Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 21 de gener de 2016

SÍ A LA MÚSICA DINS LES AULES

Júlia Vaquer, 4t C
D'ençà que la música fou introduïda com a una assignatura en els programes educatius europeus, sempre s’ha qüestionat si ha de ser una assignatura obligatòria, una optativa o simplement no ha de tenir cap tipus de presència dins l’educació. Segons la meva opinió, l’assignatura de música ha de ser obligatòria des de l’educació infantil fins al darrer curs d’ESO.
La música és un fet social des dels seus inicis i ha anat canviant de significat i interpretació durant tota la seva història: durant la prehistòria, es relaciona la música amb activitats de caràcter religiós; hi era present en les ofrenes als déus que es duien a terme i també als actes funeraris. En canvi durant el barroc i quasi tot el període clàssic fou senyal de riquesa, poder i era un privilegi del qual només podien gaudir els estaments o classes més altes. Per això seria absurd no estudiar la música i la seva evolució: el seu desenvolupament es produeix de forma paral·lela al canvi que es produeix en la societat i això fa d’ella una font històrica i cultural bàsica per a entendre la societat actual.
A més d’això, investigacions fetes a Suïssa (on l’aprenentatge de música ha estat sempre un dret constitucional) indiquen que els estudis musicals aporten als estudiants més petits molts avantatges davant els que no n’estudien. El fet de conèixer un llenguatge diferent dels altres com és la música aporta als infants un sentit racional molt més ferm. La teòrica musical està basada en la matemàtica, i en pocs casos és tan fàcil veure l’aplicació de les matemàtiques com en la música. D’altra banda l’estudi d’un instrument és una activitat que es basa en la superació personal. El fet de tocar en grup també ajuda a desenvolupar el sentit de l’empatia i permet traslladar la dimensió personal a la col·lectiva: aportar idees individuals a un conjunt (cosa molt necessària avui en dia).
Malgrat totes aquestes evidències, hi continua havent gent que s’oposa radicalment a què la música hi sigui present a les escoles. Alguns dels seus arguments recorren a la manca d’utilitat que tendrà aquesta matèria per als futurs dels infants. A més d’això, diuen que lleva temps a altres assignatures i que els alumnes no aprenen res. I és què els partidaris de “abolir” la música a les aules no saben o no volen veure que l’assignatura no només aporta coneixements, sinó que desenvolupa altres habilitats. Així i tot, jo consider que a Espanya hi ha un error en el plantejament de l’assignatura: de res serveix fer memoritzar on i quan va néixer Bach si tan sols no saben com era la seva música i quina importància ha tengut en l’evolució musical.
I ara no em queda més que reiterar-me en la meva opinió inicial: la música és essencial en les escoles, però no només es tracta de saber tocar una escala amb la flauta dolça, sinó que cal enfocar l’art des del punt de vista cultural i social.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada