TARDOR DE RETALLS I PROTESTES

Tal com titularem en la portada del proper número de la revista Povimon, aquesta tardor del 2012, ha estat una estació marcada pels retalls i pels anuncis de polèmiques reformes en el sistema d'educació pública. Tot plegat ha donat lloc a una contundent resposta per part dels treballadors del sistema d'ensenyament i, molt especialment, dels seus usuaris, en forma d'un nombre mai vist d'accions reivindicatives. Des de Povimon hem informat al nostre bloc de vagues (d'alumnes i de professors), de tancades, de manifestacions, de llaços quatribarrats, de llaços humans i "abraçades als centres", de samarretes verdes i negres, i, per primera vegada a la història, d'una insòlita "vaga de pares". 

Tot això demostra la gran preocupació de la societat per la pèrdua de la qualitat educativa que impliquen els retalls i per la creació d'un nou model d'ensenyament on els valors cívics, ètics i humanístics, així com la nostra llengua, queden marginats. Es diu que això es fa per donar als nostres joves la formació necessària per ocupar el seu lloc en l'economia del segle XXI. Es tracta, diuen, de formar una mà d'obra políglota, eficient, productiva i competitiva (i nosaltres afegiríem que dòcil, conformista, deshumanitzada i desarrelada), que suposadament estarà més preparada per fer front als reptes de la globalització i del capitalisme salvatge que s'estan imposant. 

Deixant de banda l'empobriment humanístic i el desarrelament cultural del nou sistema, hi ha dos factors, retalls i formació d'una mà d'obra eficient, que es contradiuen en si mateixos. El nou model educatiu economicista fracassarà si no es fa marxa enrere en la política de retallades en ensenyament. Només la reducció del nombre de professors, l'augment de la càrrega horària dels docents i de les ratios d'alumnes per classe, la reducció o eliminació de professors de suport i classes de reforç, un sobtat canvi de model lingüístic que implicarà fer moltes matèries en anglès sense una transició o preparació prèvia de docents i alumnes, suposaran inevitablement o un augment exponencial del fracàs escolar o una davallada substancial del nivell acadèmic (i per tant menys eficiència i competitivitat) o una combinació d'ambdues coses. Per altra banda, la degradació de l'educació pública, la promoció de la privada i concertada, la reducció o eliminació de beques, l'augment de l'IVA dels llibres de text i del material escolar, poden provocar un abandonament prematur dels estudis de les classes humils i de la població de les zones rurals.
I tot plegat en una unió Europea on segons la OCDE en els propers 50 anys el 35 % dels llocs de feina que es creïn exigiran un nivell de formació de grau o post grau universitari i un 50 % un nivell de batxillerat o FP. En el futur aquells que es quedin en un nivell d'estudis bàsic (ESO o PQPI) o que abandonin el l'ensenyament sense cap títol només podran aspirar a un 15 % dels llocs de feina que es crein. L'actual percentatge de fracas escolar i abandonament prematur d'estudis a l'estat espanyol és del 32 % i amb els retalls és previsible que augmenti. Quin futur espera a la joventut del nostre país? Quin model de societat estem creant? Volem ser un país a l'avantguarda del progrés o una "república bananera" totalment dependent de les grans potències? Està justificada la preocupació de mestres, professors, pares i alumnes per aquestes polítiques? Sincerament, des de Povimon, creim que sí.