Com cada any als alumnes de ASL ens ha tocat dedicar
uns minuts a preparar la festa de Sant Antoni. Què hem fet?
En primer lloc llegir la informació que un alumne de PDC de fa uns quants cursos, en Joan Anguita, va preparar sobre l'origen de la festa i la seva difusió per les terres de l'arc mediterrani i
a partir d'aquest text realitzar una tasca amb el moodle i compartint el treball a
través de DRIVE.
ORIGEN, DIFUSIÓ I FORMES DE CELEBRAR LA FESTA DE SANT ANTONI
Sant Antoni Abat o Antoni
Abbàs (Alt Egipte, 251 ? - 356) fou un monjo cristià pioner de
l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i,
per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels
traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i,
quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet,
que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la
resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena
sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases.
VIDA
Nascut el 251 a Coma,
prop d'Heraclea a Egipte. Va repartir els seus bens als 19 anys i va
anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. La dieta
dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure
molts anys (suposadament fins els 105 anys).
El 285 es va retirar a
les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure
20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d'un
nombre de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors
va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop
d'Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d'aquests
establiments.
El 311 sota l'emperador
Maximià va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va
fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant
Antoni" i es va relacionar freqüentment amb Sant Atanasi, bisbe
d'Alexandria. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment
intercedint amb l'emperador Constantí el gran, que no li va concedir
però el va invitar a Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.
Es va oposar als arrians.
Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a
Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el 17 de
gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de
cartes suposadament seves però només set son amb seguretat
genuïnes. Sant Atanasi va escriure la seva vida.
LLEGENDA
Sant Antoni, segons la
biografia contada per sant Atanasi d'Alexandria, tenia 20 anys quan
va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que
tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després
vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una
cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions
mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir.
Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van
apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova,
convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar
un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van
retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van
multiplicar els seus deixebles.
FESTA
La seva festa s'escau el
17 de gener, essent una celebració important en els països
d'influència cristiana. Com a tradicional protector dels animals
útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran
nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la
fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En
el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa
major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és
un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer
pensar en l'extinció de la festa.
Als països de parla catalana, la
devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència
dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a Viena del
Delfinat. És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres
Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers: el sant
beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades
Passades o Beneïdes. A les Balears i al País
Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la
presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial
de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i
tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què
es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo
sense aconseguir-ho.
A Falset (Priorat) la
festa de Sant Antoni rep el nom de l'Encamisada, que commemora la
victòria dels falsetans sobre els francesos. A molts municipis de
les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa rep el nom de
Publicata de Sant Antoni, i se celebra habitualment amb una foguera a
la plaça major del poble. A Canals, a la comarca
de La Costera al País Valencià, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del
Sant, patró del poble. A Mallorca es celebra a la majoria de pobles
però on té més tradició és a Sa Pobla , Artà , Manacor...
SANT ANTONI 2013
Els alumnes d'ASL dins la elebració de Sant Antoni hem dedicat una classe a fer gloses. Els
alumnes de 3r de PDC han volgut dedicar la glosa a la tasca realitzada
en el " Concurs del grup més ecològic". Aprofitarem Sant Antoni i el
dimoni per convidar a seguir fent una bona feina ecoambiental. Aquesta
és la glosa:
Sant Antoni 2013
Sant Antoni i sa “profe ”
estaven negociant
aconseguir un ecoextra
amb el dimoni davant
El dimoni el que volia
és que ningú reciclàs
però ells dos li digueren
a l’infern tu aniràs!
Tots som molt ecologistes
i competim per ser-ho
i som tots tan egoistes
que guanyarem la competició.
I nosaltres reciclam
i seguirem fent-ho
un ecoextra guanyam
i el concurs si ho feim millor!
Glosa de 3r de Diversificació
