L'IES PORRERES TRIOMFA A LA XI MINIOLIMPÍADA DE FÍSICA I QUÍMICA DE LES ILLES BALEARS

Margalida Adrover

El passat 7 de maig de 2015, tres alumnes de 4t d'ESO de l'IES Porreres varen participar a la XI Miniolimpíada de Física i Química, celebrada a la Universitat de les Illes Balears i destinada a tots els alumnes de 4t d'ESO que cursen l'assignatura de física i química.

Hi participaren alumnes de centres diferents de totes les illes. Obtenien premi els 5 millors alumnes classificats i els 3 primers centres classificats.

De l'IES Porreres hi assistiren els alumnes: Amador Jaume Barceló, Maria Rosa Andreu Julià i Sebastià Nicolau Orell.

SEBASTIÀ NICOLAU: 2n alumne classificat.

IES PORRERES: 1r millor centre classificat.

Enhorabona a aquests alumnes pels resultats obtinguts. Agraïm la participació i esforç de la seva professora de física i química, Margalida Adrover Garau, i de tots els professors del departament de ciències naturals.

LA MONTAÑA DE CURA SE VISTE DE PRIMAVERA

Maria Sansó Femenias, 3r D

Nacen las primeras flores, tímidas, enseñando pétalos vivaces, desenfadados, llenos de color y de vida, escondidas entre arbustos, que ahora brillan verdes como nunca. Gigantes árboles que han esperado tres estaciones para lucir su mejor vestido, galanes, me enseñan cada una de sus pequeñas hojas verdes, deslumbrantes, fuertes, como nunca. A su lado, simpáticas flores que me saludan con todo su esplendor, y que muy pronto se transformaran en frutos, frutos de primavera, coloridos, brillantes, sabrosos. Frutos de toda una vida. Entre arbustos y flores, sucede la magia, el renacer de una nueva estación que va inundando cada pequeño rincón de esta montaña de vida, de felicidad.

El cielo extraodinariamente azulado, despejado, las nubes ya no sacan la cabeza para saludar, se esconden ya de este sol que brilla, radiante, y que invade toda la montaña y la hace especial, como cada primavera. Sol, que calienta, acogiéndote y viajando a lo que será el verano, época de locura desenfrenada, de no tener ninguna preocupación, de simple felicidad. Pequeños suspiros de viento, que aún tienen algo que decir están acariciándome cada uno de mis cabellos, con los que baila un sencillo, pero mágico, vals de despedida, Mis ojos están asombrados, es increíble cómo todo este paisaje me saca su mejor sonrisa y me invade de recuerdos.

Los pequeños animales se asoman para salir ya de sus madrigueras; expectantes, empiezan a correr y a volar. Mariposas de mil y un colores hacen su primer vuelo entre flores. Los pájaros, escondidos entre las ramas más altas de los árboles, cantan, cantan como llevan ya timpo sin hacerlo, preciosas melodías, sin fin.

¡Qué bonito todo en conjunto, mágico, único!

Da vida.

 

VIATGE D'ESTUDIS: LONDRES 2015

Francina Massanet Miralles & Sebastià Nicolau Orell

Els alumnes de 4t d’ESO vam anar de viatge d’estudis a Londres del 16 al 20 de Febrer. Fou un gran viatge on aprenguérem molt i ens ho passàrem d'allò més bé. 

Dilluns 16

Partírem ben prest amb moltes ganes i nervis per emprendre aquesta aventura plena de sorpreses, rialles i diversió. Les professores que ens acompanyaren foren na Margalida Mas, na Margalida Barceló, n’Antònia Mora, na Magdalena Martorell i na Bel Gost.

Una vegada haguérem arribat a l'aeroport de Palma, ens dividirem amb grups de 12 persones per evitar perdre a algú (Margalida Barceló) o crear embossos al metro (tot i que això era demanar molt en vista del personal).

Quan ho tenguérem tot a punt per entrar a l'avió, l'emoció augmentava (tothom estava revolucionat menys na Margalida Barceló que corregia i llegia La plaça del diamant). Una vegada tothom al seu lloc, el vol en direcció a Londres (Stansted Airport) començà.

L'arribada al Travelodge Hotel - London Central City Road, es va fer bastant llarga ja que tothom ja estava cansat de trescar. L'hotel ofereix un servei molt bo i el control és màxim (si no vos ho creis, ho podeu consultar amb n'Antonio mateix ja que, ell ho va poder experimentar). Altres van tenir la sort o la desgràcia (segons com es miri) de comprovar el bon funcionament dels detectors de fum i; per tant, el bon humor del personal de l'hotel i de les professores. És clar, no vàrem fer trui cap vespre i tothom estava a la seva habitació fent una bondassa. Encara desconeixem perquè ens amenaçaren de fer-nos fora. 

Dimarts 17

Ens aixecàrem prest i berenàrem a l’hotel. Vàrem partir escopetejats perquè a na Margalida Mas i a na Magdalena Martorell els agrada molt anar afuades (i millor no dur la contrària a aquestes dues). Tanta sort de n'Antònia Móra que, aixecant el seu famós paraigües, intentava que ningú es perdés seguint el ritme de les jefas. Fou el dia més feixuc de tots; ja que, haguérem de recórrer tota la ciutat a peu. El matí vàrem passar pel costat de la Torre de Londres i travessàrem el Tower Bridge. Vàrem fer una visita molt interessant al Globe Theater, el teatre on es representaven les obres de Shakespeare. Seguírem fins a la Catedral de St. Paul, on na Bel Gost es va emocionar i ens va explicar moltes coses. A l’hora de dinar, ens aturarem defora de la parada Embankment, i ens donaren temps lliure per dinar. L’horabaixa vàrem anar al London Eye. Tot i haver reservat, l’espera és eterna i ens van entretenir amb una pel·lícula en 4D (una sobrada per passar 10 minuts fent alguna cosa). Vàrem pujar amb la posta de Sol i va ser molt bonic. No obstant, els vidres de la cabina estaven un poc bruts i els selfies no quedaven d’allò més bé. Caminarem fins a Picadilly Circus i poguérem veure pel camí el Big Ben, la Westminister Abbey i la Trafalgar Square. Allà ens donaren temps lliure per passejar i sopar, i molta gent va aprofitar per anar a la M&M Store, una botiga molt guai on te cobren 15€ per una bossa de Lacasitos. Finalment, tornarem amb metro (gràcies a Déu) fins a l’hotel, i tenguérem temps de aturar-nos a l’estació de King’s Cross i fer-nos una foto amb el carretó d’en Harry Potter. A l’hotel tothom es va portar bé i va anar a dormir prest.

Dimecres 18

Al matí agafàrem al bus cap a Candem Town, on hi estàrem fins després de dinar. Estava ple de tendes i mercadets, on s’hi pot comprar de tot el que es pot imaginar. Els carrers estaven plens de vida (de gent que te volia robar la cartera, també) i s’hi respirava un aroma especial (millor no saber de què). L’horabaixa vàrem visitar el British Museum, on tothom va gaudir d’una gran visita cultural; ja que, ningú es va asseure al banc i passar de tot. El vespre anàrem fins a Oxford Street, just a temps per veure com totes les tendes bones tancaven (és clar, les profes sabien que preferíem veure el museu). Tenguérem temps lliure per arrasar les tendes encara obertes i sopar. Tornarem en metro fins a l’hotel. Fou el vespre que alguns tengueren la sort de conèixer al personal de l’hotel, Big Daddy pels amics.

Dijous 19

Al matí vàrem anar fins al Madame Tussauds, el museu de cera. En sortir, vàrem passar per la casa de Sherlock Holmes, al 221B Baker Street. Un cop a Notting Hill Gate, ens van donar temps lliure per dinar (es va posar a ploure, i les professores van fer el seu típic campi qui pugui). L’horabaixa vam anar de museus, poguérem triar entre el Science Museum o el Natural History Museum. Ambdós van ser molt interessants; i molts pogueren observar les seves grans meravelles des de la cafeteria. Tot i ploure, vam agafar el metro fins al Hyde Park Corner, i vam fer una bona passejada de vespre fins al Buckingham Palace (perquè a tothom li feia moltes ganes veure’l banyat). Ja de tard, vam agafar el metro fins a Covent Garden i vàrem sopar per lliure. Finalment, tornarem a l’hotel. Com que era el darrer dia, tothom va anar a dormir prest perquè estàvem molt cansats (hahahah).

Divendres 20

Amb molta tristor i amb ganes de quedar més per allà on ningú ens feia els comptes, férem les maletes i ens acomiadàrem de l’hotel. Agafàrem el bus fins l’aeroport de Gatwick i tornàrem a Mallorca. Tot i que pares i fills van dir que s’enyoraren molt aquest temps que havien estat a fora, tots sabíem que era mentida.

FOTO-REPORTATGE VIATGE D'ESTUDIS A LONDRES 2015 

DIADA DE SANT JORDI 2015

Com cada any el repartiment de roses dedicades va omplir l'alumnat de felicitat i il·lusió

CNL

La celebració del dia de Sant Jordi a l'IES Porreres és un indubtable exemple de treball interdisciplinar de centre. Per començar la festa les roses amb dedicatòria que els alumnes de 3ESO preparen amb la coordinació d'extraescolar i que reparteixen ens feren sentir la festa amb il·lusió.

Enguany en motiu de l'any Ramon Llull els alumnes de tots els cursos han treballat la figura de Ramon Llull des de diferents departaments i assignatures (socials, castellà, català i orientació). Les activitats s'han fet tant dins com fora de l'aula, és el cas de la sortida de Randa amb els alumnes de 3ESO. Aquesta diada es va aprofitar per mostrar algunes de les feines fetes com l'auca de la vida de Ramon Llull elaborada pels alumnes de diversificació, l'exposició sobre els seus viatges feta pels alumnes de geografia de 3r, ... Durant la diada gaudirem també de les actuacions preparades per molts departaments i diferents assignatures: música, cant coral, llatí, taller de teatre.

Els alumnes de llatí es difressaren d'antics romans i recitaren textos llatins de Ramon Llull

 També s'entregaren el premis literaris del concurs de Sant Jordi 2015 als millors poemes i narracions fets pels nostres alumnes. Enguany aquests premis es concedien en col·laboració amb l'Agrupació Cultural de Porreres i els textos guanyadors a més de a la revista Povimon també es publicaran a la revista Llum d'oli que edita aquesta associació a Porreres. Les guanyadores d'enguany foren Catalina Pons Sansó (millor narració de 1r cicle), Carme Rosselló Solivellas (millor poema de 1r cicle) i Maria Sansó Femenies (millor poema de 2n cicle).

Alumnes premiades en el concurs literari de Sant Jordi 2015

Aparició miraculosa de Llull

El propi Ramon  es va manifestar durant la diada en una de les seves miraculoses accions, reencarnant-se en el cos d'un alumne (Txim Rios) i dirigint unes paraules a l'alumnat denunciant la patètica política cultural dels nostres governants. El seu discurs deia així:

"Bon dia poble de Mallorca!

Després d'aquest llarg i profund retir, Déu ha volgut que avui torni ésser aquí.

Fa molts anys que la il·luminació de Randa em va fer veure amb més claredat com els homes viuen fins que moren.

Ja sabeu que vaig fer llargs viatges per donar coneixement a la gent, sí CONEIXEMENT.

Ara, Déu se m'ha fet present un altre cop amb aquestes paraules:

“Llull, desperta! La teva terra et necessita, és plena de confusió i mentides. Vés i parla! Que sentin la Teva llengua..... que és la Seva! Que vegin que els qui menteixen no tenen raó. Vés amic i parla!”

Així que aquí em teniu per recordar-vos les paraules de l'AMAT que ens ensenyen que no sempre els que parlen més fort tenen la raó.

“COM QUE ÉS MÉS EL QUE IGNORES QUE EL QUE SAPS, NO PARLIS MOLT”

Ja fa més de 700 anys que vaig escriure aquests versos:

Sóc home vell, pobre, menyspreat

bon exemple he donat

poc sóc conegut e amat

Set segles després, sé que la meva feina no ha estat debades, aquesta celebració n'és una bona mostra.

No en tengueu cap dubte, per vèncer la ignorància cal cultura, cal estimar les nostres arrels, la nostra llengua. Sí ESTIMAU!

“ESTIMAU A FI DE NO MORIR, PER TAL COM DESAMOR ÉS MORT I AMOR ÉS VIDA”

Gràcies i Bon Sant Jordi!"

La doctora en història, professora de la UIB i gran coneixedora de la història medieval de l'època de Ramon Llull, Maria Barceló i Crespí, ens va adreçar unes sàvies paraules sobre la importància que la cultura ha tengut a la seva vida i ens va encoratjar a llegir i estudiar per fer-nos millors persones. Com a homenatge a la seva brillant trajectòria acabàrem l'acte amb la sembra d'un lledoner amb els seu nom i en Rafel Nigorra li va dedicar una divertida glosa que la va emocionar enormement.

Finalment, cantàrem tots junts una versió jazzística preciosa de la Balanguera creada pel departament de música de l'institut.

Un dels moments més emotius de l'acte va ser quan la doctora Maria Barceló va sembrar el seu arbre al jardí

DINTRE (POEMA PREMIAT COM EL MILLOR DE SEGON CICLE AL CONCURS DE POESIA DE SANT JORDI 2015)

Autora: Maria Sansó Femenies, 3B 

Dintre.

Fosc,
com la llar de somnis d'aquell malvat mac.
La teva tristesa m'angoixa, fill de vells records,
perquè em tens presa?
Presa de mon cor, del passat, dels records...

Està fosc, deixa'm sortir, deixa'm ser lliure,
com aquells estels que ja fa temps que no em visiten,
junts, forts, invencibles...

Es fa de dia, l'alba ataronjada, intensa, deslliurant.
Obro els ulls i és allà, resplendent, dolç.
Entre mar de llavis i petites perletes,
descobreixo el gran misteri, em qued perplexa.

La foscor i la por, em riuen d'en fora,
l'angoixa, em balla ja, des de lluny.

S'obrin al meu davant dues grans, en diria bellíssimes portes,
protegides per molts soldadets, fràgils, nòmades.
Em qued extraordinàriament sorpresa,
marea d'immens mar blau cel, tresor de tota una vida,
transparent,
com l'aigua d'aquella petita cala on solíem anar tot l'estiu,
Estiu infinit, etern, on els moments es congelaven,
tan sols, feia falta una mirada, que n'era de dolça...
L'arena blanca, fina, inundava la petita cala,
on el sol ens lliurava el seu millor somriure.
Quins dies aquells...

A poc a poc,
la bellesa em desperta,
em deslliura de tota tristesa,
desfent-la, com una flor,
flor del passat ja, seca, dins un vell llibre tancat.
On s'hi amaguen,
entre la màgia de cada lletra,
mils de memòries,
dignes de llegenda.

Lliure.

LA PLUJA (POEMA PREMIAT COM EL MILLOR DE PRIMER CICLE AL CONCURS DE POESIA DE SANT JORDI 2015)

Carme Rosselló Solivellas (1A)

Un dia mentre caminava

vaig notar que alguna cosa canviava

el cel es va enfosquir

i el Sol no va tornar a sortir.

El cel unes grans formes agafava,

pareixia cotó que surava

de color blanc i grisós

es veia un cel tempestuós.

Vaig sentir com una gota em queia

diminuta, petita, freda...

seguida d’una, una altra

i una gran quantitat de gotes d’aigua

em banyaven fins deixar-me

ben remulla.

Era la pluja! Silenciosa,

senzilla i misteriosa

milers i milers de gotes queien

que regaven amb harmonia,

des del cel fins a la terra,

tot allò que al voltants hi havia.

EL MÓN MÀGIC (PREMI A MILLOR NARRACIÓ DE 1R CICLE AL CONCURS LITERAR DE SANT JORDI 2015)

Catalina Pons Sansó (1r d'ESO)

Baixant a la cova

A l'illa de Mallorca hi vivien dos amics, en Ramon i en Llull, que eren molt diferents. En Ramon era alt, prim, de pell blanca, cabells rossos i ulls blaus; mentre que en Llull era baix, gras, de pell bruna, cabells castanys i ulls marrons. També tenien un caràcter ben diferent: en Ramon era simpàtic, amable i responsable, en canvi, en Llull era una mica impertinent, bromista i irresponsable.

Un dia, mentre jugaven a la garriga de devora de la casa d'en Llull, en Ramon va descobrir una cova.

- Llull, vine aquí! - cridà en Ramon tot emocionat.

- Ara vénc! - contestà en Llull intrigat.

- Mira, he trobat una cova.

- Hi podem entrar!

- No. Primer anem a cercar cordes i llanternes a casa teva.

- D'acord!

En Ramon i En Llull van entrar amb molta cura a la casa, perquè si les mares s'adonaven del que havien de fer no els deixarien anar-hi.

- Ramon, vés a la meva habitació, obre el primer calaix de l'armari i agafa les llanternes i les cordes.

- D'acord. Però, i tu, què faràs?

- Jo les despistaré d'alguna manera. Tu saps que jo sóc molt llest per aquestes coses.

- Tens raó.

- Quan hagis de sortir, has de pensar a fer-me alguna senya perquè jo pugui anar-me´n.

- D'acord.

En Ramon va seguir les instruccions: va obrir el primer calaix de l'armari, va agafar les cordes i llanternes i va fer-li la senya. Tot va sortir a la perfecció!!!

Tot era ple d'animals fantàstics

A la fi van arribar a l'entrada de la cova. En Llull estava entusiasmat i en Ramon un poc espantat, però això no li llevava les ganes d'entrar-hi. Tots dos tenien moltíssimes ganes d'acabar amb el misteri de saber què hi havia dintre. En Llull va entrar primer i després va entrar en Ramon. Estava molt fosc i quasi no es podien veure.

- Ramon! On ets?

- Aquí, ara encendré la llanterna.

- Fes via!

- Ja està.

Quan en Ramon la va encendre, no es podien creure el que estaven veient. Era tot ple d'animals que fins llavors es pensaven que eren fantàstics.

- Llull, has vist això?

- Sí!

Tots dos es van quedar una estona bocabadats, pensant quin món era aquell. Van caminar un poc per poder-ho mirar millor. En Llull va adonar-se que havien entrat a un un laberint màgic. En Ramon es va girar i va veure que la sortida havia desaparegut.

- Haurem d'intentar sortir d'aquí - va dir en Llull.

- Sí, però com? - va demanar en Ramon espantat.

Anaven caminant i, a mesura que avançaven, van adonar-se que un dinosaure els perseguia.

- Alerta Llull! - va cridar en Ramon desesperat.

- Ajuda!!!

El dinosaure se'l va emportar. En Ramon va intentar detenir-lo però ja era massa tard.

-I ara què faré?!- va dir plorant en Ramon

En Ramon cercà dia i nit fins que va arribar al niu gegant del dinosaure.

El dinosaure gegant els va atacar emportant-se en Llull al seu niu

Aquella bèstia ferotge i dolenta estava dormida i tenia en Llull entre les seves urpes, que eren més llargues que ell dret. Va cridar l'atenció d'en Llull sense fer renou i li va dir murmurant.

- Llull, tot sortirà bé; no passis pena que jo tenc una idea.

- D'acord. Però fes via que estic espantat, tenc fred i em clava les urpes a les costelles.

En Ramon agafà un conillet que estava menjant, al mateix moment el dinosaure es despertà. En Ramon llençà el conillet tan enfora com va poder, agafà en Llull i es van anar corrent. Un quilòmetre després es van aturar.

-Llull, gràcies a déu que estàs bé!

-Si no hagués estat per tu aquell dinosaure m'hagués menjat, gràcies per salvar-me.

-Els amics són per això, no?

Un ogre guardava la sortida

En Ramon i en Llull van caminar i córrer dia i nit, fins que van trobar una petita porta màgica vigilada per un ogre verd i pelut. S'hi van acostar i li digueren:

-Escolti senyor ogre, aquesta és la porta de sortida?

-Si, però abans de sortir heu d'endevinar una endevinalla i me l'ha de respondre el nin baixet.

-Som en Llull. D'acord.

-Són tres germans que viuen en una gran casa. El primer ja ha marxat, el tercer encara no ha arribat i el segon és ara a casa. El segon existeix perquè el primer ha marxat, i el tercer es transformarà en el segon. Qui són aquests tres germans? Quina és la seva casa?

En Llull va respondre: els germans són el Passat el Present i el Futur, i la casa és el món. De cop i volta es van obrir les portes; ho veien tot blanc i sentien una veu que deia els seus noms. Resulta que era tot un somni i que les veus eren les mares que els despertaven.

TALLERS DE PASQUA I BERENAR SOLIDARI

Redacció/ACE

El passat dimecres dia 1 d'abril, darrera jornada lectiva del segon trimestre i vespra de les vacances de Pasqua, el nostre centre va viure una jornada especial, amb un horari reduït de 9:00 o 13:00 i marcada per la realització de diferents tallers d'aprenentatge i d'un berenar solidari en el temps d'esplai.

La jornada per als professors va començar un poc abans, a les 8:30, en que els diferents departaments començaren a organitzar els espais i preparar tot el necessari per desenvolupar els diferents tallers. Aquests tallers es van dur a terme en dos torns, de 9:15 a 10:45 i de 11: 15 a 13:00. A les 9:00 els professors assignats a cada taller passaren llista i a les 9:15 tots les activitats estaven en marxa. 

Uns pocs departaments oferien un taller diferent a cada torn. Va ser el cas de tecnologia que ofertava jocs on-line al primer torn i elaboració de capses per al reciclatge al segon i ciències naturals, que també oferia un taller de fabricació de capses al primer i fotografia al segon. La resta de departaments oferien el mateix taller a cada torn. Música proposava un taller sobre l'estil de música jazz, plàstica un de papiroflèxia, orientació un de jocs de taula tradicionals, matemàtiques un de jocs de taula (moderns?), català un d'elaboració de flors de paper i EF un de volei. La resta de departaments prepararen el visionat de diverses pel·lícules com per exemple La vida de Brian  per part de CS, etc.

En el temps d'esplai es realitzà, com cada any, el BERENAR SOLIDARI. Els professors varen improvitzar un "xibiu" al porxo del pati i varen vendre els berenars que havien  preparat  a casa o que havien comprat i duit per vendre. com sempre els doblers recaptats van destinats al FONS MALLORQUÍ DE SOLIDARITAT. 

Si voleu veure fotografies d'aquests tallers o del berenar solidari hem publicat un foto-reportatge a la secció de pàgines del blog al qual podeu accedir per mitjà d'aquest enllaç:

FOTO-REPORTATGE DELS TALLERS DE PASQUA 

DEL PQPI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA (FPB)

Visita a la finca de Sa Canova dels alumnes de la nova FPB

Imatge de la reforma del jardí principal del centre

Redacció/Rafel Nigorra

Amb la nova reforma de la LOMQE, aquest any a l'IES PORRERES ja hem  començat  amb la reforma educativa. 

El que era el Programa de Qualificació Professional Inicial d'Auxiliar d'Agricultura ha estat rellevat pel nou Programa de Formació Professional Bàsica de la branca agrícola, que inclou a  més d'agricultura, qualificacions professionals de jardineria i floristeria.

A més a més una altra diferencia és que té una durada de dos anys, i que dona accés directe a les FP de grau mitja de manera directe de qualsevol especialitat, amb preferència a les de Agrària. Aquest fet és molt important ja que l'alumnat que hagui cursat segon d'ESO i tengui quinze anys pot passar a FPB, escurçant el camí cap a la FP. També tendrà dret a fer la revalida que hauran de fer els que fan ESO normal per obtenir la titulació.

Pel que fa a present curs la feina ha estat molt interessant ja que entre d'altres hem duit a terme la modificació de la zona enjardinada principal, i aprofitant la necessitat d'una gespa com a material didàctic s'ha millorat el jardí existent implantat la gespa i el sistema de reg automatitzat.

Entre altres activitats docents, hem fet una visita  a la finca de Sa Canova que era de Sa Nostra i ara es d'una empresa farmacèutica, BIONORICA. Fou molt interessant i ens  va permetre  veure instal·lacions modernes i professionals, així com conèixer de primera ma la feina que fans els treballadors de la finca.

XERRADES PER PREVENIR EL CIBERBULLYING A L'IES PORRERES

Els alumnes van veure un impactant vídeo d'aquesta adolescent nord-americana víctima del ciberbullying

Francesc Melià, coordinador de convivència

El passat dia 3 de febrer membres del cos policial de la Guàrdia Civil juntament amb el policia tutor de l'IES Porreres van realitzar unes xerrades als alumnes de primer d'ESO sobre l'assetjament escolar i el ciberbullying. En aquesta didàctica conferència els agents van explicar que és l'assetjament escolar en general però van centrar l'atenció en el ciberbullying o assetjament escolar a través de les xarxes socials. En aquest sentit van explicar com, any rere any, aquest està creixent perquè l'accés a les xarxes socials és també cada vegada més gran entre els adolescents.

Així mateix els conferenciants van posar èmfasi en fer entendre que els alumnes tot i ser menors tenen responsabilitats i que la llei així ho marca amb la Llei de Resposabilitat dels Menors. “Els menors d'edat no sou irresponsables, sinó que hauríeu de respondre dels vostres actes davant la justícia.” - asseguraren els policies. En aquesta mateix sentit van explicar com en darrer extrem els pares dels alumnes en són “responsables finals”. Així, per exemple, si un menor fos jutjat i condemnat a pagar una multa econòmica, qui n'haurien de fer front serien els seus pares.

Ja per acabar, la xerrada es va centrar en el paper què hem de tenir davant casos d'assetjament o ciberbulliyng: cal que els joves que es sentin assetjats ho denunciïn, que ho contin als seus pares o mestres. Els alumnes que veuen cassos d'assetjament també haurien de denunciar-los sinó en serien còmplices. Solament enfrontant-nos al problema el podrem solventar.

Finalment es va projectar un vídeo que explica el cas d'una jove dels E.U.A., Amanda Todd, que a causa de l'assetjament va acabar posant fi a la seva vida. Aquest vídeo va resultar molt impactant entre els alumnes. (Si el voleu veure us adjuntem l'enllaç https://www.youtube.com/watch?v=6yIhGau0qXg )

Els alumnes es van mostrar interessats i empàtics, participant explicant exemples que havien vist en pel·lícules o sèries de TV.