Rosa Rotger Font
Diumenge dia 18 de febrer ens preparàrem per iniciar un viatge que no
oblidarem mai, que recordarem tota la vida. Tots estàvem
nerviosos i ansiosos. Molts no havíem dormit de l'emoció i fins i tot alguns mai no
havíem sortit d'Espanya. Altres sí, però tots amb les mateixes ganes
d'anar amb els amics a visitar un país nou, una cultura nova, en definitiva, a viure una
experiència nova.
El primer dia vam arribar a l'hotel, ens van donar l'habitació per
deixar les maletes i sopar. Van allotjar-nos a la mateixa
planta, tots junts. Després de sopar estàvem un poc cansats, però
així i tot alguns varen començar a ballar per animar l'ambient i
passar una estona divertida.
L'endemà, dilluns 19, vam anar a fer una visita a Praga, vam veure
el castell, la catedral, el pont del rei Carles IV i molts més
edificis característics de la ciutat. Llàstima que el rellotge
astronòmic estàs en obres. Quan esperàvem els professors per
tornar a reunir-nos, un grup de companys varen començar a
ballar al mig de la plaça; de sobte, es va començar a reunir públic i més públic, cada vegada hi havia més gent, i alguns ens gravaven o ens
aplaudien, fins i tot alguns ens van donar propina per ballar. Si
algun turista que ens estava mirant ens donava doblers, nosaltres, com a agraïment, l’aplaudíem, encara que només fossin 2 corones (no
arriben a 30 cèntims d’euro).
El dia següent, dimecres 20, vam anar a visitar el camp de
concentració de Terezín. Jo, personalment, no vaig fer gairebé
fotografies, el lloc em feia respecte, no em sentia molt bé per tot
el que havia passat. Ens van explicar que no era un camp
d'extermini, però igualment hi havia mort molta de gent. Tot i la sensació que et queda, va ser una visita profitosa, crec que és necessari anar a un camp de
concentració alguna vegada per posar-te a la pell dels altres, ja que a vegades
només pensam en nosaltres i nos ens adonam que hi ha un passat terrible en què moltes persones ho van passar malament.
L'endemà vam anar a una ciutat molt bonica,jo diria preciosa, que ens va encantar: Karlovy Vary. La ciutat és coneguda pels balnearis
d'aigua calenta. Ens va sorprendre perquè beuen l'aigua calenta i ens
van explicar que eren aigües molt saludables,que anaven bé
per tractar malalties dels ossos i articulacions. Nosaltres vam tastar l'aigua, però no ens va agradar molt. A la ciutat vam fer moltes fotografies i vam gaudir amb la
neu, ja que a Praga no n'hi havia.
El darrer dia vam anar a Praga per fer la darrera
visita a la ciutat i aprofitar per fer les darreres compres, però la
diferència d'aquesta visita és que vam anar fins a la capital txeca amb
tramvia. Va ser bastant entretingut perquè en més d’un vagó només
érem alumnes, va ser divertit. Després de la visita a Praga vam anar a cercar les maletes a l'hotel per partir cap a l'aeroport i així acabar aquesta experiència que més d’un repetiria.
A l'avió quasi tothom va dormir perquè estàvem un poc cansats,
al contrari de la partida, que tothom s’aixecava per moure
les cames, ja que havíem d'estar un parell d'hores dins l’avió.
Si fos per mi, hi tornaria sense pensar-ho. Ha estat una experiència
inoblidable i molt enriquidora. A més, hi ha hagut molt de companyonia i amistat entre nosaltres, sense mals "rollos".
Serà un d'aquests records que es guarden per a tota la vida .
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada