ENTREVISTA A BARTOMEU GARÍ

Xisca Garí, coautora de l'entrevista és alumna de 4t i filla de Bartomeu Garí

Xisca Garí i Helena Mateos

El passat 9 de novembre els alumnes de 3r i 4t d’ESO tengueren la sort de poder visitar la fossa de Porreres situada al Cementiri d’aquest poble. La fossa estava en procés d’exhumació i els alumnes pogueren observar com treballava l’equip d’antropòlegs, forenses, biòlegs, etc. com també una gran quantitat d'esquelets col·locats, o més ben dit, tirats a dins. Hi havia 12 cossos, aproximadament, repartits en diferents clots o fosses més petites. Lourdes, una de les caps de l’equip encarregat de dur a terme el treball, els oferí una àmplia explicació del procés d’exhumació, a més dels estats i característiques de la fossa. Finalment, l’historiador Bartomeu Garí, que dugué a terme l’estudi de la localització de les fosses, explicà un poc sobre el tema de la Guerra Civil i la repressió a Mallorca, la qual cosa resultà atractiva als alumnes que, molts interessats,  li feren una sèrie de preguntes.

Nosaltres també ens hem interessat pel tema i hem volgut fer una breu entrevista a Bartomeu Garí.

-Quan va començar tot aquest viatge?

Començà fa quasi 20 anys quan una sèrie de grups polítics de Porreres, juntament amb investigadors i historiadors, cregueren necessari donar a conèixer els anys de la Guerra Civil i molt especialment el que va passar, la repressió, a través de conferències, cine fòrums i fent un homenatge anual a La Creu tot recordant les persones que moriren en aquest indret, sobretot les persones de Porreres.

-Què va ser el que us va impulsar a dur-ho a terme?

Un fet important fou el fet de sentir-nos “hereus” de les persones represaliades, i quan dic represaliades em referesc a aquella persona que mataren, a aquella que acusaren o a la que perseguiren, que formaven part d’un règim democràtic, que era la república, i formaven part de partits progressistes d’esquerres, com nosaltres. D’aquí sorgí l’associació Memòria de Mallorca, formada per historiadors, familiars, investigadors… entre ells jo mateix, que he lluitat molts anys per complir els seus tres objectius: elaborar un cens de víctimes de la repressió, exhumar les fosses i eliminar la simbologia feixista.

-Com fou el primer contacte entre tots els involucrats amb obrir la fossa?

Hi va haver un precedent. L’associació i la Conselleria arribaren a un acord per elaborar el mapa de fosses i cercar els indrets allà on s’enterraren aquestes persones. Aquest estudi va permetre exhumar la fossa de Sant Joan, on es trobaren tres víctimes i, a conseqüència d’això, s’aprovà la nova llei de fosses que va conduir a l’exhumació d’una fossa més gran, com és la de Porreres. Per aconseguir-ho va ser cabdal el mapa de fosses i el compromís del Govern de les Illes Balears, l’Ajuntament de Porreres, els investigadors, les famílies, etc.

-Com et sentires quan trobàreu els primers indicis dels cossos?

Va ser molt emocionant i, fins i tot, trist perquè va confirmar el que va passar l’any 36 i 37. És molt emotiu i cruel, ja que veus aquells cossos tirats.

-Quin ha estat el resultat de l’exhumació de la fossa de Porreres?

Un fet molt important, perquè sabíem que era una fossa on s’hi trobaven moltes víctimes. No és la més gran de Mallorca, perquè també hi ha les dels cementeris de Palma i Manacor, però sí la més important per exhumar. Pensam que hi ha al voltant de 130 víctimes de les quals s'han trobat els cossos de 55. El resultat ha estat satisfactori i estam a l’espera de poder identificar aquestes víctimes.

-T’has sentit decebut pel que no s’ha pogut aconseguir?

No, ja que és la primera fase d’un procés, en el qual n’hi haurà una segona. Realment, tot el que he investigat i publicat als meus llibres i estudis, amb l’exhumació d’aquesta fossa es confirma que ha estat una feina ben feta. Potser una mica trist per tants anys d’espera.

-Com creus que anirà la segona fase de l’exhumació de la fossa? Creus que hi haurà obstacles que la dificultin, com per exemple, diners o persones?

Bé, com ja sabeu, primer s’ha duit a terme una primera fase que ha consistit en exhumar la zona localitzada i recuperar 55 cossos. Hi ha un obstacle, una paret de nínxols i unes tombes particulars que dificulten, de moment, recuperar la resta de cossos. El que es farà ara amb els que s’han trobat és treure les mostres d’ADN, intentar identificar-los i si és així donar-los a les seves famílies. Es començaria una segona fase amb dues opcions. La primera és desmuntar la paret de nínxols i mirar realment què hi ha a baix. Això suposa un altre obstacle que és el pressupost elevat. I la segona consistiria en fer prospeccions a una zona del costat de la fossa on, gràcies a l’ajuda de testimonis orals, sembla que hi ha víctimes enterrades. Per tant, aquest és el camí que s’ha d’agafar.

-I pel que fa als familiars de les persones enterrades, hi estan tots d’acord amb aquesta segona fase?

Els familiars no ens han suposat cap problema. Ningú s’hi ha oposat directament. La qüestió és que el tema és molt complicat ja que són tombes familiars. S’haurien de traslladar aquestes restes a un altre lloc del cementiri, desmuntar, exhumar, s’ha de tornar a muntar i tornar a posar les restes a dintre. És complicat, val molts de doblers i les famílies hi han d’estar d’acord. Jo crec que sí que hi pot haver un poc d’oposició però no molta. Realment el condicionant més important és l’econòmic, però, com que el Govern de les Illes Balears ha aprovat la Llei de Fosses, ens dóna un pressupost anual, igual que l’Ajuntament, que també aporta ajudes econòmiques.

-Com et sents quan en els homenatges a les víctimes o amb la mateixa obra de teatre "Porreres 1936" comproves que la gent et dóna suport i se segueix endavant?

Estic molt content per una cosa, perquè des de fa molts anys estudii la repressió de la Guerra Civil i no només don suport al que és l’estudi històric, sinó que també he treballat amb Memòria de Mallorca i participat en actes, conferències, cine fòrums, fins i tot també he pogut ambientar els meus estudis en una obra teatral anomenada "Porreres 1936". Em sent molt satisfet per una cosa, perquè fa una quinzena o una vintena d’anys la gent no li donava tant de suport, però ara, amb tant de temps de feina, tant històrica com amb actes, llibres, obres de teatre… la gent ha començat a conèixer la història i a veure com ho passà aquella gent, cada vegada hi ha més persones que recolza la iniciativa. Realment estic satisfet i, sobretot, sorprès perquè mai pensava que els resultats fossin tan positius.

Bartomeu Garí explicant als alumnes de 4t de l'IES Porreres l'origen d'aquesta fossa