Maria
Sansó i Francina Barceló.
4rtA
Dia 15 de març en principi era un dijous normal, però els nirvis foren els principals protagonistes. Estàvem preparats per anar cap a les proves Cangur que se celebraven a Campos quan, la professora de matemàtiques, na
Magdalena, va mencionar que algú havia d’escriure el que estàvem
a punt de viure. Com era d’esperar, ningú es va oferir a fer-ho,
però na Francina Barceló va tenir la meravellosa idea d’aixecar
la mà perquè na Maria Sansó ho fes, així que vam decidir que ho
faríem les dues.
Quan
vam arribar vam coincidir amb la gent d’altres instituts i abans
d’entrar vam suposar quins resultats obtindríem. A l’hora de
començar les proves tots ens vam mirar sorpresos quan vam veure les
preguntes que hi havia, en teoria les preguntes anaven augmentant de dificultat,
és a dir, les del principi eres les més fàcils i les del final les
més difícils, tot i que això variava molt depenent de les
persones (per a nosaltres van ser difícils totes). El temps passava i
quan va passar l’obligatori molts d’alumnes van decidir entregar
els exàmens, en canvi d'altres van quedar fins al final.
Quan
vam sortir defora vam comentar com ens havia anat. Hi havia molts comentaris i rialles, en alguns casos per les coses que no havien sortit així
com desitjaven i en altres perquè havia anat molt bé.
Després
va arribar l’hora de les proves en grup. Nosaltres vam decidir
dividir-nos en dues parts: una d’aquestes resoldria el problema més
llarg, i l’altra resoldria els problemes més curts, així
treballaríem en grup. Podem estar orgulloses de dir que el nostre
grup va completar tots els problemes, però no sabem si estan tots
correctes.
Era
hora de tornar cap a l’institut i a dins del bus vam poder afirmar
que havia estat un gran dia. Vam pensar, riure molt i
passar un bon moment entre companys, tot fent feina tant en
solitari com en companyia.
Mentre els alumnes de 3r i 4t anaven a fer les proves a Campos, els de 1r i 2n les feren a s'Escorxador de Porreres |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada