentiu.

Els teus llavis, humils, cerquen la vida dels meus,
bojament, com focs artificials, cercant el cel negre, callat.

Dins la distància, brilles més que el Time Square al meu cap.
I si vols pots venir, al puig a veure les estrelles,
com solíem fer les infinites nits d'estiu.

T'espero, no tardis. Cada vegada et veig més abstracte, d'un transparent negre.
Et sento tan dintre, que m'asfixia el pensament.

Anul·lar-te tan sols un plàcid moment em fot.

Inspires amor. Com adoració del tu més maligne.

Arriba suau, màgica, misteriosa,
entre constel·lacions, humida, excitant.

Brota un gir, una mirada, un petó robat.
Bonic estàs aquesta nit,
em despertes el somriure.

La lluna ens guardarà el secret,
dels blancs vivents, d'oratge suau.

Som com sinopsis.

Et trobo, et dibuix d'un amor clar.

Et tatuo, et penso, et sent, et repasso.

dimarts, 14 de juny del 2016

MALMOE I BENFICA GUANYEN EL V TORNEIG DE FUTBET DE L'IES PORRERES

El Benfica va ser el millor equip de la fase de lliga amb 9 victòries en 9 partits i guanyar la final de 2n Cicle contra el Bate Borisov
EF/Redacció
Com cada temporada des de Povimon hem anat seguint l'evolució d’aquest torneig. Enguany s'hi han inscrit 10 equips, 6 de 1r cicle i 4 de 2n.
Com a novetats destacarem que els noms dels equips corresponien a clubs reals d'alta competició (Juventus, Arsenal, Malmoe, PSG, Benfica, Bate Borisov, Galatasaray, Manchester U., Chelsea i Oporto) i que per primera vegada ha participat un equip femení, el PSG.
Com cada curs primer s’ha disputat una fase de lliga on primava la regularitat. Els 4 millors equips de 1r i 2n cicle es classificaven per les semifinals. Després de 9 jornades de lliga el millor equip de 2n cicle i de tot el torneig va ser el Benfica, que va guanyar els 9 partits aconseguint 27 punts. Es classificaren també per a semifinals de 2n cicle el Galatasaray (20 punts), el Bate Borisov (15) i el PSG, l’equip femení amb 9 punts. Aquest va protagonitzar una espectacular remuntada perquè després de patir 6 derrotes consecutives va guanyar els 3 darrers partits. En quant als equips de 1r cicle, el millor va ser el Malmoe amb 21 punts, seguit de l’Arsenal (13), el Manchester United (8) i el Chelsea (8).
El resultat de les semifinals de 1r cicle van ser els següents: 

Malmoe: 3 - Chelsea: 2 

Arsenal: 1 - Manchester United: 2

La final entre el Malmoe i el Manchester United va acabar amb empat a 0 i es va haver de resoldre a la tanda de penals. El Malmoe s’hi imposà per 2 – 0.
Els resultats de les semifinals de 2n cicle foren:

Benfica: 2 - PSG: 0 

Galatasaray: 1 - Bate Borisov: 1 (Penals: 1 – 3)

La final entre el Benfica i el Bate Borisov va ser un partit espectacular en que el Bate s’avançà al marcador, però, finalment, s’imposà el Benfica per 2 - 1 després d’una gran remuntada. 
A la gala de fi de curs s’entregaran els premis als equips guanyadors, així com als millors jugadors del torneig.
El Bate Borisov, subcampió de 2n cicle


dilluns, 13 de juny del 2016

EL TEMPS (POEMA GUANYADOR DE 1R CICLE DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2016)

Margalida Capellà Alcover, 2ESO-A

EL TEMPS

Un any són 12 mesos,
12 mesos són 365 dies,
365 són 8760 hores.
L'any és curt... s'ha d'aprofitar.

Cada dia són 24 hores,
cada hora són 60 minuts,
60 minuts són 3600 segons.
Buff, quant de temps...

Dia a dia, el Sol surt i s'amaga
ens quedam sense llum,
fins que la lluna ens rescata
i la claror ens il·lumina
el pas de la vida.

Hora a hora, pensam
en les feines,
en l'amor
o en l'amistat.

En un segon respiram,
tenim pulsacions,
pulsacions ràpides
i a vegades lentes...

I pensar que un dia això acabarà
un dia moriré,
sense feines, ni amor
sense amistat, ni pensaments.
El meu temps s'acabarà,
el meu cor ja no bategarà.

Mort...



dimarts, 7 de juny del 2016

3ESO-A GUANYA EL CONCURS ECOCENTRE 2015/16

Els alumnes de 3r A i els professors acompanyants s'ho passaren d'allò més bé amb l'acampada que guanyaren per ser els més ecològics del curs 15/16
Redacció
El passat divendres 6 de maig va acabar la segona volta del concurs ecocentre que tria el grup més ecològic del nostre institut. 3ESO-A no només ha estat el grup guanyador de la 2a volta, sinó del curs sencer, donat que com explicavem en pàgines anteriors ja va guanyar la 1a volta del concurs. 3ESO-A no va assumir el lideratge de la 2a volta fins a la 5a setmana de competició, en una dura pugna amb 4t de PDC i 1B. A partir d’aquest moment ja el va abandonar fins a assolir el triomf final amb 362,17 punts. En segon lloc va quedar 1ESO-B amb 358,5 punts i tercer va quedar FPB amb 355,35. S’ha de dir que aquesta volta ha estat més igualada i disputada que l’anterior.
El grup més contaminant ha tornat a ser 1ESO-E amb uns pobrissims 281,1 punts, gairebé 80 menys que els guanyadors. El segon pitjor grup ha estat per 2ESO-E amb 297 punts.
Sumant les dues voltes els millors grups han estat 3A (821), 4t de PDC (769) i 2A (759). El pitjor ha estat evidentment 1E amb 592 punts.
El grup guanyador rebrà un diploma durant la cerimònia de fi de curs i una acampada de 2 dies a s’Arenalet d’Aubarca, al Parc Natural de Llevant (Artà), que es va celebrar els passats dies 30 i 31 de maig,  amb els costs de transport i allotjament a càrreg de la Comissió Ambiental.
Si voleu veure més fotografies de l'acampada les podreu trobar a la secció de pàgines del blog o directament per mitjà d'aquest enllaç:

diumenge, 5 de juny del 2016

23 DE MARÇ: JORNADA DE SORTIDES I EXCURSIONS ABANS DE LES VACANCES DE PASQUA

Els alumnes de 2n conegueren la Palma gòtica i medieval
Redacció
El passat dimecres 23 de març, darrer dia lectiu del 2n trimestre, tots els grups de l’institut sortiren d’excursió. Els alumnes de 1r feren l’excursió de tutoria al Puig de Maria. Els alumnes de 2n conegueren la Palma gòtica i medieval de la mà de CS. El departament de Ciències Socials va organitzar una sortida en la qual els alumnes desenvoluparen una mena de gimcana fotogràfica per conèixer la Palma gòtica i medieval. Un dels dos grups en que es dividiren es feu aquesta foto col·lectiva a l’entrada de les restes del Temple, l’antic monestir-fortalesa dels cavallers templaris Els alumnes de 3r visitaren la Comuna de Lloret en una sortida organitzada per EF. Finalment els alumnes de 4t, dividits en dos grups, visitaren el Teatre Principal, mentre la resta feien una gimcana per la Palma modernista, ambdues preparades pel departament de Castellà.
Els alumnes de 4t  es dividiren en dos grups; mentre uns visitaven el Teatre Principal, la resta desenvoluparen una mena de gimcana en aquesta ruta modernista en la qual els grups s'havien de fer un selfie  davant dels diferents monuments modernistes del centre històric de Ciutat: Forn des Teatre, Gran Hotel, Can Forteza-Rei, Magatzems l'Aguila, Can Cassassayes, Pensió Menorquina, ... després elaboraren aquest mural

dijous, 2 de juny del 2016

ENTREVISTA A LLORENÇ CAPELLÀ I FORNÉS

Llorenç Capellà a l'acte de sant Jordi
Aina Font, Climent Tortella, Miquel Toledo, Coloma Garcia i Josep Mas, 3ESO-A
1. En quins aspectes t'ha influenciat el teu pare a la teva vida?

En la manera que va viure la seva. Va morir quan jo tenia sis anys. No em va donar consells; no em va poder indicar camins a recórrer ni advertir d’obstacles o perills. Allò que em va influir va ésser la seva biografia. Els anys de la infància, els estudis, l’activitat política, la guerra, la presó, el teatre... Va ésser com veure aquella pel·lícula que veiem una i deu vegades i mai no ens cansem de mirar. No em reconec, per tant, cap influència directa. Tanmateix sé que no seria com sóc, tot i els clarobscurs propis dels anys viscuts, si no l’hagués considerat un referent insubstituïble.
 
2. Què és el que més admires d'ell?

Tantes coses! Potser, però, el respecte que tenia per les persones. Més concretament: la persona era en el centre de les seves ànsies i dels seus ideals. Mai no va considerar –ni se li passava pel cap!− que pogués haver-hi pobles o races superiors. Escriu Jo sóc català perquè se sap part d’una cultura i d’un poble. Això mai no li va impedir sentir-se solidari amb els altres pobles ni admirar-ne, amb la mateixa intensitat, les expressions culturals que admirava del seu.

3. Quina és l'anècdota que més bé recordes del teu pare?

Potser aquella que va protagonitzar en el teatre de Son Espanyolet, a Palma, ple de gom a gom. S’acabava de representar una obra seva, no record quina, i va córrer la brama que ell, Pere Capellà, era entre el públic. Aleshores els espectadors reclamaren la seva presència a l’escenari. Volien que digués unes paraules, aplaudir-lo, fer-li cas; era una persona molt popular. Ell va accedir encantat a complaure’ls. Quan ja era entre bastidors un policia de la secreta va fer-li saber que únicament podia parlar en castellà. I s’hi va negar. Quan a un poble li prohibeixen la llengua pròpia, el colonitzen. Ho sabia.

4. Quins eren els seus autors o llibres preferits?

Quan era jove, i esmerçava el temps entre l’estudi i l’activisme polític, tenia preferència pels llibres de temàtica social. Ho escriu a un dels seus germans, anys més tard, des del penal d’Alcalá de Henares. És, de fet, l’única referència que tinc sobre les lectures que li agradaven. Era molt amic de Cèlia Viñas, una poetessa mallorquina que va morir jove, els anys de la postguerra, a Granada... També conservo un nombre indeterminat de volums de la col·lecció Illes d’Or a la qual estava subscrit. Els llibres que formaven la seva biblioteca itinerant, la de joventut, quedaren a Barcelona i Madrid.

Els autors de l'entrevista, alumnes de 3ESO-A
5. Què era el que més li agradava escriure i amb qui o què es degué inspirar?

La primera època, la que comprèn des que era estudiant fins a la finalització de la guerra, poesia. A la postguerra, teatre. Són dos cicles ben definits, tot i que en El marquès de sa Rabassa i El rei Pepet, les darreres obres que va escriure, els referents poètics són ben evidents. No sé com va començar a escriure poesia. Probablement per influència del seu pare, Llorenç Capellà Garí, que va ésser un glosador admirable. En canvi, allò que el va determinar a escriure teatre varen ésser les llargues converses amb el filòleg Manuel Sanchis Guarner, amb qui havia fet amistat a Madrid, no puc afirmar si a les trinxeres o a la presó, i amb qui es va retrobar a Mallorca, els anys quaranta. Ambdós sabien que el teatre era l’eina literària més eficaç per a adreçar-se a la gent, en uns anys que la cultura oficial era la veu de la dictadura.

6. Quin dels seus poemes t'agrada més ?

Fa un mes aproximadament, una amiga de Montuïri em va dir que entre els papers de casa havia trobat un poema seu, de l’època de presidi. Me’l va voler regalar. Està escrit en un paper de color cru, amb taques de fongs a causa del temps transcorregut en una capsa. L’he fet emmarcar i el tinc al meu estudi. El llegim plegats? Diu així: “Cuando atraviesa la luz/ los barrotes de mi reja/ quebrándose en una queja,/ proyecta una sombra en cruz./ Mira si es despiadada/ esa suerte en que yo vivo,/ que hasta la luz que recibo/ me llega crucificada.” Uf, què diu de coses…! Ara per ara és el poema que més estimo. 
 
7. La teva decisió de ser escriptor té alguna cosa a veure en seguir les seves passes?
Suposo que no. Podria haver-ho intentat, això de seguir les seves passes, però no n’hauria fet més de mitja dotzena. Ésser escriptor és una manera de viure la vida les vint-i-quatre hores. Cal tenir un univers propi on reposar la mirada. I aquest univers literari no es pot deixar en herència.
8. Si no fossis escriptor, què t'agradaria ser?
Ni idea. Quan miro l’entorn, el teixit social, em sento més exclòs que inclòs. Tinc el convenciment, i sóc ben sincer, que no serveixo per a res.
9. Què signifiquen per a tu les festes de Sant Jordi?

Les veig com l’apoteosi de la llibertat. En els primers anys de la Transició, els anys setanta, Fraga Iribarne, que aleshores era ministre de l’Interior, va respondre a les tensions socials amb una frase lapidària. “La calle es mía”, va exclamar. I en aquell temps la policia reprimia les manifestacions a trets. De manera que a un país on històricament se n’han apropiat, del carrer, els Primo de Rivera, els Martínez Anido, els Franco o els Fraga Iribarne, el fet que se n’apoderin els llibres és un èxit de no dir. No ho considereu?

10. Et va agradar viure el Sant Jordi de l'Institut de Porreres dedicat al teu pare?

Moltíssim. Observant-vos, no podia deixar de pensar en la vocació docent de mon pare. Ben segur que hauria volgut estar amb vosaltres. Em va cridat l’atenció el clima de respectuosa companyonia amb el professorat que, entre tots, heu sabut crear. Em va agradar moltíssim la implicació, també de tots, en el coneixement de Pere Capellà; i el fet de relacionar la literatura i la música amb la joia de viure. Altrament, Marcel·lí Domingo, que va ésser un dels seus referents i el responsable de la renovació pedagògica durant la República, insistia a mantenir l’equilibri entre l’entorn natural i el medi. El vostre institut ho ha aconseguit.

dimarts, 31 de maig del 2016

EL NIN INVISIBLE (PREMI DE 1R CICLE EN EL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2016)

Neus Morlà, 2ESO-B
I aquí estic jo, esperant el metro, dins un dels soterranis de Madrid. De cop i volta, em gir, i veig un nen. Deu tenir més o menys la meva edat, 13 anys. És alt, amb els cabells de color castany, amb tupè. Si et fixes, té una arracada de color negre a l'orella esquerra. Porta uns calçons negres ajustats, amb una camiseta de màniga curta blanca, que té el logo d'una marca de roba: vans. Ara que me n'adon, porta unes sabates vans negres. I també... Espera! Què està fent? Està rompent les bosses de la gent que ve del supermercat! Però, quina bajanada és aquesta? I per què la gent del devora no li diu res? «M'hi acostaré jo.» Pens. Camin amb pas decidit fins a ell, esquivant el contingut d'alguna de les bosses de la gent que està enterra. Llavors, aixec un braç i el pos damunt la seva espatlla, i exclam amb to seriós i molest:

- Però que caram fas! No veus que molestes la gent? Ell, es gira sobresaltat, igual que tota la gent. «La gent em mira rar.» pens. Deu ser perquè he aixecat massa la veu. Li dedic una mirada al nen, convidant-lo a que parli. Ell, amb els ulls oberts com plats, s'envia la saliva i em demana:

- Em... em pots... veure?- m'està prenent el pèl? Clar que el veig!

- Per què em demanes això? Clar què et veig!- exclam, amb la cara vermella a causa de la fúria. Qui s'ha cregut ser, aquest?

- No, no em toques veure... és impossible...- diu, o més bé pensa, en veu alta.

- Com? Per què?- ha aconseguit que em confongués, de debò.

- Veuràs... com t'ho dic?- Déu meu, dona'm paciència, perquè no en tinc.

- Què em dius, què?- dic, directa.

- Jo, resulta que jo...

- Al gra.- Em pos dreta i ferma.

- Sóc invisible.

Aquí, m'esclat de rialles. Al cap d'uns minuts de riure, el mir, i veig que a ell no li fa cap gràcia. Deu estar drogat o alguna cosa per l'estil. Ha, ha, ha! Invisible? Ha, ha, ha!

- No fa gràcia.- diu.- Per què creus que la gent no m'ha dit res en tirar la seva compra al terra? Per què creus que et miren malament per parlar amb jo? Per què soc invisible!

Ara que ho diu, té raó...

[...]

- Doncs, a veure... tu véns d'una altra dimensió, m'equivoc?. - Ell nega amb el cap....
- I estàs aquí per... perquè el teu germà es va escapar del teu país, que es deia... Jedatale. No?. - Ell fa un moviment afirmatiu amb el cap. - D'acord. - I tu, què noms?

- Jo nom Dave Clarck.- diu, amb to ferm. - I tu? - em demana.
Ara mateix, som al parc de darrere del meu institut. Allà quasi mai hi va ningú, només els divendres a la tarda, que quedam tots els de 2n, 3r , i 4t d'ESO. He vingut aquí, perquè al metro la gent em mirava malament. Ara m'ha explicat la seva... rara història.

- Lisa Leeson.- li contest.

Aquest nen no em fa molt bona espina... No sé perquè he acceptat que em contàs la seva història.

- Bé, jo me'n vaig ja. He de fer algunes feines abans d'arribar a casa. - «De veres Lisa? Quina excusa més poc... excusa» M'auto-reny.

-D'acord. Ja ens veurem!- em contesta, alegrement. És estrany.

Agaf la meva bossa, i me'n vaig un altre cop al metro. Allà, compr un tiquet, i esper que el meu tren partesqui.

Una vegada a casa, vaig corrent a saludar els meus pares, i puj l'escala i em tanc dins la meva habitació. He de processar tota la informació. És tot molt estrany. Un nin invisible? On s'ha vist mai?

[...]

Ja ha passat un mes des que vaig conèixer al Dave. El dia després de conèixer-lo, me'l vaig tornar a trobar. Vam parlar un poc, i em va demanar si podia viure amb mi, ja que no tenia allotjament. Al principi la meva resposta va ser un no rotund, però llavors vaig acceptar. Ell dorm amb un matalàs al terra dins la meva habitació, i jo al meu llit. M'acompanya per tot, llevat del bany, és clar. A l'escola, a vegades quan feim un examen, em passa les respostes. Sé que és el correcte, però aquest trimestre no m'havia anat molt bé, i no vull suspendre. A més, no passa res, ja quasi arriba l'estiu.

Encara no m'ho explic, però en un mes li he agafat un afecte impressionant. Es podria dir que m'agrada un poc. Però, què hi farem? Sóc adolescent, i això havia de passar alguna vegada, no? Idò, crec que està passant.

Estam dins la meva habitació, mirant una pel·lícula: Els jocs de la fam 2. Ja vam veure l'1 la setmana passada. Aquesta saga de pel·lícules mola, de debò.

- He d'anar al bany, feim un descans?-dic. Estam damunt el meu llit, els dos, amb pijama. L'ordinador està damunt les cames d'en Dave, i jo aguant un bol amb crispetes.

-D'acord.- diu, i posa la pel·lícula en pausa.

M'aixec, i vaig al bany a rentar-me. Una vegada he acabat, torn a la meva habitació, i em torn a ficar dins el llit.

- Lisa...- diu Dave, i em mira fixament.

Jo gir el cap, i les nostres mirades connecten. En aquest moment, sent una corrent elèctrica recórrer el meu cos, de cap a peus. Ara mateix, crec que sé que el que sent per ell no és només amistat...

-Qu... què... vols?- tartamudejo, nerviosa.

-Trob que ara és el moment de dir-te que... m'agrades. - Em diu. Estic en shock. Però pareix que ell no ho nota, ja que segueix parlant. - Quan estic amb tu, em pos nerviós. El contacte de la teva pell damunt la meva, fa que la pell se'm posi de gallina. Amb un mes, t'he entregat el meu cor... Sé que sona molt cursi, i més venint de mi, però és la veritat.

- Jo... jo... - No em dóna temps a contestar, ja que ell junta els seus llavis amb els meus, provocant que les papallones que sentia en aquells moments dins el meu estómac, augmentin. Ara, en lloc de papallones, pareix un zoològic. És la millor sensació del món Els meus llavis damunt els seus, encaixen a la perfecció, unint-los, convertint-los en només un. Però en els moments especials com aquests, sempre hi ha d'haver un problema. I el meu, és que la porta s'obre i nosaltres ens separam de cop. Però, en comptes de veure el meu pare o a la meva mare entrar, veig una llum blanca, que es fa més gran cada vegada, fins que ocupa tota la meva vista.

Ara ja no not el contacte del meu cos devora el d'en Dave, però not una mà que m'acaricia el braç. Obr els ulls de cop, i me n'adon. Tot ha estat un somni. Ara ho recordo. Vaig tenir un accident, a l'entrada del meu institut. Un cotxe, no mirava per on anava, i va xocar contra jo. Ma mare era la que m'acariciava el braç.

- Déu meu! Viva! Estàs viva! - crida d'alegria, quan veu que he obert els ulls. Jo em sobresalt. - Me'n vaig endur un bon ensurt! No ho tornis a fer per favor! - Plora, d'alegria. Jo m'acomod, recolzant la meva esquena a la paret que tenc darrere. Llavors m'abraça i li torn l'abraçada. Em fix en el meu voltant. Estic en un hospital.

-Mama, que m'ha passat?- Deman.

-Has estat en coma, un mes. - Em diu. - Les esperances de que sobrevisquessis eren nul·les, d'un 1% com a màxim. Vaig a avisar un metge. - Diu. S'aixeca i surt de l'habitació feliç.

[...]

M'han fet mil i una proves. Me'n vull anar ja a casa. Ara estic tota sola, descansant, damunt el llit de l'horrorós hospital. No m'agraden els hospitals. De cop, veig que la porta s'obre, i per ella apareix...

-Dave!?- exclam.

dimarts, 17 de maig del 2016

DIADA DE SANT JORDI 2016

Els alumnes de 3r organitzaren juntament amb els professors de la comissió d'extraescolars el repartiment de roses amb missatge. Els beneficis econòmics de la venda de roses es destinen al finançar el viatge d'estudis del proper curs.
Coloma Taberner, 2ESO-B/CNL
La celebració del dia de Sant Jordi a l'IES Porreres és un bon exemple de treball interdisciplinar de centre. Es tracta també, com no podria ser d'altra manera, de la festa les roses amb dedicatòria, que els alumnes de 3ESO preparen amb la coordinació d'extraescolar i que reparteixen per fer-nos sentir la festa amb il·lusió.
Els casellers del professorat plens de roses dedicades
Enguany en motiu de l'any Pere Capellà els alumnes de tots els cursos han treballat la seva figura des de diferents departaments i assignatures (ètica/valors ètics, català, taller de teatre, castellà, música, orientació, taller d'artesania, etc.). La diada es va aprofitar per mostrar algunes de les feines fetes, com els recitals i les actuacions preparades per català, castellà, música i taller de teatre. 
Com a activitats previes desenvolupades durant la setmana de la diada destacariem la confecció de dos calendaris poètics del mes d'abril amb poemes visuals dedicats a la poesia de Pere Capellà per part dels alumnes dels alumnes d'ESO, PMAR i diversificació a les classes de Llengua i literatura catalanes. (els números han estat elaborats a les classes de taller d'artesania. També es presentaren diverses exposicions com l'exposició a la biblioteca “El meu petit príncep”, creació dels alumnes de 3 ESO (organitzada per la  Comissió de Biblioteca), l'exposició al passadís del 1pis dels treballs realitzats pels alumnes de 2ESO a partir del llibre Pulsacions de Javier Ruescas i Francesc Miralles. (Departament de Llengua i literatura Catalanes) i la mostra de fotografia creativa realitzada per l'alumnat de 1r i 2n. una activitat molt original fou la projecció de Selfies enviats per la comunitat educativa presentant un llibre i l'exposició d'un mural amb els mateixos selfies. (Organitzat per la Comissió de Biblioteca). Finalment destacariem la projecció d'un vídeo de presentació de Pere Capellà, l'elaboració d'un pòster dedicat a Pere Capellà realitzat per l'alumnat de diversificació i la decoració d'un escaló de l'escala principal amb un vers de Pere Capellà.

El parlament de Llorenç Capellà a alumnes i professors
Un any més es va celebrar la festa de Sant Jordi a l'IES Porreres, enguany va ser el dia 22 d'abril. No faltaren els missatgers de 3 ESO que varen repartir les roses que els alumnes havien comanat a benefici del viatge d'estudis.

Després de llegir els missatges que els nostres amics, amigues, al·lots, al·lotes o amants secrets ens enviaren, sortírem al pati per tots junts celebrar la diada, presentada per la nostra directora Mika Obrador, que no va deixar passar l'oportunitat de recordar que l'institut ja havia arribat als 10 anys d'existència.

Seguidament, atès que Pere Capellà és el personatge d'aquest curs al nostre institut, el seu fill Llorenç Capellà ens parlà de la vida del seu pare. Des d’aquestes línies volem donar-li les gràcies.

Per continuar la celebració diferents grups d’alumnes interpretaren poemes de Pere Capellà, tant en castellà com en català. I els alumnes de Taller de teatre de 2n representaren un fragment de l'obra de teatre del mateix autor anomenada Val més un dit en es front.
Llorenç Capellà amb els guanyadors dels premis literaris

A continuació, es lliuraren els premis literaris de narrativa i poesia organitzats pel departament de català i a tots els participants se’ls va entregar un obsequi. Els premis foren entregats per Llorenç Capellà i Maria Barceló i Joan Bennàssar, en representació de l'Agrupació Cultural de Porreres i l'APIMA respectivament, ja que les dues entitats col. laboraren econòmicament i com a jurat en els premis de Narrativa.
Llavors lliuraren els premis de fotografia creativa per part del departament de Ciències naturals i també els premis de la gimcana sobre Ramon Llull.
Enhorabona a tots els guanyadors i guanyadores!

Després hi va haver les actuacions musicals dels alumnes de Taller de música de 2n amb la cançó Ai Dolors! de Manel, seguidament alumnes de 3r cantaren La dansa del vestit i Jo sóc català, que forma part de les anomenades Cançons republicanes de Pere Capellà. Com ja és habitual els darrer anys ens convidaren a tots, alumnes i professors a cantar la Balanguera.

Per acabar, el departament d'FB bàsica obsequià Llorenç Capellà amb un caixó de verdures de l'hort i passaren a sembrar un lledoner en homenatge a ell i al seu pare.


S'ha de dir que durant la celebració no hi faltaren els moments reivindicatius quan les presentadores anunciaren la representació teatral i ens convidaren a assaborir bé l'espectacle ja que l'assignatura de teatre ha anat desapareixent dels diversos cursos acadèmics i aquest és el darrer curs que s'ha impartit. Així mateix es lamentaren de la pèrdua d'hores de plàstica i música que l'aplicació de la LOMQE ha generat.

Com a novetat enguany alguns alumnes d'FP bàsica feren connexions en directe amb la Ràdio de Porreres per retransmetre l'acte.

Si voleu veure més fotografies d'aquesta diada vos hem preparat un foto-reportatge a l'apartat de pàgines d'aquest blog, al qual podeu accedir directament per mitjà d'aquest enllaç:


Les actuacions musicals acompanyaren els textos de Pere Capellà i altres poetes

dimecres, 11 de maig del 2016

UNA TASSA DE CAFÈ I UN ADÉU (PREMI DE SEGON CICLE DEL CONCURS DE NARRATIVA DE SANT JORDI 2016)

Gabriel Rosselló, 4t C

8 de setembre:
Sempre m'havia preguntat si hi havia alguna manera d'escapar d'aquell forat... mai havia trobat cap resposta.

13 setembre:
Caminant en contra del vent, però per què?
Realment no n'hi havia cap, de raó. Simplement volia sentir-me lliure, sentir que podia triar el meu propi destí. Era tan negligent i alhora inestable... Les veus que em parlaven... cada cop sonaven més fort dins del meu cap.

7 de octubre:
Avui he vist una au caure morta al terra. Cada segon que passa el meu cel està més buit... Al menys les estrelles sempre seran allà, oi?

10 de octubre:
Simplement no tenc paraules per descriure el que he vist. Bé, potser en tenc una: vergonya. Avui he presenciat com un home pèrfid colpejava amb una palanca una noia al cap i li agafava de dins la bossa uns 20 grams de pols blanca. Després marxà corrent. Aquest planeta està malalt i no té cura...

3 de novembre:
Una, dues, tres, quatre, cinc,... les hores passen tan ràpid i tan lent a l'hora... Estic confós... El rellotge marca les tres de la matinada. Mentre escric això, algú està morint de gana, algú està essent violat, algú està sota els afectes de l'alcohol, algú està naixent en un món sense vida, algú està intentant escapar del foc d'un míssil amb un destí aleatori, algú està manifestant el seu amor amb mentides, algú està escrivint una cançó que no canviarà el món, algú està tornant boig. I tot això... per què?

23 de novembre:
M'he assegut davant el meu bloc de notes amb una tassa de cafè per pensar una bona frase per deixar rere mi. Però no em ve res al cap excepte que odio el cafè amb tota la meva ànima. Me'l bec de mala gana sense saber gaire bé el perquè.
7 de desembre:
He rebut una carta inesperada d’una casa de mig morts. Pel que sembla el meu pare segueix viu. No han acceptat la meva petició que el desconnectessin. Quina mania de voler aferrar-se a la vida fins i tot quan la vida consisteix a dormir fins que et moris, i a sobre la vida no és teva...

11 de desembre:
He tornat a intentar trobar una bona frase per a la «nota». No n'he trobada cap... potser un simple adéu sigui suficient.

12 de desembre:
Maleïda silueta opaca que m'observa des del mirall. Creu que em coneix, creu que sap qui sóc, però no sap res! És tot una mentida!, jo sóc una mentida! Res és real, som tots un munt de titelles en un teatre creat per «ells». Sé que m'observen, i que ells saben que ho sé. Però no podran trobar mai el meu tresor, oi?... Hmp... Venga, no em miris així, tu també saps que és l'única manera.

13 de desembre:
Oh, dolç suplici, eterna melodia dansant sobre la cresta de les ones d'arena roja. No em trobes a faltar? Sóc jo, ja venc! Estic tan a prop! Ja venc! Abraçam!

...Hola? No hi ets?
Vaja...

13 de desembre:
Sempre havia estat difícil sobreviure amb un record tan dur. No puc ni controlar el meu cos. La meva bogeria és el titellaire, i jo un fil prim apunt de rompre's. Sembla que estic corrent... El buit. Doncs aquest és el final?
Cauré igual que les aus mortes. No hi ha estrelles en el meu cel... Vaja, hauria estat una bona frase, llàstima que ara ja sigui massa tard. Just abans de tocar el terra puc sentir l'aroma del cafè. És amarg... El cafè també ho és una mica.
Ara que ho recordo, al final no vaig pensar ni a deixar un simple adéu.


Ella al menys em va deixar un cafè i una nota, tot i que no la vaig arribar a llegir mai. Ja sabia el que diria, però no volia acceptar-ho. Sabia que era un simple adéu.