Maria Sansó Femenies, 4ESO-B
BOHÈMIA
Efervescent,
com el xampany d'una luxúria de sang freda.
Alliberador,
desprèn aires càlids, acollidors.
Transparent,
transparents els teus ulls, fills de tendresa.
Desperten
l'hemisferi màgic,
el que la
societat ignora, tan cruelment...
Si parlam del
reflex, ens miram l'ombra.
Llepau-vos el
dit, imaginau, sentiu.
Els teus
llavis, humils, cerquen la vida dels meus,
bojament, com
focs artificials, cercant el cel negre, callat.
Dins la
distància, brilles més que el Time Square al meu cap.
I si vols pots
venir, al puig a veure les estrelles,
com solíem fer
les infinites nits d'estiu.
T'espero, no
tardis. Cada vegada et veig més abstracte, d'un transparent negre.
Et sento tan
dintre, que m'asfixia el pensament.
Anul·lar-te
tan sols un plàcid moment em fot.
Inspires amor.
Com adoració del tu més maligne.
Arriba suau,
màgica, misteriosa,
entre
constel·lacions, humida, excitant.
Brota un gir,
una mirada, un petó robat.
Bonic estàs
aquesta nit,
em despertes el
somriure.
La lluna ens
guardarà el secret,
dels blancs
vivents, d'oratge suau.
Som com
sinopsis.
Et trobo, et
dibuix d'un amor clar.
Et tatuo, et
penso, et sent, et repasso.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada