28N: LA COMUNITAT EDUCATIVA DE L'IES PORRERES I L'ESCOLA NOVA ES TANCA CONTRA ELS RETALLS

122 centre van dur a terme tancades; hi participaren 10000 persones

La jornada de protesta del 28N impulsada per la Plataforma Crida ha fet història. 122 centres educatius participants, a 38 municipis i amb més de 10.000 persones mobilitzades ho han fet possible.

Com ja vam informar en la nostra darrera entrada, al nostre institut s'havia acordat celebrar una tancada conjunta de les comunitats educatives dels centres públics del municipi de Porreres. La tancada que es va dur a terme dimecres de 17:00 a 21:00 hores convocada per les APIMAS de l'IES Porreres i de l'Escola Nova. Durant aquest període de temps un centenar o més de pares, alumnes, mestres i professors passaren pel centre per donar suport a la concentració. De 17 a 19 hores es van dur a terme diferents tallers: elaboració de pancartes i penjolls reivindicatius, ball de bot, ritmes i percussió, etc. Així, i com a accions més destacades, és van elaborar diverses pancartes gegants amb lemes a favor d'una escola pública de qualitat i en contra de les retallades al sector educatiu. També es va aprendre a elaborar manualment penjolls reivindicatius i es van fer unes classes pràctiques de ball de bot.

El taller de ball de bot era una de les activitats programades

A les 19, i com a introducció a la taula rodona "quina educació tenim, quina educació volem?" es va projectar el vídeo "La cabina", una paròdia del famós curt d'Antonio Mercero, realitzat per membres de la Plataforma Crida per criticar la situació actual de l'ensenyament. Posteriorment es posà en marxa la taula rodona o col·loqui, moderada per Biel Vich (professor de geografia, història i ètica de l'IES Porreres) a la qual participaren un representant de cada APIMA (Tomeu Garí i Catalina Rosselló), un professor i un mestre de cada centre (Margalida Barceló i Francesca Servera) i dos representant de l'alumnat (Iria Mudarra i Aina Roig). 

Després de presentar als participants el moderador va presentar un seguit de dades relacionades amb l'educació actual a l'Estat Espanyol i a les Illes Balears, i va presentar un PowerPoint sobre les retallades en els dos darrers cursos. El moderador va recordar que Espanya és un dels Estats desenvolupats que tradicionalment menys inverteix en educació, la meitat del que inverteixen Finlàndia, Noruega o Suïssa, i que Balears es troba a la coa d'Espanya. També va comentar que som l'Estat europeu amb més fracàs escolar i que un 32% dels joves abandonen prematurament els estudis, dades que a Balears són encara més elevades. Va contrastar aquestes dades amb el fet que segons la UE el 2025 un 35% de les feines a Europa necessitaran estudis de grau o post grau i un 50% nivells de batxillerat o FP (només un 15% nivell d'ESO, PQPI o sense estudis). Per mitjà del PowerPoint s'il·lustrà als assistents en les conseqüències que han suposat els retalls a nivell de reducció del nombre de professors, augment de la càrrega de treball, reducció o supressió de programes de desdoblament, reforç o suport, augment d'alumnes per aula, ... 

Imatge de la Taula Rodona que era l'acte centrel de la tancada

 Seguidament es va iniciar el col·loqui, que es va estructurar en tres blocs. En primer lloc es va parlar del que s'ha perdut i de com ens afecten les retallades. Catalina Barceló parlà del que suposa el fet de tenir dues hores més de classe combinat amb un notable augment del nombre d'alumnes per aula. Francesca Servera va parlar dels problemes provocats per la reducció del finançament dels centres i de la desmotivació dels docents. Els pares es queixaren de la pujada de l'IVA dels llibres de text i del material escolar, de l'augment de les matricules universitàries combinat amb la reducció de beques, de la reducció de reforços i suports, etc. Els alumnes es queixaren del fet d'haver de pagar les fotocòpies, de fer menys exàmens i amb més temari perquè els professors no ten temps per corregir i de l'estres i mal humor de molts professors per la sobrecàrrega de feina o per haver de venir a fer feina malalts. El segon bloc va tractar de de les perspectives de futur i com veuen els tres estaments de la comunitat educativa els canvis immediats  proposats per les administracions central i autonòmica. Així pares i alumnes expressaren que la polèmica lingüística (lliure elecció de llengua al primer cicle de primària i decret de trilingüisme) no responen a una demanda real de la societat, sinó a un intent d'arraconar la llengua catalana. També van expressar la seva preocupació per la davallada del nivell educatiu o l'augment del percentatge de fracàs escolar que suposarà fer les classes en anglès. Els professors i mestres es queixaren també dels continuats canvis de legislació cada vegada que canvia el govern i exigiren un pacte educatiu entre tots els partits. 

L'acte va concloure estenent les pancartes i amb una batukada

 Finalment es va parlar del model educatiu que tots voldríem pel futur i del que cal fer per millorar les coses. A partir de les idees recollides en aquest col·loqui es va procedir a elaborar un manifest conjunt de la nostra comunitat educativa contra les retallades en educació i a favor de l'ensenyament en general i del públic en particular que es va aprovar per unanimitat de tots els presents.

L'acte va concloure de forma festiva: es van estendre les pancartes gegants i es va dur a terme una batukada reivindicativa.