Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 27 de maig del 2013

CHELSEA HOTEL (PREMI DE NARRATIVA DE 2N CICLE AL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2013)

Joan Rosselló Bover, 4t C
Pitjo el botó “Play” i una cançó comença a sonar.
El so m’envaeix, així com a tota la meva habitació i jo em col·loco sobre el llit, mirant cap al sostre tot pintat de blanc amb la mirada perduda, veient com les notes ressonen i xoquen entre elles. L’habitació comença a agafar un ambient com d’antiguitat, modelat pel so de la cançó, però això m’agrada i em fa sentir millor dins el meu petit món, on a poc a poc em van venint idees noves, crítiques, pensaments subjectius del món actual, dels sentiments i de les persones.
Així com a la cançó es comença a sentir una veu cantant, al meu pensament també i començo a pensar en la realitat. Tanco els ulls. Començo a establir un ordre per decidir per on puc començar. L’habitació. Una protecció que ens hem creat els humans mateixos per sentir-nos més segurs. Cada cop fem més invents nous que ens potencien les nostres qualitats per a aprofitar-les al màxim. Intentem ser millors, destacar davant la resta d’éssers del món sencer. Aquest simple fet ens delata. Ens demostra i fa veure que som simplement humans, criatures inferiors a unes altres. Tenim les nostres capacitats intel·lectuals que destaquen, però també hi ha capacitats de nosaltres que són inferiors i les amaguem. Som imperfectes i per això ens creem refugi, per protegir-nos i sentir-nos segurs davant la resta. Però estar tancats no sempre és el millor remei i moltes vegades ens causa efectes que no ens agraden.
Tornant a la realitat sento la necessitat de sortir a l’exterior i ser lliure. Contraposar-me als pensaments de refugi que he acabat de reflexionar. Caminant pel carrer sento llibertat. És un sentiment que tots els éssers vius necessiten i quan l’experimenten, és quan més naturals es senten. Necessitem ser protegits, però també necessitem sortir a fora i deixar de pensar en els perills, fer el que realment volem fer. Així com vaig caminant vaig veient tots els edificis construïts, màquines i nous gasos que ens permeten fer moltes coses, i que demostren el que la nostra intel·ligència és capaç de fer, però també danyen els nostres orígens. La natura. Tot s’hi oposa. La naturalesa és el que realment ens ha cerat i el que necessitem, però a vegades no la valorem. Només volem créixer artificialment, sense valorar el que som naturalment, creient que així serem més grans i importants. Però el que de veritat es valora en una persona és com és en el seu estat natural.
La melodia dins el meu cap em permet relaxar-me encara més, gaudir del meu passeig i pensar sobre tot el que m’envolta. La societat. Per què és tan important per a nosaltres i volem ser tots iguals i encaixar amb els altres, si en realitat el que realment ens fa destacar i ens porta fama és el fet de ser diferents i originals en un bon sentit? Suposo que és perquè el fet de ser iguals en permet refugiar-nos i sentir-nos millor. Pensem, si sóc igual que la majoria, ningú em podrà criticar. Veig grups de persones, grans i petites. Algunes tenen una mena de líder al qual respecten. No és una bona opció, ja que no els deixa decidir per ells mateixos i no els deixa ser lliures al cent per cent, però suposo que és per això que el tenen. No es veuen en coratge d’anar pel món per ells mateixos, encara no són capaços de ser autònoms i per això segueixen algú. Però tan aviat com s’adonin que no ho necessiten, i que el que de veritat els farà ser feliços és decidir individualment, ho deixaran. No es tractarà d’anar sol per la vida, sinó de buscar un grup en el qual tothom es sentirà còmode i tothom serà igual, sense abusar dels drets i llibertats dels altres. També puc veure com gent abusa d’altres. No és una imatge molt agradable de contemplar. Sempre em quedo sense paraules en aquests casos. Veure persones patir és trist, però veure persones que fan patir a unes altres a posta, per diversió o perquè els fa gràcia és molt més trist i depriment pels dos individus involucrats, el que abusa i el que és abusat. No trobo cap motiu pel qual es poden dur a terme actes com aquests, però em tranquil·litza saber que el destí farà que els dolents pateixin pels seus actes, sobretots psíquicament, ja que tard o d’hora es penediran i sentiran més llàstima per l’abusat de la que haurien d’haver sentit al moment en que estaven causant el mal.
Oppressed by the figures of beauty”. Oprimits per les figures de la bellesa. El canvi de to de la veu de la cantant fa despertar el meu interès per aquesta frase. Vaig mirar al meu voltant i no vaig poder evitar veure totes les persones obsessionades amb la bellesa. Cartells, models, tot el que està relacionat amb la bellesa i que la gent ho interpreta com a millor és un element principal de les nostres vides. Tothom es pensa que és una cosa essencial, quan en realitat no ho és del tot. És tan sols una primera impressió, distinta per a totes les persones depenent dels gusts de cada individu. No ens hem d’obsessionar. La cançó ho aclaria, ells no tenien bellesa i estaven oprimits per ella, però eren feliços, perquè havien trobat la persona que ells necessitaven. No hi podia deixar de pensar. És una cosa òbvia, però la gent no hi dóna importància i només intenten millorar el seu exterior en lloc del seu interior, que és el que realment dura per a sempre. Juntament amb la bellesa, les persones busquen amor. Hi ha parelles felices i parelles que no ho són tant. Les persones intentem trobar l’amor mitjançant la bellesa, però aqueixa només serveix a primera vista. Després el que compta realment és el que sent cada persona, si agrada a la teva parella o no. Sempre hi ha amors que no es corresponen. Hi ha persones que s’enamoren d’altres que no els volen i que tard o d’hora els acaben fent mal. No entenem perquè no ens estimen de la mateixa manera que nosaltres els estimem, però la veritat és que cadascú accepta l’amor que ell pensa que es mereix. Per això moltes vegades no coincideixen.
M’aturo davant d’una fotografia d’estrelles de la música i de concursos que permeten als participants a arribar a aconseguir els seus somnis. Els somnis. Totes les persones en tenen, i els segueixen perquè al cap i a la fi, per molt difícils o impossibles que siguin, els volen aconseguir. I això, des del meu punt de vista és un acte molt bo, ja que permet a les persones autoimposar-se un objectiu i millorar fins arribar a aconseguir-lo. A vegades pots sortir-ne perjudicat, ja que la pressió que pots sentir pel fet de no aconseguir el que realment desitges et pot resultar dura de suportar, però t’enforteix i et fa ser millor persona. Els somnis són una realitat que poques persones poden arribar a assolir, però són reals. Les persones seguim una realitat, però mai hem de descartar la possibilitat de desviar-nos d’aquesta ja que algun dia, això ens podria fer molt més feliços.
Then you got away...”. Després te’n vas anar. La frase em fa mirar cap al vell cementiri del meu poble, a unes quantes illetes de casa meva. La mort és un tema molt important i que perdura per sempre. En totes les èpoques de la història la gent es preguntava el mateix i li tenia la mateixa por. Què és? Què significa? Què hi ha després? Les mateixes preguntes volten per les ments de totes les persones del món, però ningú hi troba una resposta que pugui convèncer a la majoria. La mort és el nostre destí. És natural i per això no li hem de témer. Si passa sempre és perquè és el més adequat que podria passar, el que beneficia la majoria de les persones. Ens pot esborrar d’un món, però ens escriu en un altre.
Quan arribo a casa, la cançó acaba amb un “i això és tot, ja no penso amb tu amb tanta freqüència”. Després de 3 minuts i 39 segons, una obra d’art acaba. Em trec els auriculars i em torno a estirar al meu llit mirant el sostre. L’ambient ja no és tan antic com el que havia creat la música al principi. Estirat, em sento satisfet dels pensament que m’ha creat una melodia. M’ha concebut uns moments de pau i tranquil·litat que m’han aclarit moltes preguntes i m’han animat a seguir endavant, a no témer a res, perquè el món és molt gran i hi ha molta gent, amb uns pensaments distints, però la seva moral és universal. He descobert que el meu petit món no és tan petit. Les persones uneixen el seu per crear-ne un d’ideal on tothom es pot sentir a gust.
Finalment, dono les gràcies a la cançó. Ella m’ha permès interpretar la societat i tenir una concepció del món que mai havia experimentat.
Ah! Me n'oblidava. El nom de la cançó és Chelsea Hotel Nn. 2.

divendres, 24 de maig del 2013

UN CRIT A UN CEL TENYIT DE SANG (PREMI DE NARRATIVA DE 1R CICLE AL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2013)

Gabriel Rosselló
La vida i el temps, una gran lluita constant dins el meu cos que ja quasi no es mou així com ho feia. Els anys hem van passant factura, i la tristor debilita la meva voluntat. Cada dia tinc que utilitzar totes les meves energies tan sols per respirar. El passat m'asfixia i el present em du a l'agonia, però el pitjor de tot és el futur, el futur hem manca. El que hem va passar, no, el que vaig fer... per a mi aquelles imatges eren totes vermelles, just d'aquell horrible color que des de llavors tant odio. Aquells records hem torturaven i em podrien l'ànima. Avui en dia encara no entenc el per que havia de passar això, i avui en dia encara no m'atreveixo a tornar a veure a algú. La ràbia s'havia apoderat de mi, i en aquell fred hivern, a la fi, va passar. El que estava clar era que tot allò havia estat un error. La guerra m'havia canviat i els meus instints assassins eren més forts que mai. El meu egoisme era immens, doncs després de tot el que havia fet, no em penedia de res. Jo volia entristir, i ho pareixia, ja que el meu llant era interminable, però en el fons, n'estava orgullós. La consciència només omplia una fina capa que tancava la porta a l'enormitat de l'egoisme, que no tardaria en tornar a tomar la muralla. Aquells segons hem van canviar la vida. Era un dia tranquil, i jo passejava amb la meva dona i la meva filla, i de cop, un aire calent va bufar suau entre la fredor, el que hem va recordar als meus dies com a soldat militar a Pakistan . Aquell record llunyà, que creia ja exterminat, va obrir les portes de bat a bat a l'agonia, i de cop, una ràbia es va apoderar de mi. Vaig agafar el meu ganivet de butxaca i les vaig apunyalar. Qui hagués volgut tornar enrere en el temps per impedir-ho. Ara que encara tinc sentiments i que encara puc controlar els meus moviments, hem penjaré. Ja sé que encara que hem detenguin, la meva part diabòlica s'escaparia. Si no ho faig ara, potser hauré de viure torturat amb una mentira que hem contaria constantment a mi mateix i que m'ocultaria de la veritat, viuria com un desgraciat. Només hem queda una cosa que fer en aquesta vida. Tinc que cridar el més fort que pugui, que tothom sàpiga el que vaig fer i així tothom m'odii, per que ningú plori la meva mort, ningú no hem trobi a faltar, i així no destrossar més vides innocents.

diumenge, 19 de maig del 2013

MÀXIMA EMOCIÓ AL TORNEIG DE FUTBET: SALAMI REMUNTA I NOMÉS ES TROBA A UN PUNT DELS LÍDERS

Ja tenim els resultats de la novena jornada del torneig de futbet, disputada entre el 12 d'abril i el 2 de maig. "Salami" ha aprofitat que a la novena jornada "Es Porrerencs" descansaven, per situar-se a només un punt dels líders. Ho ha aconseguit després de sumar 3 punts en derrotar a "3Mar de Montuïri" penúltim classificat per 2 a 1. "Los Mente Fria" també es van apropar als líders després d'obtenir la victòria per 3 a 1 en el seu partit contra "Los Manolos". Per altra banda, pel que fa als equips "petits", "Ens Agrada el Futbol" ha entrat en una dinàmica negativa i ha patit la segona derrota consecutiva, en aquest cas contra "Marca Gol" (2-1). Amb això ha caigut a la quarta posició de la classificació general, i ha empatat a 13 punts amb el "Dream Team", que va derrotar per 3 a 0 al "Cocos Team". Així el "Dream Team", que també és un dels equips petits iguala a punts a "Ens Agrada el Futbol", i com que de moment te millor gol average i un partit menys seria el millor dels petits. Per acabar amb els resultats d'aquesta jornada la "Selecció IES Porreres" va aconseguir la victòria per 3 a 0 damunt "Los Xulos", el darrer classificat del torneig amb 4 punts. Aquí tenia la classificació general a una jornada d'acabar la temporada regular i a partir de la qual s'establiran les eliminatòries del play-off final.
Per altra banda el comitè organitzador ha decidit premiar als equips grans i petits que lideren les respectives classificacions amb entrades pel proper partit del Reial Mallorca a Son Moix. S'ha decidit concedir aquest premi ara i no esperar a que acabi la competició perquè els alumnes puguin assistir a un partit de primera divisió donat que tot sembla indicar que el Mallorca perdrà la categoria. Els equips guanyadors han estat "Es Porrerencs" (grans)  i el "Dream Team" (petits).
El "Dream Team" és el millor dels equips petits d'alumnes de 1r cicle en dura competència amb "Ens agrada el Futbol"

"Es Porrerencs" ja fa moltes jornades que lidera la classificació general

divendres, 17 de maig del 2013

BERENARS PRO-VIATGE D'ESTUDIS: ELS ALUMNES DE 3ESO SEGUEIXEN RECAPTANT FONS

Després d'obtenir un bon grapat de calerons amb la venda de roses amb dedicatòria per a la festa de sant Jordi, els alumnes de 3r d'ESO segueixen amb les seves activitats per obtenir fons a fi de reduir al màxim el cost econòmic del viatge del proper curs. Avui han preparat un xibiu per vendre coques dolces i salades en un autèntic berenar pro-viatge d'estudis 2013-14. A partir d'avui i durant el que queda de curs i el primer trimestre del següent es faran periòdicament berenars d'aquesta casta i amb els mateixos fins, protagonitzats pels diferents grups de 3r i futurs 4ts.

dilluns, 13 de maig del 2013

DIARI DEL VIATGE D'ESTUDIS 2013: UNES VACANCES A ROMA

Aquest es el darrer any per molts de nosaltres en aquest institut, on hem fet grans amistats i hem viscut grans moments. Per això us volem contar les nostres desventures per Roma, perquè consideram que és un viatge que no es pot oblidar.
Tot comença dins el bus amb cares d'emoció i moltes ganes, disposats a passar-nos-ho bé, cares de son i cares incansables a punt de partir. Encara no hem arribat a Roma i ja n'hem fet de les nostres, els aeroports tremolen en veure'ns passar. Algunes van de compres, altres dormen a les cadires i d'altres a fer de les seves amb els carros d'equipatge. Crec que les mestres feren bona feina sols suportant-nos... 

1r DIA
El primer dia és d'allò més inesperat, cansats però amb ganes recorrem mig Roma per anar a la Fontana di Trevi sota el diluvi... Arribem a la fontana i tots quedem bocabadats. No podem estar gaire temps per la fontana degut al mal temps i ens disposem a tornar a l'hotel més xops que res amb les sabates plenes d'aigua. En arribar a l'hotel ja hi ha rebombori per tot arreu; el passadís de les nines està ple de secadors i galletes quelis, com és d'esperar una bona renyada rebrem... Ja ha arribat l'hora, tots a sopar, no queda res dins el plat, xerrada per part dels mestres i cap a l'hotel un altre cop. A l'hotel uns estan cansats i altres que encara no han acabat l'energia amb ganes de bauxa, cada vespre, renou i crits per tot arreu.
2n DIA
Cares de son però amb ganes de conèixer un poc més de Roma, agafem el bus cap a Ostia Antica, una autèntica ciutat romana. Ens dividim en dos grups; un en anglès i l'altre en castellà. Aquelles ruïnes ens feren entendre un poc més sobre la forma de vida de les persones en aquells temps.
Acabada la visita anem a dinar, algú ja en fa de les seves. Pel poble d'Ostia, feim un amic, n'Ostio, ja m'enteneu. Menjam unes excel·lents pizzes i llavors, cap a les Catacumbes! Que ens donen una impressió un poc... Aterradora. A més d'un se'ns han posat els pels de punta però s'ha de dir que ens ho hem passat bastant bé.
En tornar de les catacumbes anam a la piazza Navona, on hi ha ambient de festa màscares i teresetes i un bon grapat de turistes fent-se fotos devora la impressionant font. Després de rondinar una bona estona per la plaça anem al Panteó. El panteó és d'allò més impactant, ara entenem els mestres d'història, que sempre ens han parlat entusiasmats d'aquest edifici.
En tornar, el mateix de sempre, sopar (pasta, pasta i més pasta, com us podeu imaginar ningú en arribar va gosar demanar a les mares que els fessin un plat de macarrons, estam ben tips de pasta!) i bauxa.
3r DIA
És prest, cares de son un altre cop, agafem el bus i anam a Trastevere. Trastevere és un barri típic italià replet de trattorias(llocs on menjar l'autèntica pasta italiana) i llocs per visitar, com ara, la capella de Santa Cecília. A Trastevere tenim temps lliure i com és d'esperar a nosaltres sols ens importen les compres i el menjar. Sobretot el menjar, boníssim.
En haver dinat ens espera una bona caminada fins al vaticà on gaudirem d'una llarga i impressionant visita. La plaça de Sant Pere és enorme i està repleta de gent. Es veu que el papa se'n ha adonat de que hi anam i ha decidit dimitir...
De tornada aprofitam per veure un espectacle digne d'admiració, els carnavals de la piazza di Poppolo. Allà observarem entusiasmats uns focs impressionants possiblement els millors que veurem en molt de temps.
I el que us diré ara ja ho sabeu, sopar de pasta, hotel (coixos), trui i bauxa. Podem assegurar que els crits i renou no falten cap vespre, els terres tremolen, el hall de l'hotel està ple d'alumnes emprant el wifi, gent que corre d'habitació en habitació, resumint, professores que es dediquen a dir la paraula màgica: callau!
4t DIA
És un nou dia, aquí a Roma, i encara tenim ganes de veure més. Berenar i una bona caminada cap al Colisseu. El Colisseu és una de les coses que ens impressiona més de Roma i no sols el monument, sinó tota la seva història. Més d'un ja ha pogut recrear les seves pel·lícules de gladiadors preferides, aquest si és un lloc on hem deixat volar la imaginació.
Un cop sortim del coliseu anem a veure el Forum romà, bé, el que en queda. Ja acabada la visita al Forum caminem i caminem cap al barri jueu on dinarem de pizza, com podeu preveure. Ens encanta conèixer nous llocs però més d'un està cansat de caminar, per tant, les queixes no falten.
Ara ja sí, és el darrer vespre a Roma i cal aprofitar-lo al cent per cent així que decidim congelar-nos a l'Ice Club, un pub fet de gel. Però el fred no és res comparat amb les nostres ganes de passar-nos-ho bé.
5è DIA
D'aquest darrer dia ja no hi ha gaire cosa per explicar, dia lliure, compres de darrer moment i també darreres rialles per Roma.
No és fàcil marxar, el que fa més mal es que duim tant i tant de temps preparant aquest viatge que ara, pensar que acabarà ens fa molt de mal. També, la mandra de tornar a agafar paper i bolígraf i continuar amb els exàmens.
Aquí acaba tot el que us puc contar de Roma, potser sigui breu però la quantitat d'aventures i de versions d'aquest viatge són interminables. Volem donar les gràcies a na Neus, a na Miquela, a l'Ana, a na Mika i a na Margalida per haver-nos acompanyat i cuidat durant aquesta aventura, gràcies.
No vull exagerar però vull puntuar que aquest viatge ens marcarà per sempre, sempre recordarem les rialles i els moments que nosaltres, una colla d'amics i estudiants de l'IES Porreres hem viscut aquí, a Roma, junts. El curs s'acaba i molts marxarem i ens separarem dels nostres amics, ens fa mal pensar que ara ja hem de començar a marcar nosaltres mateixos el nostre camí i prendre les nostres decisions, aquest curs no durarà per sempre però el convertirem en un record permanent.

dimarts, 7 de maig del 2013

SANT JORDI 2013 A L'IES PORRERES

Els alumnes de 3r van preparar i repartir  les roses
Pep Castell
Marina Noejovich 
La jornada escolar començà com moltes altres, una classe, dues classes, ... però a la cinquena ens varen dur una sorpresa : LES ESPERADES ROSES AMB LES DEDICATÒRIES! aquelles que tothom esta ansiós per llegir i per ensumar.

A les 12:00h els nostres presentadors, na Joana Arbona de 2n D i en Mustapha Jarrab de 2n A, començaren amb la història de San Jordi. Ens explicaren la relació de les roses i els llibres amb aquesta celebració que correspon amb la antiga tradició de regalar roses entre els enamorats i el dia del llibre que coincideix amb la mort de dos grans escriptors: Shakespeare i Cervantes.

En primer lloc, la directora ens va fer un discurs, que ens va emocionar i motivar a tots i va donar pas al nostre estimat convidat, Antoni Vidal i Ferrando, que ens va agrair tota la feina i activitats que férem de la seva obra. Els alumnes de PQPI el varen obsequiar amb uns quants productes de l’hort cultivat per ells i una rosa amb un missatge.
L'escriptor homenatjat, el poeta santanyiner Antoni Vidal Ferrando va dirigir un emotiu parlament als nostres alumnes
Els alumnes recitaren poemes en català, castellà, anglès, alemany, àrab i llatí
Després de la xerrada del nostre convidat, es llegiren els seus poemes en català i altres llengües. Es llegiren els poemes: “No teníem rellotge” en català i en castellà, “Te n’has anat” en català i en alemany, “Ulls” en català i en àrab, “A la lluna al vespre” en català i en llatí, “Bob Dylan no tocarà l’harmònica” en català i un grapat d’alumnes i la professora Francina Crespí al piano, recitaren una cançó de Bob Dylan.

A continuació, els alumnes de teatre de 1r d’ESO, ens varen preparar una representació del poema “A la lluna el vespre”, i els de 2n d’ESO “No teníem rellotge” i un ramell de versos.
Els alumnes de teatre de 1r representaren el poema "A la lluna el vespre"
Tot d’una en acabar les actuacions dels alumnes de teatre, uns quants alumnes de 4t d’ESO cantaren el poema ''Bob Dylan mai més no tocarà l'harmònica'' que ells mateixos havien musicat.

Un grup d'alumnes de 4t interpretaren una versió musicada per ells del poema "Bob Dylan mai més tocarà l'harmònica"
Un dels moments més esperats va ser el lliurament de premis del concurs de poesia i narrativa. Els guanyadors: Maria Sansó Femenias, Gabriel Rosselló Salleras, Ionita Bianca Adriana i Joan Rosselló Bover, varen ser desvetllats per Antoni Vidal i Ferrando.

Com cada any es van donar a conèixer els premis del nostre concurs literari
Just després,, els alumnes de 3r d’Expressió corporal ens van preparar una sorpresa en la qual explicaven les festes de cada poble.

Per acabar les actuacions i representacions la part més reivindicativa va córrer a càrrec d'uns alumnes de 4t que llegiren un manifest a favor de la nostra llengua amb versos del nostre convidat.
Vidal Ferrandova sembrar un arbre a jardí amb l'ajuda dels alumnes de botànica

Finalment, uns quants alumnes de l’optativa de Botànica i el professor Rafel Nigorra, van sembrar l’arbre Antoni Vidal i Ferrando.

Segurament, les roses que hem rebut, durant uns quants dies en arribar a casa nostra ens recordaran la història del valent cavaller que va arriscar la seva vida per salvar el seu poble i la bella princesa i que, a punta de llança, va matar el drac que es menjava la gent.
Els alumnes s'ho van passar d'allò més bé amb aquesta jornada de festa i cultura

VISCA SANT JORDI I VISCA EL CATALÀ!

divendres, 3 de maig del 2013

PREMIS CONCURS LITERARI 2012-13

El departament de català un any més, en motiu de la diada de Sant Jordi, ha lliurat els premis literaris de narrativa i poesia als alumnes següents:

El premi de poesia de primer cicle és per al poema titulat SANT JORDI que justament descriu amb molt d'encert el que representa la diada de sant Jordi i la guanyadora és:
Vidal Ferrando entrega el premi a Maria Sansó

MARIA SANSÓ FEMENIAS DE 1D

El premi de narrativa de primer cicle és per a un somiador que tant li és escriure prosa com poesia.
GABRIEL ROSSELLÓ SALLERAS,1D

Pel que fa al premi de poesia de 2n cicle tenim un poema profund sobre els sentits i l'existència. El premi és per a una alumna que no deixa mai de reflexionar.

IONITA BIANCA ADRIANA, 4B

I finalment, el guanyador de narrativa de 2n cicle, explica com la melodia i la lletra d'una cançó el duu a reflexionar sobre la societat actual.

JOAN ROSSELLÓ BOVER DE 4C 

 
Joan Rosselló va rebre el premi de narrativa de segon cicle


ENHORABONA A TOTS!!!