ELS ALUMNES DE 1ESO DESENVOLUPEN EL PROJECTE "QUI SÓM?"

ABP
Els alumnes de primer i segon, segueixen treballant per projectes (ABP), 3 hores a la setmana. En aquest primer trimestre, han dut a terme dos projectes : Qui som? ( primer d’ESO) i Llegim i ens emocionam (segon d’ESO).

QUI SOM? Projecte iniciat el curs passat, realitzant canvis en algunes activitats que han permès millorar l’experiència. La reunió a principi de curs per explicar a les famílies tot el que teníem previst i com ho volíem fer, ha estat un factor clau. Per aquest motiu, volem aprofitar aquestes pàgines, per donar les gràcies a les famílies dels alumnes de primer d’ESO per la gran implicació.

En aquest primer projecte els alumnes aprenen la nova dinàmica. Es pretén potenciar habilitats socials, afavorir la confiança i l’autoestima. Es potencia el treball en equip i el treball cooperatiu, així com valorar la importància de realitzar tasques competencials.

Hem realitzat activitats pròpies de matèries com biologia (cos humà i concretament l’esquelet), història de l’art (moviments artístics, artistes i obres més representatives), català i castellà (redacció, descripció, entrevista, reportatge), tecnologia (croquis, esbós) i plàstica. I especialment ens ha servit per treballar i fomentar valors, el diàleg, la presa de decisions comunes i especialment la tasca interdisciplinar.

Fomentam el treball cooperatiu en algunes de les activitats que realitzam a l’aula, ensenyament inclusiu i empatia (realitzarem una gimcana inclusiva i Àlex Sànchez -triatleta paralímpic - va realitzar una xerrada col·loqui Som igual,som diferents, que no va deixar indiferent ningú).

El producte final va ser la participació al tastart. Per una part presentaren la diversitat humana a través de siluetes que havien treballat per equips. I per altra part, s’exposaren les obres de pintors famosos,que les famílies versionaren  a través de la fotografia. Els resultats, realment espectaculars.

SERIA ÈTIC QUE TOTHOM POGUÉS TENIR UNA ARMA?

Miquel Andreu Rosselló (4ESO-A)

Actualment alguns països com els Estats Units permeten la venda sense cap restricció d'armes a civils per a qualsevol ús. En canvi a Espanya només se'n permet la venda a persones que gaudeixen d'un permís, que normalment només es concedeixen amb finalitats com la pràctica la caça o d'esports com el tir al blanc. És just que els ciutadans del nostre país no puguin accedir amb més facilitat a la possesió d'armes per poder exercir la defensa pròpia?

La meva opinió és que els ciutadans haurien de poder accedir més fàcilment a armes per a la seva autoprotecció, tot i que mantindria la necessitat de gaudir d'una llicència estatal per fer-ho. 

Com et defenses avui si entren sense permís i amb males intencions a casa teva mentre hi ets? Què passa si pateixes un robatori amb  violència o un atac terrorista al carrer? Actualment només tens dues alternatives: l'acceptació passiva dels fets mentre esperes l'arribada dels cossos i forces policials o una fugida sempre plena de riscs. En canvi, amb una arma podries neutralitzar als agressors amb els teus propis mitjans, estalviant tot el dol i patiment dels familiars de les víctimes dels criminals quan la policia arriba massa tard. Amb elles també podríem defensar la nostra llibertat quan algú la trepitja perquè tendriem l'oportunitat de lluitar per defensar els nostres drets a la vida, a la seguretat i a la integritat física.

S'ha de dir que els països on l'accés a les armes és més senzill són els que pateixen més matances per tiroteigs indiscrimnats i assassinats per arma de foc. Però la majoria d'agressors són persones amb problemes mentals i criminals reincidents. Per això l'Estat ha de complir la seva missió que és regular la venda d'armes per impedir que persones amb antecedents penals o amb problemes  psicològics puguin obtenir el permís d'armes.

Per tant, els ciutadans hauriem de poder adquirir armes sempre i quant passem certs filtres que evitin el seu mal ús i garantir així la protecció de les nostres vides i les dels nostres éssers estimats.

ÉS CONVENIENT LA PROHIBICIÓ DEL TABAC A L'INTERIOR DE BARS I RESTAURANTS?

Catalina Servera (4ESO-A)

El problema que m'he plantejat des d'un punt de vista ètic i moral és el de la conveniència de la prohibició del consum de tabac a l'interior de bars i restaurants implantada per llei al nostre país des del 2011. Personalment crec que aquesta prohibició és beneficiosa i necessària.

Aquesta prohibició posa en pràctica un dels principals principis o regles d'or de l'ètica com és el dels drets humans: tots els ciutadans tenen dret a la salut i per gaudir d'aquest dret és necessari poder respirar un aire net i saludable. Consumir tabac en llocs públics tancats, com són els bars i restaurants, pot provocar problemes sanitaris als no fumadors, especialment als menors i a les persones majors.

Els defensors del consum de tabac en aquests espais argumenten la seva postura a partir dels drets individuals i de la llibertat d'empresa. Segons ells és el propietari de cada establiment  privat el qui hauria de tenir dret a decidir si es pot fumar o no, acollint-se al dret d'admissió. A més, diuen, ningú obliga als no fumadors a entrar a aquell local. Però això vulnera el dret a la salut i la llibertat per entrar a l'establiment que desitgin de les persones que no toleren el tabac, establint un clar cas de desigualtat. No pot ser que els drets i les llibertats individuals dels fumadors i dels empresaris passin per sobre del dret a la salut, no només dels clients no fumadors, sinó de tots els clients i dels propis treballadors d'aquest tipus de locals. El tabac provocà el 2018 més de 50000 morts a Espanya i si no existís aquesta prohibició aquestes xifres podrien augmentar encara més.

La meva conclusió final, basada en els arguments i contraarguments exposats és que aquesta prohibició és correcta i justa, tot i que també podrien existir clubs privats de fumadors per satisfer el seu dret individual a consumir tabac, sempre que estiguin regulats per l'Estat i que els menors estiguin vetats com a socis.