Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 14 de març de 2013

DESIGUAL SEGUIMENT DE LA VAGA DEL 13M A L'IES PORRERES


La jornada de vaga de professors i alumnes convocada per ahir, 13 de març de 2013, va tenir un seguiment molt desigual a l'IES Porreres. Així, mentre que a nivell del professorat el seguiment de la convocatòria era força minso, entre l'alumnat no va passar el mateix i es va fregar el 100 % de participació.
Dels 52 professors que treballen a l'IES Porreres només 20 van secundar la vaga. Si descomptam els professors que per formar part dels serveis mínims (formats per dos membres de l'equip directiu) no podem fer vaga i les mitges jornades que els dimecres no treballen, el seguiment de la vaga va quedar en un  41 % de la plantilla, percentatge molt semblant al de la resta de centres de la comunitat balear segons informaren els sindicats (tot i que la Conselleria d'Educació va reduir aquest percentatge al 23 %).
Pel que fa als alumnes el seguiment de la vaga fou massiu. Cal recordar que segons la normativa vigent només els alumnes de 3r, 4t i PQPI poden fer vaga i per això només disposam de dades de participació d'aquests cursos. De 157 alumnes de 3r i 4t només 5 es van presentar a classe, la qual cosa suposa que el 97 % dels alumnes de 2n cicle d'ESO feren vaga. Pel que fa a PQPI només un alumne va comparèixer a classe, i es pot dir que la vaga va tenir un seguiment del 94 %. Pel que fa al primer cicle d'ESO, tot i que per llei no poden fer vaga, l'assistència d'alumnes va ser molt inferior a la d'un dia normal. De fet a la majoria de grups no hi havia més de 10 o 12 alumnes, quan normalment són grups de més de 25. Però no podem donar dades precises de participació perquè és impossible saber qui va faltar injustificadament per vaga i qui ho va fer per raons justificades (malaltia, visita mèdica, ...).
Amb prou feines 500 professors anaren a la manifestació contra la política educativa del govern
La vaga l'havien convocada tots els sindicats de professors (STEI, ANPE, UGT i CCOO) per demanar la fi dels els retalls a la xarxa pública d'ensenyament, així com per reclamar la retirada de tot un seguit de lleis i decrets impulsats pel Govern de les Illes Balears: el decret de tractament integral de llengües, la llei de convivència als centres educatius i la llei de d'ús de símbols. El decret de tractament integral de llengües fa pràcticament impossible fer més d'1/3 de les classes en la nostra llengua i obligarà a fer a partir del proper curs 2/3 de les assignatures en castellà i anglès, sense una fase de transició i preparació d'alumnes i professors. La llei de convivència al centres estableix una normativa més pròpia del règim totalitari nord coreà en eliminar la llibertat de càtedra del professorat, amb sancions duríssimes per qui violi el que l'admnistració de torn entengui per neutralitat i objectivitat (al més pur estil de les "purgues" estalinistes), i la llibertat d'expressió i el dret a manifestar discrepàncies d'alumnes i professors. Finalment la llei d'ús de símbols impedirà portar camisetes amb lemes reivindicatius o dur o penjar als centres qualsevol símbol de protesta, que el poder consideri oportú prohibir.
Vist el poc seguiment per part del professorat d'aquesta jornada de vaga, és previsible que la participació a la propera convocatòria de dia 20 de març sigui encara menor.
L'APUNT
Biel Vich 
Cartell de les vagues  i manifestacions convocadespel SEPC
Resulta sorprenent que davant la magnitud i gravetat dels retalls en educació pública i l'eliminació de drets que tant va costar aconseguir (poder fer classe en la nostra llengua i normalitzar el seu ús, que la comunitat educativa pugui decidir al consell escolar de cada centre el seu model lingüístic, llibertat d'expressió, llibertat de càtedra, dret de manifestació, ...) el professorat hagi adoptat un postura tan "tímida". L'escàs seguiment de les darreres vagues per part del professorat ens deixa clar que aquest col·lectiu ha perdut el seu esperit de lluita i que la moral de resistència està més baixa que mai. La majoria es mostra contrari a la política educativa actual, però això no es tradueix en manifestacions multitudinàries o vagues de seguiment massiu. Les vagues i les campanyes de protesta es donen per perdudes quan encara ni s'han posat en marxa. Els docents es limiten, i cada vegada menys, a posar-se les camisetes verdes i els llaços quatribarrats. Es tracta d'una forma de protesta, al meu parer, d'escassa efectivitat, i que, a més a més, te data de caducitat: l'aparició al BOIB de les normatives que ho prohibiran. Les causes d'aquest tebi esperit combatiu poden ser diverses: el  desprestigi dels sindicats, l'asfíxia econòmica després de la reducció de més del 20 % del poder adquistiu dels docents (entre baixades de sou, supressió de complements i pagues dobles, i, augment d'imposts), el cansament després de tantes protestes sense cap rectificació governamental, la desmoralització, un creixent seninfotisme, actituds individualistes i insolidàries, masoquisme i, per suposat, un suport ocult a la política de retalls molt més gran del que es diu, ...
Però, no tot està perdut, i encara queda algú que pensa que un altre món és possible: el jovent. Per sort, els alumnes, no han perdut la il·lusió en el futur, i segueixen lluitant, cada vegada més sols i abandonats pels adults, però lluitant en definitiva, per uns drets que, almenys ells, si que mereixerien no perdre. Certament allò de que més val morir de peu que viure de genolls, que ha passat a millor vida entre els adults, segueix viu entre la joventut.    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada