ROMAN HOLIDAY: TRAVEL GUIDE

REPORTATGE: SANT ANTONI 2013

La batucada va iniciar les activitats

El passat dijous dia 17 de gener el nostre centre va celebrar la seva tradicional festa de Sant Antoni, una activitat organitzada per la comissió d'extraescolars i amb el suport i participació de diversos departaments (català -les gloses-, música -la batucada-, plàstica i castellà -les màscares fetes l'any passat-, Educació Física -carreres de joies-...), l'APIMA, l'Ajuntament i de tot l'alumnat. 

No ha faltat res del que la tradició imposa en aquest tipus de celebracions: ximbombes, gloses crítiques i picants, dimonis, fogueró, torrada, llangonisses i botifarrons, ...

Enguany es va decidir fer classe fins a les 12:55 i desenvolupar la festa a partir d'aquesta hora i fins a les 14:00. La celebració va començar com l'any passat, amb una espectacular batucada feta pels alumnes pels passadissos i escales de l'institut, per cridar als grups a la festa i entrar en ambient. 

Com és habitual, la nostra directora, na Mika Obrador, va començar el recital, amb la tradicional glosa dedicada a l'alumnat. 

Seguidament, els alumnes de 1r de teatre obriren la cantada de gloses amb una glosa dedicada al president del Govern de les Illes Balears i a algunes de les seves decisions polítiques: 

 

Els alumnes de teatre de 1r van obrir la cantada

On vols arribar Bauzá?

què farem el curs que ve?

el teatre vols llevar

i el català també

tanmateix ningú podrà

deixar-nos sense actuar

sortirem a defensar

llengua i terra en català

Els diferents grups van anar recitant les seves gloses, com sempre plenes d'ironia, crítica àcida i bon humor. No va faltar el més pobler dels porrerencs, en Joan Bennàssar, amb la seva mestria a l'hora d'interpretar el repertori tradicional amb la seva sempiterna ximbomba. 

Enguany es va formar un "tribunal de jutges", encarregat de triar la millor glosa d'enguany. Aquest tribunal estava format per la directora, un representant de l'APIMA, un professor (Rafel Nigorra), un representant del personal no docent (na Susana de consergeria) i dos exalumnes del centre (Mateu Català i Pau Palou). Aquest tribunal va decidir declarar aquesta glosa del grup de 4t d'ESO-B com la millor del recital d'enguany:

4t d'ESO-B va recitar la glosa guanyadora

Es nostro mestre de Pina

és un poc mal d'aguantar,

una feinada ens donà

per poder guardar sa nina.

Per Nadal na Bel va caure

i aquí encara no ha arribat,

perquè està tota enguixada

de s'òstia que s'ha pegat.

Instantània de les carreres de joies

Després del recital es van dur a terme una nova activitat preparada pel departament d'Educació Física, una activitat que enguany s'ha estrenat als nostres sant Antonis. Es tracta de les populars carreres de joies, sempre associades a tot tipus de festes i celebracions. Els alumnes van esprintar per diverses categories per fer-se amb les disputades "joies", que com és tradicional es penjaven d'una canya.

Acabades les curses, es va posar en marxa la torrada. Els alumnes de 4t aprofitaren una de les seves darreres oportunitats per fer caixa pel viatge d'estudis venent llangonisses, botifarrons, llom i salsitxes de pollastre a professorat, alumnes i personal no docent. 

El fogueró ja feia temps que cremava i el caliu estava a punt per començar una suculenta torrada. Més d'un va dinar a l'institut donada l'hora que era. 

Imatge de la torrada

Encara quedava més per celebrar perquè l'APIMA i l'eqiup directiu va preparar un altre fogueró al centre pel divendres dia 18 al vespre, però això ja vos ho contarem en un altre article.

Si voleu veure més fotografies d'aquest jornada properament la revista Povimon vos prepararà un fotoreportatge que apareixerà a la nostra secció de reportatges. Hi podreu anar directament fent clic damunt un enllaç.

MY GOD, YOUR GOD, NO GOD, WELLCOME!

Neus Oliver went to Hamburg for a Multilateral COMENIUS previsit from January 14th to 18th.

The new COMENIUS project would be called "My God, Your God, No God, Welcome! from Prejudice to Tolerance". 

It will be about tolerance between three different religious communities: Christian, Jewish and Islam.

3ESO-E LIDERA LA CLASSIFICACIÓ DE LA SEGONA VOLTA DEL CONCURS "EL GRUP MÉS ECOLÒGIC"

Després de quatre setmanes de competició, el grup de 3r d'ESO-E lidera la classificació del concurs del grup més ecològic de l'IES Porreres, amb 147 punts. Aquest grup, que com recordareu ja va guanyar la primera volta, encapçala la classificació amb tretze punts d'avantatge damunt dels seus immediats perseguidors, 1 d'ESO-C i el grup de PQPI, empatats a la segona posició, amb 134 punts. 

Tanmateix, si ara acabàs el concurs, el premi seria compartit per aquests dos darrers grups perquè segons les bases del concurs, un mateix grup no pot ser premiat en dues o més voltes. 

Però els punts acumulats per 3 d'ESO-E no es perden, s'acumulen per al concurs global del curs, on si podrien rebre un segon premi.

Pel que fa al grup més contaminant, és 1r d'ESO-B, amb uns minsos 108 punts. Aquest grup ha començat molt fluix la segona volta i ha tancat la classificació a totes les jornades disputades. Si segueixen així seran els propers encarregats de fer net els racons de l'institut on s'acumula més brutor, com a "recompensa" per la seva escassa dedicació a la preservació del medi ambient. El segueixen de prop en aquesta "aspiració" a grup més contaminant els alumnes de 4t d'ESO-A, amb només 114 punts.

LLEGENDES DE LES TRES VILES III

LLEGENDA DEN MOIANA (Montuïri)

Francina Massanet Miralles, 2n ESO C

A Mallorca fa molts d’anys, quan res estava fet, quan tot el món volia comandar, quan el mal s’apoderava de les vides i de la gent... un temut i malvat bandoler anomenat Moiana, nascut a la vila de Montuïri, desenvolupà la seva activitat delictiva des de la Serra de Tramuntana, on hi tenia el seu refugi.

Tenia a tota la gent assustada, perquè tallava el coll a les persones i es burlava del poble. Actuava sempre amb un esbart de bandolers. Traït per una dama del poble de Montuïri, el van poder capturar. Va ser pres, juntament amb el seu estol, l’agost de 1666, per ordre del virrei Roderic de Borja, prop d’Orient, després d’una persecució que s’havia iniciat dins la possessió de s’Extremera. 

Moiana en ser proclamat dimoni el 2009 a la plaça de Montuïri

Dia 15 de setembre del mateix any, va ser condemnat i el seu cos va ser dividit en quatre trossos després de tallar-li les orelles a Ses Forques de Montuïri. Li atribueixen almenys vint assassinats, diverses violacions de dones i alguns desafiaments a l’autoritat.

Molts anys després, els bandolers tornaren per Sant Antoni a desenterrar els trossos d’en Moiana, recompondre el seu cos, ressuscitar-lo i convertir-lo en dimoni, per així, tots junts venjar la seva mort al crit de FOC A LA VILA!!!

ENTREVISTA A TOMEU CATALÀ

Margalida Sastre Mesquida, 3ESO C
 

Bartolomé Català Noguera, nació el 11 de julio del 1941 en Porreres. Sus padres eran trabajadores del campo. Está soltero y tiene dos hermanos. Está jubilado y fue campesino y también bodeguero. Nos explica cómo vivió su infancia y cómo vive ahora.

 

¿Dónde ibas al colegio? ¿Hasta qué curso fuiste al colegio?

Iba al colegio llamado Patronato Católico de Cultura, donde ahora está “Cals Hermanos”. Hasta el Certificado de Estudios de Instrucción que ahora sería primaria. Los padres payeses pensaban que sus hijos tenían que ir al colegio hasta que supieran dividir.

¿Cuántos erais en clase y cómo eran los profesores? ¿Qué os enseñaban?

Mi profesor se llamaba Juan Mora Ferrando y tenía unos 70 años. Dentro de una clase éramos niños de entre 7 y 14 años. Nos enseñaban la historia sagrada, la historia de España, gramática, aritmética, “tenedoria” de libros y urbanidad. Los libros eran de la Editorial Luis Vives. Cada día recitábamos la oración: “Os damos gracias señor porque nos habéis asistido con vuestras luces dándonos vuestro divino socorro. A fin de que las cosas que hemos aprendido nos sirvan para nuestro bien espiritual y puntual lo que os pedimos por Jesucristo nuestro señor. Amén.” Cuando alguien entraba en el aula decíamos: “Buenos días; tenga usted” y flojito para que el profesor no nos oyese decíamos: “Que mañana no vendré y pasado no lo sé”. Lo decíamos de pie hasta que el profesor decía “a sentarse.”

¿Qué diferencias había en las escuelas de los niños y de las niñas?

Las niñas iban a las monjas franciscanas hijas de la Misericordia. Iban a la escuela de la C/ Sa Galla nº20 y a la casa conocida como el horno de Can Pistola. Y los niños iban a la escuela de la C/ Ramon Llull y el profesor se llamaba Sampol. Después había otra llamada Escuela Parroquial, allí el profesor se llamaba Toni Barceló Barceló. Yo también fui con Luis Garau a clase de aritmética por la noche.

¿A qué jugabais?

Jugábamos a “toc i pam”, a “munts de cartes”, a peonzas, a monte caballo,...

¿Crees que han cambiado mucho los juegos del pasado a los de ahora?

Sí, mucho. Porque las condiciones no son las mismas. 

¿Cómo se celebraba “Sant Roc”?

Solo había una corrida de toros en “Ses Forques” y el concierto de la Banda de Música.

¿Cómo se celebraban los Reyes? ¿Qué te traían?

Se ponía un zapato en el balcón con algarrobas y a la mañana siguiente encontrábamos los regalos. Me traían una caja de 6 pinturas, un lápiz y un cuaderno o un sacapuntas, y si no me portaba bien me traían un rábano.

¿Qué diferencias hay en el pueblo?

Que antes llegaba a Porreres el ferrocarril y un solo autocar al que llamábamos “camiona” y pasaba una vez al día o dos por el pueblo.

¿A qué edad empezaban a trabajar?

Desde muy jóvenes, yo siempre iba en Son Redó a cuidar de los animales. Iba los miércoles por la noche y me quedaba hasta los jueves por la noche, ya que los jueves no teníamos clase (teníamos clase los sábados por la mañana). Los deberes los hacíamos con un “Llum d'oli”.

¿Qué hacías el tiempo libre? ¿Y ahora qué haces?

No tenía tiempo libre. Ahora me gusta leer.

¿Qué diferencias había en las familias de aquella época y en las de ahora?

Que las de aquella época estaban más unidas, y por la noche pasábamos el rosario y hablábamos más; mientras que ahora miran la televisión.

¿Volverías al pasado?

Sí, porque era un tiempo más tranquilo, y escuchábamos a los mayores y veíamos que ellos lo habían pasado peor que nosotros.