Xisca Garí, coautora de l'entrevista és alumna de 4t i filla de Bartomeu Garí |
Xisca Garí i Helena Mateos
El passat 9 de novembre els alumnes de 3r i 4t d’ESO tengueren la sort de poder
visitar la fossa de Porreres situada al Cementiri d’aquest poble.
La fossa estava en procés d’exhumació i els alumnes pogueren
observar com treballava l’equip d’antropòlegs, forenses, biòlegs,
etc. com també una gran quantitat d'esquelets col·locats, o més ben
dit, tirats a dins. Hi havia 12 cossos, aproximadament,
repartits en diferents clots o fosses més petites. Lourdes, una de les caps de l’equip encarregat de dur a terme el treball, els oferí
una àmplia explicació del procés d’exhumació, a més dels
estats i característiques de la fossa. Finalment, l’historiador
Bartomeu Garí, que dugué a terme l’estudi de la localització de
les fosses, explicà un poc sobre el tema de la Guerra Civil i la
repressió a Mallorca, la qual cosa resultà atractiva als alumnes
que, molts interessats, li feren una sèrie de preguntes.
Nosaltres també ens
hem interessat pel tema i hem volgut fer una breu entrevista a
Bartomeu Garí.
-Quan va començar
tot aquest viatge?
Començà fa quasi 20
anys quan una sèrie de grups polítics de Porreres, juntament amb
investigadors i historiadors, cregueren necessari donar a conèixer
els anys de la Guerra Civil i molt especialment el que va passar, la
repressió, a través de conferències, cine fòrums i fent un
homenatge anual a La Creu tot recordant les persones que moriren en
aquest indret, sobretot les persones de Porreres.
-Què va ser el que
us va impulsar a dur-ho a terme?
Un fet important fou el
fet de sentir-nos “hereus” de les persones represaliades, i quan
dic represaliades em referesc a aquella persona que mataren, a aquella que acusaren o a la que perseguiren, que formaven
part d’un règim democràtic, que era la república, i formaven
part de partits progressistes d’esquerres, com nosaltres. D’aquí
sorgí l’associació Memòria de Mallorca, formada per
historiadors, familiars, investigadors… entre ells jo mateix, que
he lluitat molts anys per complir els seus tres objectius: elaborar
un cens de víctimes de la repressió, exhumar les fosses i eliminar
la simbologia feixista.
-Com fou el primer
contacte entre tots els involucrats amb obrir la fossa?
Hi va haver un
precedent. L’associació i la Conselleria arribaren a un acord per
elaborar el mapa de fosses i cercar els indrets allà on s’enterraren
aquestes persones. Aquest estudi va permetre exhumar la fossa de Sant
Joan, on es trobaren tres víctimes i, a conseqüència d’això, s’aprovà la nova llei de fosses que va conduir a l’exhumació
d’una fossa més gran, com és la de Porreres. Per aconseguir-ho va
ser cabdal el mapa de fosses i el compromís del Govern de les Illes Balears,
l’Ajuntament de Porreres, els investigadors, les famílies, etc.
-Com et sentires
quan trobàreu els primers indicis dels cossos?
Va ser molt emocionant
i, fins i tot, trist perquè va confirmar el que va passar l’any 36
i 37. És molt emotiu i cruel, ja que veus aquells cossos tirats.
-Quin ha estat el
resultat de l’exhumació de la fossa de Porreres?
Un fet molt important,
perquè sabíem que era una fossa on s’hi trobaven moltes víctimes.
No és la més gran de Mallorca, perquè també hi ha les dels
cementeris de Palma i Manacor, però sí la més important per
exhumar. Pensam que hi ha al voltant de 130 víctimes
de les quals s'han trobat els cossos de 55. El resultat ha estat
satisfactori i estam a l’espera de poder identificar aquestes
víctimes.
-T’has sentit
decebut pel que no s’ha pogut aconseguir?
No, ja que és la
primera fase d’un procés, en el qual n’hi haurà una segona.
Realment, tot el que he investigat i publicat als meus llibres i
estudis, amb l’exhumació d’aquesta fossa es confirma que ha estat
una feina ben feta. Potser una mica trist per tants anys d’espera.
-Com creus que anirà
la segona fase de l’exhumació de la fossa? Creus que hi haurà
obstacles que la dificultin, com per exemple, diners o persones?
Bé, com ja sabeu,
primer s’ha duit a terme una primera fase que ha consistit en
exhumar la zona localitzada i recuperar 55 cossos. Hi ha un obstacle,
una paret de nínxols i unes tombes particulars que dificulten, de
moment, recuperar la resta de cossos. El que es farà ara amb els que
s’han trobat és treure les mostres d’ADN, intentar
identificar-los i si és així donar-los a les seves famílies. Es
començaria una segona fase amb dues opcions. La primera és
desmuntar la paret de nínxols i mirar realment què hi ha a baix.
Això suposa un altre obstacle que és el pressupost elevat. I la
segona consistiria en fer prospeccions a una zona del costat de la
fossa on, gràcies a l’ajuda de testimonis orals, sembla que hi ha
víctimes enterrades. Per tant, aquest és el camí que s’ha
d’agafar.
-I pel que fa als familiars de les persones enterrades, hi
estan tots d’acord amb aquesta segona fase?
Els familiars no ens han
suposat cap problema. Ningú s’hi ha oposat directament. La qüestió
és que el tema és molt complicat ja que són tombes familiars.
S’haurien de traslladar aquestes restes a un altre lloc del
cementiri, desmuntar, exhumar, s’ha de tornar a muntar i tornar a
posar les restes a dintre. És complicat, val molts de doblers i les
famílies hi han d’estar d’acord. Jo crec que sí que hi pot
haver un poc d’oposició però no molta. Realment el condicionant
més important és l’econòmic, però, com que el Govern de les Illes Balears ha
aprovat la Llei de Fosses, ens dóna un pressupost anual, igual que
l’Ajuntament, que també aporta ajudes econòmiques.
-Com et sents quan
en els homenatges a les víctimes o amb la mateixa obra de teatre "Porreres 1936" comproves que la gent et dóna suport i se segueix
endavant?
Estic molt content per
una cosa, perquè des de fa molts anys estudii la repressió de la
Guerra Civil i no només don suport al que és l’estudi històric,
sinó que també he treballat amb Memòria de Mallorca i participat en actes, conferències, cine fòrums, fins i tot també he pogut
ambientar els meus estudis en una obra teatral anomenada "Porreres
1936". Em sent molt satisfet per una cosa, perquè fa una
quinzena o una vintena d’anys la gent no li donava tant de suport, però
ara, amb tant de temps de feina, tant històrica com amb actes,
llibres, obres de teatre… la gent ha començat a conèixer la
història i a veure com ho passà aquella gent, cada vegada hi ha més persones que recolza la iniciativa. Realment estic satisfet i, sobretot, sorprès
perquè mai pensava que els resultats fossin tan positius.
Bartomeu Garí explicant als alumnes de 4t de l'IES Porreres l'origen d'aquesta fossa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada