ENTREVISTA A LLORENÇ CAPELLÀ I FORNÉS

Llorenç Capellà a l'acte de sant Jordi

Aina Font, Climent Tortella, Miquel Toledo, Coloma Garcia i Josep Mas, 3ESO-A

1. En quins aspectes t'ha influenciat el teu pare a la teva vida?

En la manera que va viure la seva. Va morir quan jo tenia sis anys. No em va donar consells; no em va poder indicar camins a recórrer ni advertir d’obstacles o perills. Allò que em va influir va ésser la seva biografia. Els anys de la infància, els estudis, l’activitat política, la guerra, la presó, el teatre... Va ésser com veure aquella pel·lícula que veiem una i deu vegades i mai no ens cansem de mirar. No em reconec, per tant, cap influència directa. Tanmateix sé que no seria com sóc, tot i els clarobscurs propis dels anys viscuts, si no l’hagués considerat un referent insubstituïble.

 

2. Què és el que més admires d'ell?

Tantes coses! Potser, però, el respecte que tenia per les persones. Més concretament: la persona era en el centre de les seves ànsies i dels seus ideals. Mai no va considerar –ni se li passava pel cap!− que pogués haver-hi pobles o races superiors. Escriu Jo sóc català perquè se sap part d’una cultura i d’un poble. Això mai no li va impedir sentir-se solidari amb els altres pobles ni admirar-ne, amb la mateixa intensitat, les expressions culturals que admirava del seu.

3. Quina és l'anècdota que més bé recordes del teu pare?

Potser aquella que va protagonitzar en el teatre de Son Espanyolet, a Palma, ple de gom a gom. S’acabava de representar una obra seva, no record quina, i va córrer la brama que ell, Pere Capellà, era entre el públic. Aleshores els espectadors reclamaren la seva presència a l’escenari. Volien que digués unes paraules, aplaudir-lo, fer-li cas; era una persona molt popular. Ell va accedir encantat a complaure’ls. Quan ja era entre bastidors un policia de la secreta va fer-li saber que únicament podia parlar en castellà. I s’hi va negar. Quan a un poble li prohibeixen la llengua pròpia, el colonitzen. Ho sabia.

4. Quins eren els seus autors o llibres preferits?

Quan era jove, i esmerçava el temps entre l’estudi i l’activisme polític, tenia preferència pels llibres de temàtica social. Ho escriu a un dels seus germans, anys més tard, des del penal d’Alcalá de Henares. És, de fet, l’única referència que tinc sobre les lectures que li agradaven. Era molt amic de Cèlia Viñas, una poetessa mallorquina que va morir jove, els anys de la postguerra, a Granada... També conservo un nombre indeterminat de volums de la col·lecció Illes d’Or a la qual estava subscrit. Els llibres que formaven la seva biblioteca itinerant, la de joventut, quedaren a Barcelona i Madrid.

Els autors de l'entrevista, alumnes de 3ESO-A

5. Què era el que més li agradava escriure i amb qui o què es degué inspirar?

La primera època, la que comprèn des que era estudiant fins a la finalització de la guerra, poesia. A la postguerra, teatre. Són dos cicles ben definits, tot i que en El marquès de sa Rabassa i El rei Pepet, les darreres obres que va escriure, els referents poètics són ben evidents. No sé com va començar a escriure poesia. Probablement per influència del seu pare, Llorenç Capellà Garí, que va ésser un glosador admirable. En canvi, allò que el va determinar a escriure teatre varen ésser les llargues converses amb el filòleg Manuel Sanchis Guarner, amb qui havia fet amistat a Madrid, no puc afirmar si a les trinxeres o a la presó, i amb qui es va retrobar a Mallorca, els anys quaranta. Ambdós sabien que el teatre era l’eina literària més eficaç per a adreçar-se a la gent, en uns anys que la cultura oficial era la veu de la dictadura.

6. Quin dels seus poemes t'agrada més ?

Fa un mes aproximadament, una amiga de Montuïri em va dir que entre els papers de casa havia trobat un poema seu, de l’època de presidi. Me’l va voler regalar. Està escrit en un paper de color cru, amb taques de fongs a causa del temps transcorregut en una capsa. L’he fet emmarcar i el tinc al meu estudi. El llegim plegats? Diu així: “Cuando atraviesa la luz/ los barrotes de mi reja/ quebrándose en una queja,/ proyecta una sombra en cruz./ Mira si es despiadada/ esa suerte en que yo vivo,/ que hasta la luz que recibo/ me llega crucificada.” Uf, què diu de coses…! Ara per ara és el poema que més estimo. 

 

7. La teva decisió de ser escriptor té alguna cosa a veure en seguir les seves passes?

Suposo que no. Podria haver-ho intentat, això de seguir les seves passes, però no n’hauria fet més de mitja dotzena. Ésser escriptor és una manera de viure la vida les vint-i-quatre hores. Cal tenir un univers propi on reposar la mirada. I aquest univers literari no es pot deixar en herència.

8. Si no fossis escriptor, què t'agradaria ser?

Ni idea. Quan miro l’entorn, el teixit social, em sento més exclòs que inclòs. Tinc el convenciment, i sóc ben sincer, que no serveixo per a res.

9. Què signifiquen per a tu les festes de Sant Jordi?

Les veig com l’apoteosi de la llibertat. En els primers anys de la Transició, els anys setanta, Fraga Iribarne, que aleshores era ministre de l’Interior, va respondre a les tensions socials amb una frase lapidària. “La calle es mía”, va exclamar. I en aquell temps la policia reprimia les manifestacions a trets. De manera que a un país on històricament se n’han apropiat, del carrer, els Primo de Rivera, els Martínez Anido, els Franco o els Fraga Iribarne, el fet que se n’apoderin els llibres és un èxit de no dir. No ho considereu?

10. Et va agradar viure el Sant Jordi de l'Institut de Porreres dedicat al teu pare?

Moltíssim. Observant-vos, no podia deixar de pensar en la vocació docent de mon pare. Ben segur que hauria volgut estar amb vosaltres. Em va cridat l’atenció el clima de respectuosa companyonia amb el professorat que, entre tots, heu sabut crear. Em va agradar moltíssim la implicació, també de tots, en el coneixement de Pere Capellà; i el fet de relacionar la literatura i la música amb la joia de viure. Altrament, Marcel·lí Domingo, que va ésser un dels seus referents i el responsable de la renovació pedagògica durant la República, insistia a mantenir l’equilibri entre l’entorn natural i el medi. El vostre institut ho ha aconseguit.