Total de visualitzacions de pàgina:

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris k) Cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris k) Cultura. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de maig del 2018

EL TRESOR DE LA MEMÒRIA












Facebook IES Porreres/Redacció

Aquest curs els alumnes l'IES Porreres ha participat en el Projecte El Tresor de la Memòria, amb un grup d'alumnat voluntari de 4t. 
És un projecte intergeneracional impulsat per la Casa Pare Ginard. Museu de la Paraula (Fundació Casa Museu Llorenç Villalonga, Pare Ginard i Blai Bonet-Consell de Mallorca), en el marc de la creació de l'Arxiu Oral de Mallorca. 
El projecte ha estat formulat amb la idea d'enregistrar i poder incorporar a l'Arxiu els testimonis de fonts orals vigents en relació a la recopilació de continguts de cultura oral. És una iniciativa intergeneracional , ja que el nostre alumnat és el que realitza les entrevistes a les persones grans dels grups de Memòria de Porreres i Lloret.




dijous, 22 de juny del 2017

SANT JORDI 2017, CULMINACIÓ DE L'ANY DAMIÀ HUGUET

Enguany tenguerem dues convidades, la dona i la filla de Damià Huguet, el poeta campaner que aquest curs hem treballat
Rebre roses fa molta il·lusió
CNL
La celebració de Sant Jordi al nostre centre està més que consolidada. Podem dir que alumnes, professors i personal no docent l'esperen amb entusiasme.
Durant les primeres hores del matí es pogueren veure els alumnes de tercer preparant amb molta dedicació les roses amb missatge que posteriorment es distribuïen per les aules i la sala de professors per fer-les arribar als seus destinataris.
Altres professors i alumnes prepararen l'escenari perquè tot estàs a punt per començar la celebració. Enguany tenguérem dues convidades, la dona i la filla de Damià Huguet, el poeta que aquest curs hem treballat.
Na Manena Huguet, filla de Damià Huguet va oferir-nos unes paraules per encetar l'acte. Ens va animar a escriure com ho va fer el seu pare quan ella era petita. “Per escriure bé, és necessari llegir molt..”ens va dir.
Les presentadores de l'acte
A continuació, les presentadores Xisca Garí i Helena Mateos citaren unes paraules precioses del periodista Antoni Basas que resumeix molt bé l'essència de la festa.
La de Sant Jordi és una festa que, quan l’expliques als estrangers, els meravella, perquè encara que és una festa de lletres, s’entén en tots els idiomes, perquè s’entén amb el cor. Una festa de la qual és gairebé impossible no voler participar, perquè no crida, sinó que convida, de nens a vells, cadascú en la seva mesura.”
La festa ja estava en marxa, era el moment de la creativitat del nostres alumnes. Gaudírem d'un variat recital de poemes en català, castellà, alemany i anglès i de bona música.
Entremig s'entregaren els premis de la gimcana de Randa a tercer d'ESO, els de les proves cangur de primer i segon d'ESO i del concurs literari de narrativa i poesia de tots els nivells.
Finalment els alumnes de FPB obsequiaren les convidades amb un lot de productes de l'hort i ajudaren a sembrar el lledoner en homenatge a Damià Huguet, després de cantar una versió molt particular de La Balanguera.
L'acte va acabar amb una interpretació molt particular de La Balenguera al ritme de la música de la pel·lícula The Godfather (El padrino)




dimarts, 2 de maig del 2017

XERRADA AMB L'ESCRIPTOR PERE ANTONI PONS

Alumnes de 4t d'ESO
Els alumnes de 4ESO ens conten el moment que passaren amb l'autor del llibre Tots els dimonis són aquí. Aquí teniu algunes de les seves opinions i reflexions.

No passa cada dia que tenguem l'oportunitat de parlar amb l'autor d'un llibre acabat de llegir i realment va ser una experiència interessant.

Quan llegeixes una història que t'atrapa d'alguna manera et fas teus els personatges i poder compartir amb l'autor alguns dubtes, impressions, idees suggerides a partir de l'obra va ser enriquidor.


Amb el llibre, Tots els dimonis són aquí, varem gaudir tots. Lectors i no lectors. Va aconseguir que joves que no llegien en el seu dia a dia s'interessessin per la lectura i pels constants misteris que es presenten al llibre. Va aconseguir l'objectiu de qualsevol escriptor, creador. Que s'interessessin per la seva obra.

Va ser una xerrada interessant, vàrem aclarir els nostres dubtes i a partir d'aquí vàrem entendre més el llibre.

Va ser una bona experiència llegir un llibre i després poder xerrar directament amb l'autor, era com estar davant el llibre.

La xerrada va ser interessant, vaig poder veure el punt de vista de l'autor, amb què es va inspirar... vaig poder entendre que escriure un llibre no es tan senzill, sinó que duu un procés on hi ha moltes etapes, i que a partir del final que ell ens dóna, cadascun pot seguir la història des del seu punt de vista.

El llibre em va agradar ja que hi havia un cert punt de misteri, un amor romput i unes bones reflexions sobre la vida que et fan obrir els ulls.

Sempre es agradable compartir impressions amb un autor d'algun llibre que he llegit. És una experiència molt agradable ja que et permet profunditzar molt en l'obra. M'han agradat molt les seves respostes, m'ha fet tenir una visió diferent del llibre. Es pot dir que no és el típic autor que respon el que el lector vol sentir. Pens que va respondre amb molta sinceritat a totes les preguntes que li vàrem fer. Vaig passar molt de gust i va ser molt gratificant participar en aquest col·loqui, amb un autor brillant, com és Pere A.Pons.

Ens va resoldre molts de dubtes sobre el llibre que no havíem acabat d'entendre o no els havíem interpretat bé. Ens ha donat una visió més personal del llibre i ens ha deixat descobrir amb que s'inspira per fer les narracions.

És un home molt agradable, a l'hora de respondre les preguntes va ser molt correcte i proper. Ens va aclarir alguns dubtes que ens plantejàrem a classe, tant de la seva experiència personal pel que fa a la seva manera d'escriure, com de la història del llibre.

Un plaer poder conèixer a un home tan simpàtic i obert a la gent.
Va ser una conversació fluïda entre Pere A.Pons i nosaltres, amb un tema de conversa interessant, cada resposta era més profunda que l'altre i d'un tema passàvem a l'altre de forma natural i distesa.

dijous, 27 d’abril del 2017

MONSTRES LITERARIS A L'IES PORRERES

Redacció
L'alumnat de 1r d'ESO i FPB2 ha exposat al primer pis els monstres que han creat a partir d'un treball cooperatiu proposat pel Departament de Català. L'activitat consistia en treballar la biografia a partir de la història de l'autora de Frankenstein, Mary Shelley, i la posterior visualització de l'obra “Víctor i el monstre” i la pel.lícula “Eva”

dissabte, 18 de juny del 2016

ELS ALUMNES DE LLATÍ ES DISFRESSEN DE ROMANS

Redacció
El passat dimecres 7 de juny, els alumnes de llatí de 4t es disfressaren de romans i romanes de l’època clàssica amb togues, túniques, sandàlies, ... Aquest vestuari l’havien creat ells mateixos en un taller de vestuari a l’època clàssica impartit per la professora de llatí, Cristina Bauçà. Estamparen llençols i teles amb motius extrets de fonts directes com pintures i elements decoratius de ceràmiques o cases de Pompeia. Un cop vestits visitaren la sala de professors i diverses classes per explicar que havien après i promocionar la matèria.

dimarts, 12 d’abril del 2016

VÍCTOR I EL MONSTRE

Margalida Sampol/Redacció
Aquest treball realitzat a l'assignatura de llengua i literatura catalana amb els alumnes de 1ESO té com objectiu treballar la descripció i la biografia. Per això hem realitzat les següents activitats:

- Treballam l'estructura i el vocabulari per redactar la descripció i la biografia.

- Anam al teatre a veure l'obra Víctor i el Monstre, una adaptació lliure de Josep R. Cerdà de l'obra Frankenstein, de Mary Shelley.

- Cream un Monstre a partir de la tècnica de collage i de materials recuperats. (Treball de grup).

- Descrivim el monstre i inventam la biografia.

- Presentam el monstre a la classe.

A la primera planta de l'institut s'ha fet una exposició de monstres acompanyats de les descripcions i biografies escrites a mà.

El blog de la revista Povimon publicarà aviat una selecció de les millors descripcions i biografies inventades d'aquests monstres, acompanyades de les fotografies de les creacions a nivell plàstic en les que s'inspiren.




dimecres, 17 de febrer del 2016

EXPLORANT MONTUÏRI, DESCOBRINT LES LLENGÜES


Margalida Capellà, Rafel Verger, Jaume Verger, Toni Quiñones, Gabriel Mesquida, Victòria Roca i Diara Ndiaye (2ESO-A)

La professora de català ens proposà un treball de recerca sobre els usos lingüístics al nostre municipi.
Aviat ens va engrescar perquè les llengües són el mitjà de comunicació més emprat per tota la humanitat.

En aquest treball s'ha investigat quins són els usos lingüístics escrits en diferents àmbits públics i privats.
En concret s'ha investigat en comerços i restaurants (àmbit privat) i noms dels carreres, indicadors i panells informatius (àmbit públic)

RESTAURANTS

Restaurants
Cartes/pissarres/cartells
Pizzera es Molí
Castellà,català,anglès, alemany
Ca'n Xorri
Castellà,català, anglès, alemany
Ca'n Pieres
Castellà, català
Ca na poeta
Castellà, català
S'Hostal
Castellà, català, anglès

Com podem observar els noms dels restaurants estan escrits en català, mentre que en els cartells, pissarres i cartes es fa ús també del castellà i en alguns casos també de l'anglès i l'alemany.

COMERÇOS

Comerç
Etiquetes/anuncis
Es Pujol
Català i castellà
Mercairi(botiga de xinesos)
Castellà
Panaderia Ca'n Joan des Forn
Català i castellà
Tabacs: papereria i premsa
Català i castellà
Papereria Quelo
Català i castellà
Hiper centro
Castellà
Forn can Salat
Castellà
Supermercat BIF
Català i castellà

L'ús del català és present en tots els comerços analitzats, excepte la botiga dels xinesos i l'Hiper Centro que utilitzen només el castellà, les etiquetes dels productes són en català i castellà.
La resta de comerços tenen el nom en català i els productes s'anuncien en català, les etiquetes dels productes les trobam en català i castellà.


NOMS DELS CARRERS

Els noms dels carrers estan escrits en català, tot i que encara podem trobar alguna placa escrita en castellà.

dimarts, 13 d’octubre del 2015

PERE CAPELLÀ: PERSONATGE DEL CURS 15/16 A L'IES PORRERES

CNL/Redacció
La CNL ha acordat dedicar aquest curs a la figura de PERE CAPELLÀ I ROCA, mestre, poeta, dramaturg i activista republicà, algaidí i montuïrer,  també conegut pel seu pseudònim literari: Mingo Revulgo. La CNL ens ha fet arribar una petita biografia de Pere Capellà perquè aneu coneixent el personatge: 
Pere Capellà i Roca va néixer a l'Algaida, Mallorca, el 1907 i morí a Palma, al Terreno, el 1954. Destaca com a poeta, dramaturg i mestre. Home profundament compromès amb el seu temps i els seus ideals, va iniciar la carrera militar i va arribar a ser oficial de l'exèrcit republicà, així com cap d'Esquerra Republicana d'Algaida. No obstant això, la seva vocació fou la docència, tot i que sols va poder exercir-la durant breu temps, ja que les circumstàncies polítiques li ho van impedir aviat. En acabar la guerra civil i a causa de la seva ideologia i militància política, Pere Capellà fou represaliat i empresonat durant quatre anys.
Durant el seu empresonament conreà l'amistat amb el filòleg Manel Sanchis Guarner..
No és fins al 1943 quan Capellà recobrà la llibertat, encara que només condicional. No pogué, però, instal·lar-se al seu poble d'Algaida perquè les autoritats no se'n volgueren fer càrrec. En canvi, el consistori de Montuíri, vila de la seva estimada Maria Fornés, sí que accedí a acollir l'escriptor. La parella contragué matrimoni el juny del mateix any i posteriorment nasqueren els seus fills Llorenç i Margalida.
Els anys difícils de la postguerra van ser encara més durs per a la família de Pere Capellà, ja que havia estat inhabilitat per a exercir de mestre. Per poder sobreviure es dedicà a múltiples tasques, com ara cambrer de cabaret, comerciant de tatxes de contraban, botiguer, professor particular i regent d'un cafè. També a ca seva treballava fabricant fideus, pasta de sopa i oli d'ametlla. Per si això no bastava, encara fou detingut i empresonat al fortí d'Illetes per no haver-se presentat a files de l'exèrcit nacional. Només la intervenció de personalitats montuïreres aconseguí que fos alliberat.
Literàriament, Pere Capellà ens ha deixat exemples de la seva qualitat poètica amb el recull
Cançons republicanes (1931), o amb poemes com Jo sóc català i Així arriben els vençuts. Moltes de les seves peces apareixen signades amb el pseudònim de Mingo Revulgo. Igualment va publicar nombrosos articles periodístics amb un marcat contingut polític i social, en castellà, en diaris i revistes de l'època com Baleares, Cultura Obrera o La Voz de Porreras.
El gran reconeixement popular, però, li va arribar a la dècada dels anys 40 i 50, quan, empès per Manuel Sanchís Guarner, va començar a cultivar el teatre. Destaquen les obres
L'Amo de son Magraner (1949), Sa Madona du es maneig (1950), El carrer de les tres roses (1952) o El rei Pepet (1954) que constitueixen el punt de partida per a un nou teatre a Mallorca, amb una llengua col·loquial , però rica, eficaç per presentar els seus ideals ètics i polítics. El teatre de Pere Capellà conté escenes plenes d'humor, tretes de la vida rural mallorquina, però també de les noves formes de vida.
Pere Capellà va ser mestre de les noves generacions d'autors teatrals, però va morir prematurament el 17 de desembre de 1954.

dilluns, 20 d’abril del 2015

CONFERÈNCIA-COL·LOQUI AMB L'ESCRIPTOR PERE ANTONI PONÇ

Pilar Mesquida Barceló (4t ESO C)

El passat 19 de desembre vàrem tenir el plaer de tenir amb nosaltres l'escriptor del fantàstic llibre Tots els dimonis són aquí, de l'escriptor mallorquí Pere Antoni Pons. El Departament de Llengua i literatura catalanes del nostre institut, amb la col·laboració de l'Editorial Empúries, ho havia organitzat pels alumnes de 4t d'ESO.

Per als qui no sabeu de quin llibre es tracta us puc dir que és una història que ens enganxa ds del primer moment amb la seva intriga, els seus personatges, el seu misteri ...

Aquest dia vàrem poder gaudir de les explicacions que ens va fer el mateix Pere Antoni Pons; ens va contestar totes les preguntes que havíem preparat i ens va confessar alguns secrets del seu ofici: com se li va ocórrer aquesta trama, com va anar improvisant sis mesos fins aconseguir acabar la història ... També va respondre a preguntes sobre els personatges i el que els passa durant la història i a dubtes que ens havien quedat fora resoldre, dels quals ens feia ganes saber-ne més, des del punt de vista del mateix escriptor.

No sempre podem tenir l'oportunitat de conèixer i parlar amb els escriptors dels llibres que llegim. Per això, la majoria de nosaltres, estam contents d'haver-ne tengut l'ocasió.

divendres, 14 de novembre del 2014

LA LLEGENDA DEL CASTELL DE FES

Aquesta és una de les portes d'accés a la medina medieval de la ciutat marroquina de Fes, on s'ambienta aquesta llegenda.

Mourad Ben Yaagoub, 2n ESO D
La llegenda conta que una família marroquí se'n va anar a passar l'estiu en un castell. Aquell castell era molt gran i es situava a devora la ciutat de Fes. Aquella família va deixar les maletes al castell i, tot seguit, va sortir a fer una visita a l'edifici. El castell era molt gran: varen veure les habitacions, els banys, la cuina...
Els nins tenien molta de por perquè en les habitacions no hi havia llum, tot estava fosc. Després de visitar l'edifici, la família va decidir anar a fer una volta pel camp. Varen veure moltes coses boniques, animals, plantes i arbres. Es varen aturar a berenar, després, com que ja es feia fosc, varen tornar al castell. Varen sopar contant històries de por, els nins es divertien. I se'n varen anar a dormir. Quan tots estaven dormits varen escoltar un renou que deia “ aaauuuhhh!, aaauuuhhh!”. Tota la família es va despertar tremolant de por, varen sortir del castell per veure el que passava. De sobte, va sortir un ca amb els ulls vermells. La família estava aterrada! El ca els volia menjar perquè tenia molta gana. Un dels veïnats del castell va sentir els crits d'auxili de la família. Va agafar una llanterna i va anar cap allà. Quan va arribar, va veure el ca amb els ulls vermells que es volia menjar la família; va agafar una pedra i, caminant a poc a poc i sense fer soroll, es va atracar a la bèstia fins que li va pegar al cap i el va matar.
La família tenia molta por. El veïnat va agafar el cotxe de la família i se'n varen anar cap a casa seva. El veïnat els va contar que en aquell castell hi havia un ca, al qual va mossegar un llop, així el ca es va convertir en un ca dolent. La gent que vivia en aquell castell va anar morint, un darrere l'altre, fins que no va quedar ningú. És per això que es diu el castell del ca dolent.
La llegenda me la va contar el meu pare fa molt de temps.

diumenge, 18 de maig del 2014

EL PREGONER; UN OFICI DESAPAREGUT

Maria Rosselló Gelabert (4tB)
L'0fici de pregoner em resulta interessant i alhora bastant desconegut ja que quan jo vaig néixer ja havia desaparegut.
L'origen del pregoner es situa als anys de l'Imperi Romà, i durant segles fou el mitjà de comunicació i publicitat més eficient. El pregoner, era l'encarregat de fer sonar una corneta, i d'aquesta manera, reunia tots els habitants del poble per poder comunicar notícies importants vingudes d'altres ciutats, o esdeveniments extraordinaris del poble. Majoritàriament, als pobles de l'Estat espanyol, els pregoners utilitzaven una corneta per poder reunir els habitants, tot i que no sempre fou així.
A Mallorca, els pregoners feien servir un tambor per poder comunicar les notícies, i a Anglaterra, una campaneta.
Per tal de reunir més informació sobre la figura del pregoner, vaig realitzar una entrevista a la meva padrina Maria Nicolau Barceló. Gràcies a la conversa amb la meva padrina puc dir que el darrer pregoner que exercí aquesta professió al meu poble, Vilafranca de Bonany, fou Tomeu Mascaró, de mal nom Tomeu Calot cap a l'any 1959. S'ha de dir que a Vilafranca i a Mallorca en general el pregoner era conegut com el saig.
Aquesta professió, no era hereditària i s'exercia durant tota la vida. Els sous dels pregoners eren molt baixos. El pregoner, anava vestit amb un vestit de nit verd i sempre duia un tambor, tot i que quan havia d'anunciar les festes o alguna alegria ho feia mitjançant una corneta. L'horari del pregoner era sempre entrada de fosca, a l'hivern més prest i a l'estiu més tard. El pregoner també anunciava els objectes perduts per les cantonades. Sempre s'expressava en mallorquí, tant si la notícia venia de Palma o per ordre del senyor Batle.
Alguns municipis del País Valencià encara conserven els pregoners
Per acabar, la meva padrina es mostrà partidària de recuperar aquest ofici a Vilafranca i arreu dels pobles de Mallorca ja que així no haurien d'anar a la Sala (l'ajuntament) per informar-nos sobre els nous esdeveniments del poble.
El pregoner fou reemplaçat per la ràdio i la televisió, evidentment són uns mitjans molt entretinguts i divertits, però amb el pas del temps les noves tecnologies ens fan perdre certa qualitat i empobreixen la nostra cultura. L'acció directa del pregoner difícilment pot ser substituïda per la tecnologia.

divendres, 11 d’abril del 2014

DAMIÀ PONS: POETA DE L'ANY A L'IES PORRERES

Damià Pons va ser el Conseller d'Educació i Cultura que va idear la construcció del nostre centre i ara se li ret homenatge en les seves facetes literàries de poeta, assagista i historiador.
Redacció/Comissió TIL
Per tercer any consecutiu, i en el marc de la preparació festa literaria de sant Jordi, la Comissió Lingüística designa a un escriptor com a poeta de l'any amb la intenció de fomentar la lectura, despertar l'interès per la literatura i divulgar la seva obra entre l'alumnat. El relleu de Mossèn Alcover i d'Antoni Vidal Ferrando, és un escriptor profundament relacionat amb el nostre institut, concretament, amb la seva gènesi: Damià Pons, que com a Conseller d'Educació i Cultura n'impulsà la seva construcció.
Damià Pons i Pons va neixer a Campanet el 1950. És poeta, assagista, historiador i ha dut a terme tasques de gestor cultural. Durant la seva joventut va estudiar Filologia Romànica a Barcelona, especialitat en la qual es doctorà el 1997. A partir de la seva llicenciatura, el 1975, va tornar a Mallorca on es dedicà a la investigació, tant literària com històrica, participant en la creació de revistes com Latitud 39º. També va dirigir durant dos anys la revista Lluc (1972-1973), i es convertí en la veu teòrica dels nous moviments plàstics mallorquins des de la seva faceta de crític d'art.
Com a poeta, comença amb un llibre col·lectiu, Temptant l’equilibri (1973), amb el recull Teranyina, i el 1977 publica el Mapa del desig, el títol més important de la seva obra poètica. Ja l'any 2001, després d'un llarg silenci, en el qual desenvolupa la altres tasques, Damià Pons decideix reunir tota la seva obra, la publicada i la inèdita, sota el títol d'Els mapes del desig. S'hi descobreix aleshores tota la dimensió de la seva poesia, que la crítica ha qualificat com "una veu d’expressió potent i sincera, amb aquesta cruesa i sensibilitat que sols els poetes amb ofici poden mostrar."
Una altra faceta seva, la d'assagista i investigador, també mereix la nostra atenció. Pons ha fet crítica literària i ha estudiat l'aparició del fenòmen del mallorquinisme cultural i polític especialment amb el seu llibre Ideologia i cultura a la Mallorca d’entre els dos segles (1886-1905) (1998), i també la figura de Miquel dels Sants Oliver: El diari "La Almudaina" en l'època de Miquel dels Sants Oliver (1998).
Per altra banda, Damià Pons ha publicat articles de temàtica literària i cultural a revistes com Randa, Estudis baleàrics o Lluc, a més d’altres a diverses publicacions catalanes. També, en la seva tasca política, ha estat Conseller de Cultura i Patrimoni al Consell de Mallorca i Conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Ha estat professor de secundària de llengua i literatura catalana a centres com l'Institut Maria Antònia Salvà de Llucmajor i també professor de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears, així com membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i de l'Obra Cultural Balear.
Entre les activitats que s'han desenvolupat en els darrers mesos en relació amb l'obra d'aquest poeta i assagista cal destacar: 
  • La creació de poemes visuals a partir de la seva obra per part del departament de llengua castellana.
  • L'edició de vídeos sobre la seva poesia per part dels alumnes de 3r i 4t de diversificació i el departament d'orientació.
  • La traducció d'alguns dels seus poemes i la gravació del vídeo imatges i versos/images & verses per part dels alumnes i dels departament de llengues estrangeres i del de català, lectures de poemes de l'autor i d'altres poetes que l'influiren també per part dels departaments lingüístics.
  • Representacions teatrals dels seus poemes per part dels alumnes de taller de teatre.
  • L'ampliació de la seva entrada a wikipedia  per part del departament de tecnologia.
  • L'estudi amb els alumnes de 4t dels origens i desenvolupament del mallorquinisme polític per part del departament de geografia i història en relació a la conferència que farà l'autor sobre aquest tema el dia de sant Jordi.
  • L'activitat "Damià Pons sota la visió matemàtica" per part del departament de matemàtiques.
  • L'elaboració del mural mapa dels desitjos inspirat en la seva obra amb el suport del departament de plàstica.
  • Preparació d'una entrevista al poeta per a la revista del centre per part del departament de català.
  • Anàlisi d'alguns dels seus poemes en relació amb el llibre bíblic del Cantar dels cantars, per part del subdepartament de religió.
  • Preparació d'un espectacle de percussió i expressió corporal relacionat amb poemes de l'ator per part del departament d'educació física.
Seguidament la revista Povimon posa al vostre abast per mitjà d'aquests enllaços tres d'aquestes tasques, per una banda dos dels vídeos fets sobre l'obra del nostre poeta per part dels alumnes de 3r i 4t de diversificació, i per l'altra el vídeo imatges i versos/images & verses fet a partir dels poemes visuals del calendari poètic del mes de maig de 2014.





El proper dia 16 en Damià Pons visitarà el nostre centre on durà a terme la conferència Miquel del Sants Oliver i el mallorquinisme cultural per als alumnes de 4t, un recorregut pel centre per presentar-li els diferents treballs fets en relació a la seva obra i un parlament a tot l'alumnat i l'entrega dels premis del concurs literari d'enguany.

dijous, 18 d’abril del 2013

ELS ALUMNES DE 3r I 4t DE DIVERSIFICACIÓ PREPAREN UNS VIDEOS A PARTIR DE POEMES D'ANTONI VIDAL FERRANDO

Com ja vam anunciar en una entrada en aquest bloc el poeta Antoni Vidal Ferrando, natural de Samtanyí, va ser elegit a principi de curs com a escriptor de l'any per la Comissió de Normalització Lingüística del nostre institut. Seguim amb la tradició inaugurada l'any passat en que vam celebrar l'any Alcover. 
L'objectiu és donar a conèixer a alumnes i professors l'obra literària d'escriptors de la nostra terra que s'expressen en la nosta llengua, el català. 
En aquest sentit, una de les activitats més interessants desenvolupades per treballar l'obra del poeta santanyiner ha estat l'elaboració d'uns vídeos per part dels alumnes de 3r i 4t de diversificació. En aquests treballs audiovisuals es reciten o canten diversos poemes d'Antoni Vidal Ferrando, amb acompanyament musical del grup Entreveus (que ha musicat diversos poemes d'aquest autor) i d'imatges seleccionades i muntades pels nostres alumnes. 
Aprofitam doncs per presentar-vos cinc d'aquests excel·lents clips poetico-musicals perquè pogueu disfrutar de la poesia del nostre autor de l'any per mitjà d'aquest enllaç a youtube:




dijous, 14 de febrer del 2013

TAULELL D'ANUNCIS: CONCURS LITERARI SANT JORDI 2013 (II)
















IES PORRERES
Certamen de Poesia Catalana

BASES
. Hi poden participar els alumnes de l’institut.
. Es presentarà una còpia escrita, amb ordinador, amb lletra ARIAL, 12.
. El tema serà lliure.
. Els treballs tendran un títol i s’entregaran dins un sobre a l’exterior del qual figuraran les següents dades:
Concurs de poesia catalana
IES Porreres. Curs(sense especificar grup)
Pseudònim (lema o títol)
. Dins el sobre en un foli a part, figuraran el nom, llinatges i curs de la persona que presenta l’obra, però mai dins el POEMA.
. El termini de recepció dels treballs serà dia 26 de març 2013.
. Els poemes s’entregaran les professores de català.

ES CONCEDIRÀ 1 ÚNIC PREMI:

un val de 25 euros (tenda disc, xocolat)
un val de 25 euros (llibreria quart creixent)



ANIMAU-VOS!!!!

dilluns, 4 de febrer del 2013

LLEGENDES DE LES TRES VILES III

LLEGENDA DEN MOIANA (Montuïri)

Francina Massanet Miralles, 2n ESO C
A Mallorca fa molts d’anys, quan res estava fet, quan tot el món volia comandar, quan el mal s’apoderava de les vides i de la gent... un temut i malvat bandoler anomenat Moiana, nascut a la vila de Montuïri, desenvolupà la seva activitat delictiva des de la Serra de Tramuntana, on hi tenia el seu refugi.
Tenia a tota la gent assustada, perquè tallava el coll a les persones i es burlava del poble. Actuava sempre amb un esbart de bandolers. Traït per una dama del poble de Montuïri, el van poder capturar. Va ser pres, juntament amb el seu estol, l’agost de 1666, per ordre del virrei Roderic de Borja, prop d’Orient, després d’una persecució que s’havia iniciat dins la possessió de s’Extremera. 
Moiana en ser proclamat dimoni el 2009 a la plaça de Montuïri
Dia 15 de setembre del mateix any, va ser condemnat i el seu cos va ser dividit en quatre trossos després de tallar-li les orelles a Ses Forques de Montuïri. Li atribueixen almenys vint assassinats, diverses violacions de dones i alguns desafiaments a l’autoritat.
Molts anys després, els bandolers tornaren per Sant Antoni a desenterrar els trossos d’en Moiana, recompondre el seu cos, ressuscitar-lo i convertir-lo en dimoni, per així, tots junts venjar la seva mort al crit de FOC A LA VILA!!!

dimarts, 29 de gener del 2013

ELS ALUMNES DE 3R I 4T DE PDC TREBALLEN LA FESTA DE SANT ANTONI A ASL

Com cada any als alumnes de ASL ens ha tocat dedicar uns minuts a preparar la festa de Sant Antoni. Què hem fet? En primer lloc llegir la informació que un alumne de PDC de fa uns quants cursos, en Joan Anguita, va preparar sobre l'origen de la festa i la seva difusió per les terres de l'arc mediterrani i a partir d'aquest text realitzar una tasca amb el moodle i compartint el treball a través de DRIVE.
ORIGEN, DIFUSIÓ I FORMES DE CELEBRAR LA FESTA DE SANT ANTONI
Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs (Alt Egipte, 251 ? - 356) fou un monjo cristià pioner de l'eremitisme. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases.
VIDA
Nascut el 251 a Coma, prop d'Heraclea a Egipte. Va repartir els seus bens als 19 anys i va anar a viure sol a les rodalies del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins els 105 anys).
El 285 es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d'un nombre de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d'Arsinoe, i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments.
El 311 sota l'emperador Maximià va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar freqüentment amb Sant Atanasi, bisbe d'Alexandria. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador Constantí el gran, que no li va concedir però el va invitar a Constantinoble, proposta rebutjada per Antoni.
Es va oposar als arrians. Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el 17 de gener del 356. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set son amb seguretat genuïnes. Sant Atanasi va escriure la seva vida.
LLEGENDA
Sant Antoni, segons la biografia contada per sant Atanasi d'Alexandria, tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una cova de Tebes. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en mosteles, per reobrir-li les ferides. Déu va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.
FESTA
La seva festa s'escau el 17 de gener, essent una celebració important en els països d'influència cristiana. Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa. 
Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a Viena del Delfinat. És en honor seu que se celebren els tradicionals Tres Tombs arreu del país, com a patró dels gremis de traginers: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades Passades o Beneïdes. A les Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies. També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els dimonis intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.
A Falset (Priorat) la festa de Sant Antoni rep el nom de l'Encamisada, que commemora la victòria dels falsetans sobre els francesos. A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa rep el nom de Publicata de Sant Antoni, i se celebra habitualment amb una foguera a la plaça major del poble. A Canals, a la comarca de La Costera al País Valencià, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble. A Mallorca es celebra a la majoria de pobles però on té més tradició és a Sa Pobla , Artà , Manacor...
SANT ANTONI 2013
Els alumnes d'ASL dins la elebració de Sant Antoni hem dedicat una classe a fer gloses. Els alumnes de 3r de PDC han volgut dedicar la glosa a la tasca realitzada en el " Concurs del grup més ecològic". Aprofitarem Sant Antoni i el dimoni per convidar a seguir fent una bona feina ecoambiental. Aquesta és la glosa:
 
Sant Antoni 2013

Sant Antoni i sa “profe ”  
estaven negociant
aconseguir un ecoextra
amb el dimoni davant

El dimoni el que volia
és que ningú reciclàs
però ells dos li digueren
a l’infern tu aniràs!

Tots som molt ecologistes
i competim per ser-ho
i som tots tan egoistes
que guanyarem la competició.

I nosaltres reciclam
i seguirem fent-ho
un ecoextra guanyam
i el concurs si ho feim millor!

Glosa de 3r de Diversificació


diumenge, 27 de gener del 2013

LLEGENDES DE LES TRES VILES II

RESPECTE A LES ÒLIBES (MONTUÏRI)

 Maria Francisca Márquez Amengual 2n ESO C

Aquest fet li va ocórrer a l’amo en Biel Nofre.

Durant la guerra civil molts d’homes no hi volien prendre part i el que feien era amagar-se durant el dia i sortir durant les nits per poder veure la família, menjar i saber noves de com anava la guerra.
A l’amo en Biel el que li va succeir va ser que, durant una d’aquelles nits que sortia per anar a cercar queviures, havia de passar per devora del pou del Clot del Dimoni. Ell anava caminant pel mig dels sementers cercant el camí més recte i curt per anar a casa seva i mentre ho feia una òliba li va prendre la boina i la s’emportà més enrere, ell va tornà enrere, va agafà la boina i seguí el seu camí endavant. L’òliba li tornà prendre la boina i la tornà portar un tros lluny. Això succeir tres vegades consecutives fins que l’amo en Biel pensà que el millor era seguir un altre camí.
Al cap de dos vespres ell va saber que la nit en la que l’òliba no el va deixar passar i continuar el seu camí, al voltant del pou del Clot del Dimoni, havien assassinat tres homes i els havien tirat dins el pou.
Per això la gent de Montuïri que coneix la llegenda sap que en trobar una òliba han de tornar enrere si ella es posa davant.

dilluns, 14 de gener del 2013

LLEGENDES DE LES TRES VILES I

Povimon publica a partir d'avui un seguit de llegendes recopilades pels alumnes de segon d'ESO i relacionades amb els seus respectius pobles. Avui començarem amb una llegenda relacionada amb Vilafranca de Bonany:
Llegenda sobre Santa Bàrbara

Santa Bàrbara, amb la torre i el llamp
Albert Barceló Díaz, 2n ESO D
Bàrbara era la filla d’un ric pagà anomenat Diòscor. Aquest volia preservar-la del contacte amb el món i la va tancar en una torre. Bàrbara va fer-se cristiana en secret i va consagrar la seva virginitat a Déu, per la qual cosa va refusar el matrimoni que li va proposar el seu pare.
Mentre el seu pare era de viatge, va fer obrir tres finestres a la torre, com a símbol de la Santíssima Trinitat. En assabentar-se el pare que era cristiana, va voler matar-la, brandant una espasa, però la torre s’obrí i Bàrbara fou miraculosament transportada fins a una muntanya.
Dos pastors que hi tenien els seus ramats la van veure i quan Diòscor, que la perseguia, va demanar si l’havien vista, un pastor va dir que no, l’altre, però va trair-la i a l’instant va quedar petrificat, i el ser bestiar va convertir-se en llagostes.
Santa Bàrbara és la patrona de Vilafranca i, per això, l’escut de Vilafranca té una torre dibuixada, en referència a Santa Bàrbara.
Els cavallets portant els bunyols a plaça
Les festes de Santa Bàrbara són de les més sentides pels vilafranquers i es celebren a principis de desembre. La festa sol començar preparant una gran bunyolada per a tot el poble i després amb la tronada de Santa Bàrbara, una mena de batucada on els tambors simulen el so de trons i llamps (a càrreg de la Vilatukada jove). També és fa una missa major on destada el tradicional ball de l'oferta. Tot seguit es fa el ball de cavallets, recuperat fa uns anys després de dècades d'oblit i per acabar la bunyolada a la plaça major, sempre acompanyada amb vi de mistela.

DÍA UNIVERSAL DEL NIÑO

Kata Vich Sagreras
El Día Universal del Niño es un día consagrado a la fraternidad y a la comprensión entre los niños del mundo y destinado a actividades para la promoción del bienestar y de los derechos de los niños del mundo. En mi opinión esta bien que se celebre un día en que se fraternice con los niños más desfavorecidos, este día se celebra desde el veinte de noviembre del 1959, que la Asamblea General de las Naciones Unidas se reunió con la intención de reafirmar los derechos universales de la niñez. Este día se destina a realizar actividades que desarrollan el bienestar de todos los niños del mundo. El Día Universal del Niño oficial es el veinte de noviembre, pero en cada país se celebra en un momento diferente. Así que, en mi opinión esta bien que se celebre este día destinado a los niños del mundo, al igual que se celebra el Día del Padre, el Día de la Madre, el Día de la Mujer Trabajadora, ... Este año, el Secretario General puso en marcha una nueva iniciativa << LA EDUCACIÓN ANTE TODO >>. La iniciativa tiene como objetivo elevar el perfil político de la educación, fortalecer el movimiento mundial para lograr una enseñanza de calidad y generar fondos adicionales a través de una mayor promoción