Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de maig del 2015

DIADA DE SANT JORDI 2015

Com cada any el repartiment de roses dedicades va omplir l'alumnat de felicitat i il·lusió
CNL
La celebració del dia de Sant Jordi a l'IES Porreres és un indubtable exemple de treball interdisciplinar de centre. Per començar la festa les roses amb dedicatòria que els alumnes de 3ESO preparen amb la coordinació d'extraescolar i que reparteixen ens feren sentir la festa amb il·lusió.
Enguany en motiu de l'any Ramon Llull els alumnes de tots els cursos han treballat la figura de Ramon Llull des de diferents departaments i assignatures (socials, castellà, català i orientació). Les activitats s'han fet tant dins com fora de l'aula, és el cas de la sortida de Randa amb els alumnes de 3ESO. Aquesta diada es va aprofitar per mostrar algunes de les feines fetes com l'auca de la vida de Ramon Llull elaborada pels alumnes de diversificació, l'exposició sobre els seus viatges feta pels alumnes de geografia de 3r, ... Durant la diada gaudirem també de les actuacions preparades per molts departaments i diferents assignatures: música, cant coral, llatí, taller de teatre.
Els alumnes de llatí es difressaren d'antics romans i recitaren textos llatins de Ramon Llull
 També s'entregaren el premis literaris del concurs de Sant Jordi 2015 als millors poemes i narracions fets pels nostres alumnes. Enguany aquests premis es concedien en col·laboració amb l'Agrupació Cultural de Porreres i els textos guanyadors a més de a la revista Povimon també es publicaran a la revista Llum d'oli que edita aquesta associació a Porreres. Les guanyadores d'enguany foren Catalina Pons Sansó (millor narració de 1r cicle), Carme Rosselló Solivellas (millor poema de 1r cicle) i Maria Sansó Femenies (millor poema de 2n cicle).
Alumnes premiades en el concurs literari de Sant Jordi 2015
Aparició miraculosa de Llull
El propi Ramon  es va manifestar durant la diada en una de les seves miraculoses accions, reencarnant-se en el cos d'un alumne (Txim Rios) i dirigint unes paraules a l'alumnat denunciant la patètica política cultural dels nostres governants. El seu discurs deia així:

"Bon dia poble de Mallorca!

Després d'aquest llarg i profund retir, Déu ha volgut que avui torni ésser aquí.

Fa molts anys que la il·luminació de Randa em va fer veure amb més claredat com els homes viuen fins que moren.

Ja sabeu que vaig fer llargs viatges per donar coneixement a la gent, sí CONEIXEMENT.

Ara, Déu se m'ha fet present un altre cop amb aquestes paraules:

“Llull, desperta! La teva terra et necessita, és plena de confusió i mentides. Vés i parla! Que sentin la Teva llengua..... que és la Seva! Que vegin que els qui menteixen no tenen raó. Vés amic i parla!”

Així que aquí em teniu per recordar-vos les paraules de l'AMAT que ens ensenyen que no sempre els que parlen més fort tenen la raó.

“COM QUE ÉS MÉS EL QUE IGNORES QUE EL QUE SAPS, NO PARLIS MOLT”
Ja fa més de 700 anys que vaig escriure aquests versos:

Sóc home vell, pobre, menyspreat

bon exemple he donat

poc sóc conegut e amat

Set segles després, sé que la meva feina no ha estat debades, aquesta celebració n'és una bona mostra.

No en tengueu cap dubte, per vèncer la ignorància cal cultura, cal estimar les nostres arrels, la nostra llengua. Sí ESTIMAU!

“ESTIMAU A FI DE NO MORIR, PER TAL COM DESAMOR ÉS MORT I AMOR ÉS VIDA”

Gràcies i Bon Sant Jordi!"

La doctora en història, professora de la UIB i gran coneixedora de la història medieval de l'època de Ramon Llull, Maria Barceló i Crespí, ens va adreçar unes sàvies paraules sobre la importància que la cultura ha tengut a la seva vida i ens va encoratjar a llegir i estudiar per fer-nos millors persones. Com a homenatge a la seva brillant trajectòria acabàrem l'acte amb la sembra d'un lledoner amb els seu nom i en Rafel Nigorra li va dedicar una divertida glosa que la va emocionar enormement.
Finalment, cantàrem tots junts una versió jazzística preciosa de la Balanguera creada pel departament de música de l'institut.
Un dels moments més emotius de l'acte va ser quan la doctora Maria Barceló va sembrar el seu arbre al jardí

dimecres, 20 de maig del 2015

DINTRE (POEMA PREMIAT COM EL MILLOR DE SEGON CICLE AL CONCURS DE POESIA DE SANT JORDI 2015)

Autora: Maria Sansó Femenies, 3B 
Dintre.

Fosc,
com la llar de somnis d'aquell malvat mac.
La teva tristesa m'angoixa, fill de vells records,
perquè em tens presa?
Presa de mon cor, del passat, dels records...

Està fosc, deixa'm sortir, deixa'm ser lliure,
com aquells estels que ja fa temps que no em visiten,
junts, forts, invencibles...

Es fa de dia, l'alba ataronjada, intensa, deslliurant.
Obro els ulls i és allà, resplendent, dolç.
Entre mar de llavis i petites perletes,
descobreixo el gran misteri, em qued perplexa.

La foscor i la por, em riuen d'en fora,
l'angoixa, em balla ja, des de lluny.

S'obrin al meu davant dues grans, en diria bellíssimes portes,
protegides per molts soldadets, fràgils, nòmades.
Em qued extraordinàriament sorpresa,
marea d'immens mar blau cel, tresor de tota una vida,
transparent,
com l'aigua d'aquella petita cala on solíem anar tot l'estiu,
Estiu infinit, etern, on els moments es congelaven,
tan sols, feia falta una mirada, que n'era de dolça...
L'arena blanca, fina, inundava la petita cala,
on el sol ens lliurava el seu millor somriure.
Quins dies aquells...

A poc a poc,
la bellesa em desperta,
em deslliura de tota tristesa,
desfent-la, com una flor,
flor del passat ja, seca, dins un vell llibre tancat.
On s'hi amaguen,
entre la màgia de cada lletra,
mils de memòries,
dignes de llegenda.

Lliure.

dilluns, 18 de maig del 2015

LA PLUJA (POEMA PREMIAT COM EL MILLOR DE PRIMER CICLE AL CONCURS DE POESIA DE SANT JORDI 2015)

Carme Rosselló Solivellas (1A)
Un dia mentre caminava
vaig notar que alguna cosa canviava
el cel es va enfosquir
i el Sol no va tornar a sortir.
El cel unes grans formes agafava,
pareixia cotó que surava
de color blanc i grisós
es veia un cel tempestuós.
Vaig sentir com una gota em queia
diminuta, petita, freda...
seguida d’una, una altra
i una gran quantitat de gotes d’aigua
em banyaven fins deixar-me
ben remulla.
Era la pluja! Silenciosa,
senzilla i misteriosa
milers i milers de gotes queien
que regaven amb harmonia,
des del cel fins a la terra,
tot allò que al voltants hi havia.

divendres, 15 de maig del 2015

EL MÓN MÀGIC (PREMI A MILLOR NARRACIÓ DE 1R CICLE AL CONCURS LITERAR DE SANT JORDI 2015)

Catalina Pons Sansó (1r d'ESO)
Baixant a la cova
A l'illa de Mallorca hi vivien dos amics, en Ramon i en Llull, que eren molt diferents. En Ramon era alt, prim, de pell blanca, cabells rossos i ulls blaus; mentre que en Llull era baix, gras, de pell bruna, cabells castanys i ulls marrons. També tenien un caràcter ben diferent: en Ramon era simpàtic, amable i responsable, en canvi, en Llull era una mica impertinent, bromista i irresponsable.
Un dia, mentre jugaven a la garriga de devora de la casa d'en Llull, en Ramon va descobrir una cova.
- Llull, vine aquí! - cridà en Ramon tot emocionat.
- Ara vénc! - contestà en Llull intrigat.
- Mira, he trobat una cova.
- Hi podem entrar!
- No. Primer anem a cercar cordes i llanternes a casa teva.
- D'acord!
En Ramon i En Llull van entrar amb molta cura a la casa, perquè si les mares s'adonaven del que havien de fer no els deixarien anar-hi.
- Ramon, vés a la meva habitació, obre el primer calaix de l'armari i agafa les llanternes i les cordes.
- D'acord. Però, i tu, què faràs?
- Jo les despistaré d'alguna manera. Tu saps que jo sóc molt llest per aquestes coses.
- Tens raó.
- Quan hagis de sortir, has de pensar a fer-me alguna senya perquè jo pugui anar-me´n.
- D'acord.
En Ramon va seguir les instruccions: va obrir el primer calaix de l'armari, va agafar les cordes i llanternes i va fer-li la senya. Tot va sortir a la perfecció!!!
Tot era ple d'animals fantàstics
A la fi van arribar a l'entrada de la cova. En Llull estava entusiasmat i en Ramon un poc espantat, però això no li llevava les ganes d'entrar-hi. Tots dos tenien moltíssimes ganes d'acabar amb el misteri de saber què hi havia dintre. En Llull va entrar primer i després va entrar en Ramon. Estava molt fosc i quasi no es podien veure.
- Ramon! On ets?
- Aquí, ara encendré la llanterna.
- Fes via!
- Ja està.
Quan en Ramon la va encendre, no es podien creure el que estaven veient. Era tot ple d'animals que fins llavors es pensaven que eren fantàstics.
- Llull, has vist això?
- Sí!
Tots dos es van quedar una estona bocabadats, pensant quin món era aquell. Van caminar un poc per poder-ho mirar millor. En Llull va adonar-se que havien entrat a un un laberint màgic. En Ramon es va girar i va veure que la sortida havia desaparegut.
- Haurem d'intentar sortir d'aquí - va dir en Llull.
- Sí, però com? - va demanar en Ramon espantat.
Anaven caminant i, a mesura que avançaven, van adonar-se que un dinosaure els perseguia.
- Alerta Llull! - va cridar en Ramon desesperat.
- Ajuda!!!
El dinosaure se'l va emportar. En Ramon va intentar detenir-lo però ja era massa tard.
-I ara què faré?!- va dir plorant en Ramon
En Ramon cercà dia i nit fins que va arribar al niu gegant del dinosaure.
El dinosaure gegant els va atacar emportant-se en Llull al seu niu
Aquella bèstia ferotge i dolenta estava dormida i tenia en Llull entre les seves urpes, que eren més llargues que ell dret. Va cridar l'atenció d'en Llull sense fer renou i li va dir murmurant.
- Llull, tot sortirà bé; no passis pena que jo tenc una idea.
- D'acord. Però fes via que estic espantat, tenc fred i em clava les urpes a les costelles.
En Ramon agafà un conillet que estava menjant, al mateix moment el dinosaure es despertà. En Ramon llençà el conillet tan enfora com va poder, agafà en Llull i es van anar corrent. Un quilòmetre després es van aturar.
-Llull, gràcies a déu que estàs bé!
-Si no hagués estat per tu aquell dinosaure m'hagués menjat, gràcies per salvar-me.
-Els amics són per això, no?
Un ogre guardava la sortida
En Ramon i en Llull van caminar i córrer dia i nit, fins que van trobar una petita porta màgica vigilada per un ogre verd i pelut. S'hi van acostar i li digueren:
-Escolti senyor ogre, aquesta és la porta de sortida?
-Si, però abans de sortir heu d'endevinar una endevinalla i me l'ha de respondre el nin baixet.
-Som en Llull. D'acord.
-Són tres germans que viuen en una gran casa. El primer ja ha marxat, el tercer encara no ha arribat i el segon és ara a casa. El segon existeix perquè el primer ha marxat, i el tercer es transformarà en el segon. Qui són aquests tres germans? Quina és la seva casa?
En Llull va respondre: els germans són el Passat el Present i el Futur, i la casa és el món. De cop i volta es van obrir les portes; ho veien tot blanc i sentien una veu que deia els seus noms. Resulta que era tot un somni i que les veus eren les mares que els despertaven.

dimecres, 13 de maig del 2015

TALLERS DE PASQUA I BERENAR SOLIDARI

Redacció/ACE
El passat dimecres dia 1 d'abril, darrera jornada lectiva del segon trimestre i vespra de les vacances de Pasqua, el nostre centre va viure una jornada especial, amb un horari reduït de 9:00 o 13:00 i marcada per la realització de diferents tallers d'aprenentatge i d'un berenar solidari en el temps d'esplai.
La jornada per als professors va començar un poc abans, a les 8:30, en que els diferents departaments començaren a organitzar els espais i preparar tot el necessari per desenvolupar els diferents tallers. Aquests tallers es van dur a terme en dos torns, de 9:15 a 10:45 i de 11: 15 a 13:00. A les 9:00 els professors assignats a cada taller passaren llista i a les 9:15 tots les activitats estaven en marxa. 
Uns pocs departaments oferien un taller diferent a cada torn. Va ser el cas de tecnologia que ofertava jocs on-line al primer torn i elaboració de capses per al reciclatge al segon i ciències naturals, que també oferia un taller de fabricació de capses al primer i fotografia al segon. La resta de departaments oferien el mateix taller a cada torn. Música proposava un taller sobre l'estil de música jazz, plàstica un de papiroflèxia, orientació un de jocs de taula tradicionals, matemàtiques un de jocs de taula (moderns?), català un d'elaboració de flors de paper i EF un de volei. La resta de departaments prepararen el visionat de diverses pel·lícules com per exemple La vida de Brian  per part de CS, etc.
En el temps d'esplai es realitzà, com cada any, el BERENAR SOLIDARI. Els professors varen improvitzar un "xibiu" al porxo del pati i varen vendre els berenars que havien  preparat  a casa o que havien comprat i duit per vendre. com sempre els doblers recaptats van destinats al FONS MALLORQUÍ DE SOLIDARITAT. 
Si voleu veure fotografies d'aquests tallers o del berenar solidari hem publicat un foto-reportatge a la secció de pàgines del blog al qual podeu accedir per mitjà d'aquest enllaç:


dimecres, 6 de maig del 2015

DEL PQPI A LA FORMACIÓ PROFESSIONAL BÀSICA (FPB)

Visita a la finca de Sa Canova dels alumnes de la nova FPB
Imatge de la reforma del jardí principal del centre
Redacció/Rafel Nigorra
Amb la nova reforma de la LOMQE, aquest any a l'IES PORRERES ja hem  començat  amb la reforma educativa. 
El que era el Programa de Qualificació Professional Inicial d'Auxiliar d'Agricultura ha estat rellevat pel nou Programa de Formació Professional Bàsica de la branca agrícola, que inclou a  més d'agricultura, qualificacions professionals de jardineria i floristeria.
A més a més una altra diferencia és que té una durada de dos anys, i que dona accés directe a les FP de grau mitja de manera directe de qualsevol especialitat, amb preferència a les de Agrària. Aquest fet és molt important ja que l'alumnat que hagui cursat segon d'ESO i tengui quinze anys pot passar a FPB, escurçant el camí cap a la FP. També tendrà dret a fer la revalida que hauran de fer els que fan ESO normal per obtenir la titulació.
Pel que fa a present curs la feina ha estat molt interessant ja que entre d'altres hem duit a terme la modificació de la zona enjardinada principal, i aprofitant la necessitat d'una gespa com a material didàctic s'ha millorat el jardí existent implantat la gespa i el sistema de reg automatitzat.
Entre altres activitats docents, hem fet una visita  a la finca de Sa Canova que era de Sa Nostra i ara es d'una empresa farmacèutica, BIONORICA. Fou molt interessant i ens  va permetre  veure instal·lacions modernes i professionals, així com conèixer de primera ma la feina que fans els treballadors de la finca.