Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 12 de setembre del 2014

VAIG SOMIAR (PREMI SANT JORDI 2014 DE POESIA DE PRIMER CICLE D'ESO)

VAIG SOMIAR

Vaig somiar, un món allà on no ens havíem d'amagar,
érem lliures, érem reals, robàvem temps al temps,
no havíem de canviar.

Dolces albes ataronjades amb uns llavis a la meva orella,
xiuxiuejant, una paraula que em fa gran, que sé que tu i jo,
serem un per sempre, un etern, serem infinits.

Arriba la nit, estrellada de somnis,
dos cossos despulls a la claror de la lluna,
hem despert damunt el teu pit, et veig la cara,
i el meu cor s'encén, ets la dolçor,
ets una petita però gran part de la meva vida.

Et despertes, em qued entronitzada, mentre ens miram fixament,
em passen mil coses pel cap, em treus un somriure d'orella a orella,
i és que simplement és el més simple del món, estimar-te.

Maria Sansó




divendres, 27 de juny del 2014

EL FOC ADORMIT (PREMI MILLOR NARRACIÓ DE SEGON CICLE AL CONCURS LITERARI SANT JORDI 2014)

Joan Nicolau
Arrib rient a ca meva, no hi ha ningú son les dues des dematí, me mir al mirall i me’n vaig a dormir. Dormint tenc calor. Somio que tot sa crema. Foc a la casa. Me despert i… el foc no és real.


Allà si va ser real. Ells no ho oblidaran i nosaltres tampoc.

dijous, 26 de juny del 2014

CLAUSTROFÒBIA (PREMI MILLOR NARRACIÓ DE PRIMER CICLE CONCURS SANT JORDI 2014)

Gabriel Rosselló
Vaig obrir els ulls lentament. Estava despert, però no completament conscient. Em va costar obrir-los del tot. Una estranya llum fluorescent em cegava. No podia moure el meu cos. Era com si encara estès adormit, i això era el que m'agradava pensar. Podia moure vagament alguna part del cos. Els meus ulls eren capaços de mirar al meu voltant, tot i la llum que tenia al davant. Estava ajagut al damunt d'alguna cosa dura i freda. Mirés on mirés tan sols hi havia parets. Quatre grans parets grises.

Cada cop que en mirava una sentia que estava més aprop de mi. On era?, què estava passant? En aquells moments jo no ho sabia, però la raó que m'havia duit fins aquell lloc estrany era més llunyana del que em pensava. Jo abans era algú. La gent em respectava. Antany les coses eren fàcils. Només m'havia de preocupar de les meves riqueses. Potser hi tenia alguna cosa a veure. No sabia perquè estava allà, ni tampoc sabia si algú m'hi havia duit o hi havia anat jo. L'últim que recordo d'abans de despertar és que anava a dormir a la vesprada.

Aquell vespre vaig apagar els llums de la meva habitació i em vaig dirigir lentament cap al meu llit, cansat. Era tard. Després d'això, només sé que vaig despertar així. Podia començar a moure els dits de les mans. Llavors, el llum que penjava del sostre va començar a fer algunes espurnes. Si hagués estat en condicions de fer-ho, el més segur hauria estat que m'hagués aixecat. Però en aquell moments la sang no m'arribava del tot als peus.

Una ombra estranya va aparèixer. Es va posar al davant del llum, il·luminant-me amb el contorn del fluorescent. La llum només em deixava veure la seva silueta negra mirant-me. Era, sens dubte, un home. La seva altura era considerable. La meva prepotència em dugué a pensar erròniament que era l'enveja d'algú que no tenia tanta bonança com jo. L'home, doncs, va allargar el seu braç dret i va posar la seva mà al damunt del meu cap. La textura em feia imaginar que duia una espècie de guant.

Am la mà esquerra va agafar un pot que duia a una butxaca. L'obrí. Dintre hi havia una cosa petita, semblant a una pastilla, si és que no ho era. M'obrí la boca. Em va fer empassar aquella espècie de càpsula. Vaig notar com em tornava a venir el son. L'home va marxar i jo em vaig quedar allà, adormit.
Temps després, no sabria dir si molt o poc, vaig despertar. Estava sol, a la mateixa sala. Una cosa havia canviat, però. Ara podia moure el meu cos perfectament. Em vaig aixecar per observar subtilment l'habitació. El fluorescent estava penjant de dos cables. El sostre gris estava fet segurament de ciment, i ja se li notaven molt els cruis que tenia al costat del llum. L'habitació era quadrada. No era molt grossa. Totes les parets eren llises, d'un gris obscur. Al centre hi havia una pedra quadrada en la que jo havia estat ajagut. Feia fred, molt de fred. El vent era inexistent.

En una de les parets s'hi veia una taca negra, com de sang. Just al costat hi havia una porta de metall, oxidada. M'hi vaig dirigir. La vaig intentar obrir, però estava tancada. Em sentia estrany. El fluorescent emetia sons una mica peculiars, com els de mil mosques volant juntes.

Sentia por, ansietat. Estava neguitós. Les mans i el front em suaven. Em costava respirar. Sentia que l'aire se m'acabava. Notava com els meus pulmons es quedaven secs. M'intentava conscienciar de que només era un somni, però no era capaç de trobar aquesta raó dintre meu. Els ulls em tornaven grans. A cada instant pensava que acabarien sortint-me del cap.

La meva boca estava deshidratada. L'ansietat era cada cop més forta. No tenia temps. Em vaig posar a cridar com un boig. Vaig intentar inútilment obrir la porta a cops. El cansament em va fer caure de nou a terra. Un soroll agut em ressonava dintre les orelles. Em vaig aixecar com vaig poder. No havia fet cap esforç important, però em sentia cansat.

Em vaig seure al damunt de la pedra. Vaig estirar-me el coll de la camisa. Feia molta calor, però a la vegada feia fred. No sabia que estava passant. Qui era aquell home d'abans? Potser la curiositat m'hauria salvat del meu destí, potser no. L'únic que m'importava en aquells moments era sortir d'allà. Aquella habitació tenia alguna cosa que em feia sentir petit.

Es van taponar les meves orelles. No podia sentir res. Dins la boca hi tenia un estrany regust de sang. Notava una peculiar olor a mort. Sentia com si un munt de formigues em caminessin per sobre la pell. La meva vista s'estava tornant borrosa.

Va ser en aquell precís moment quant la porta es va obrir. Era aquell mateix home. No el vaig poder acabar de distingir. Tenia els ulls cansats. Probablement va ser per això, però vaig notar com el llum es tornava obscur fins que es va apagar del tot. Curiosament, encara podia veure aquell home. Podia observar la seva silueta obscura, enrevoltada d'una llum blanca que cobria ara tot el meu voltant.

Ell no es movia. Simplement em mirava amb els seus ulls negres. No ho podia saber mai, però això m'ho vaig imaginar. Llavors em va estendre la seva mà. La figura de l'home es convertí en una bolla negra. Es va fer cada cop més petita, no perquè desaparegués, sinó perquè es feia enfora. Era una sensació diferent a qualsevol altra, com de llibertat.

No em vaig demanar que era aquella bolla, quin significat tenia per a mi, on havia anat. No, res d'això. Simplement em vaig quedar allà, dret dansant amb la mort que m'havia atrapat. Segurament en els meus darrers instants m'havia tornat boig, però amb la bogeria vaig poder veure-ho tot amb més claredat. La llum blanca del meu voltant m'abraçava com el calor d'un dia càlid.

Ja no recordava res del meu passat. Estava lliure en el meu propi món, sense tenir consciència del present del meu cos encara fermat a la terra, estès sobre aquell llit de pedra, esperant a que es podrissin les seves cendres. La meva necessitat passada de poder era ara una simple molèstia en la meva mort que, irònicament, era l'únic al que podia anomenar vida.

Els meus ulls quedaren per sempre mirant al mateix lloc, sense canviar de direcció. Ningú mai va entrar en aquella sala obscura després de jo mateix. Aquella habitació petita i estreta s'havia convertit amb la meva tomba, en el meu altar, en el meu bressol per poder descansar de la vida. La llum se m'apagava.

diumenge, 18 de maig del 2014

EL PREGONER; UN OFICI DESAPAREGUT

Maria Rosselló Gelabert (4tB)
L'0fici de pregoner em resulta interessant i alhora bastant desconegut ja que quan jo vaig néixer ja havia desaparegut.
L'origen del pregoner es situa als anys de l'Imperi Romà, i durant segles fou el mitjà de comunicació i publicitat més eficient. El pregoner, era l'encarregat de fer sonar una corneta, i d'aquesta manera, reunia tots els habitants del poble per poder comunicar notícies importants vingudes d'altres ciutats, o esdeveniments extraordinaris del poble. Majoritàriament, als pobles de l'Estat espanyol, els pregoners utilitzaven una corneta per poder reunir els habitants, tot i que no sempre fou així.
A Mallorca, els pregoners feien servir un tambor per poder comunicar les notícies, i a Anglaterra, una campaneta.
Per tal de reunir més informació sobre la figura del pregoner, vaig realitzar una entrevista a la meva padrina Maria Nicolau Barceló. Gràcies a la conversa amb la meva padrina puc dir que el darrer pregoner que exercí aquesta professió al meu poble, Vilafranca de Bonany, fou Tomeu Mascaró, de mal nom Tomeu Calot cap a l'any 1959. S'ha de dir que a Vilafranca i a Mallorca en general el pregoner era conegut com el saig.
Aquesta professió, no era hereditària i s'exercia durant tota la vida. Els sous dels pregoners eren molt baixos. El pregoner, anava vestit amb un vestit de nit verd i sempre duia un tambor, tot i que quan havia d'anunciar les festes o alguna alegria ho feia mitjançant una corneta. L'horari del pregoner era sempre entrada de fosca, a l'hivern més prest i a l'estiu més tard. El pregoner també anunciava els objectes perduts per les cantonades. Sempre s'expressava en mallorquí, tant si la notícia venia de Palma o per ordre del senyor Batle.
Alguns municipis del País Valencià encara conserven els pregoners
Per acabar, la meva padrina es mostrà partidària de recuperar aquest ofici a Vilafranca i arreu dels pobles de Mallorca ja que així no haurien d'anar a la Sala (l'ajuntament) per informar-nos sobre els nous esdeveniments del poble.
El pregoner fou reemplaçat per la ràdio i la televisió, evidentment són uns mitjans molt entretinguts i divertits, però amb el pas del temps les noves tecnologies ens fan perdre certa qualitat i empobreixen la nostra cultura. L'acció directa del pregoner difícilment pot ser substituïda per la tecnologia.

dimecres, 14 de maig del 2014

ELS ALUMNES DE L'IES PORRERES PARTICIPEN A LES PROVES CANGUR

Aquesta va ser la nombrosa representació de lIES Porreres a les proves cangur
Mayra Macias
La Prova Cangur, que és internacional, consisteix en un test de 30 preguntes matemàtiques, en que les 10 primeres valen 3 punts i les 10 darreres 5 punts. I els errors descompten!
Dels 4 nivells que hi ha (3r, 4t d'ESO i 1r i 2n de batxiller), l'IES Porreres només participam en els 2 primers, és clar.
Nosaltres vam anar, com cada any, a la seu de Manacor on vam ser 600 alumnes! Tots asseguts en files i files de cadires i amb els papers damunt una post perquè si no no hi ha manera de reunir tanta gent per fer un examen (al Palma Arena es van reunir 2300 alumnes!!!).
 Després de la prova i de 15 minuts per berenar, l'organització prepara una gimcana i així s'aprofita millor el matí i el trasllat a Manacor.
Sembla que la gimcana és el que més agrada als alumnes perquè pensen problemes i pinten un mural (mirau la foto; què guapo ens va quedar!) en grup.
Segur que també us interessa saber els millors classificats en la prova i l'institut guanyador de la gimcana.
La Prova Cangur té un premi per cada un dels 10 primers classificats de tots els concursants i de cada nivell que es presenten a les Illes Balears. No hi ha hagut cap alumne de Porreres entre aquests 10 primers però els millors classificats de nivell 1, n'Amador Jaume de 3er A i en Sebastià Nicolau de 3er C han quedat amb 107 i 107,5 punts respectivament molt aprop del 10è classificat que va tenir 113 punts. De nivell 2, el millor classificat ha estat en Javier Rabanal de 4t C.
En quant a la gimcana el centre guanyador ha estat l'IES Felanitx però l'IES Porreres va fer molt bon paper i, a més, l'organització ens va felicitar per l'actitud i la col·laboració en la recollida del pavelló al final del dematí. Gràcies a tots!
Enhorabona a tots per participar!! I ànims a tots els alumnes de l'institut per participar l'any que ve i passar un bon dematí pensant problemes i en companyia dels vostres amics.
Per a més informació podeu visitar la pàgina www.cangur.org
Jaume Servera, 3r ESO-A
En un càlid i agradable matí,  ens infiltrarem   a l’interior del pavelló Guillem Timoner on el passat vint de març, alumnes de tercer i  quart d’ESO i primer i segon de  batxiller es concentraren en motiu de la cridada un cop més, d’una de les proves matemàtiques més importants on els al·lots i al·lotes de diversos centres escolars tingueren la gran oportunitat de posar en pràctica el seu nivell de l’assignatura, i al mateix temps de passar un bon matí rodejat de companys.
Aquests controls són anomenats Proves Cangur i pertanyen  a l’àmbit matemàtic. Consten de trenta preguntes, deu de tres punts, deu de quatre punts i finalment deu més de cinc punts. També, el sistema de puntuació és diferent a un examen normal, ja que cada pregunta fallada es resta d’una encertada. 
El pavelló Guillem timoner no fou l’únic que acollí aquestes proves, sinó altres pobles com ara Inca o les instal·lacions del Palma Arena també estaren implicades.
Els nostres representants únicament foren alumnes de tercer i quart d’ESO, ja que com sabeu, les instal·lacions de l’IES Porreres no gaudeixen de batxiller.
 


dilluns, 5 de maig del 2014

DOL A L'IES PORRERES PER LA TRÀGICA MORT D'UN EXALUMNE

Redacció
En Rafel era una persona molt coneguda pel seus treballs audiovisuals
La mort violenta de Rafel Gaspar Miralles Vich, exalumne del nostre institut ha deixat commocionada a la comunitat educativa. En Rafel formava part de la primera promoció d'alumnes que va cursar tots els seus estudis d'ESO a l'IES Porreres i per tant va arribar al nostre centre en el seu curs inaugural. Era un alumne molt popular i conegut i el seu assassinat ha impressionat als professors més veterans del centre; ningú es pot creure el que ha passat.
Biel Vich, el seu tutor de quart d'ESO, molt afectat perquè a més viu a 50 metres d'on es produiren el fets, el recorda com  "un alumne impulsiu, extrovertit, simpàtic i amant de l'esport, la moda i la bauxa. Era un persona molt edonista i sibarita i li agradava gaudir dels plaers de la vida sense desaprofitar ni un sol instant". Tots els seus companys de classe i professors recorden un munt d'anècdotes relacionades amb ell, perquè en Rafel era una persona incapaç de passar desapercebuda, com quan en el viatge d'estudis se'n va anar a dinar al prestigiós i caríssim restaurant Sphere situat al capdamunt de l'enorme torre de 365 metres de la TV de Berlín. Després de titular en ESO al nostre centre en Rafel va continuar els seus estudis matriculant-se de batxillerat a l'IES Sineu.
La càmera va ser la seva gran vocació
Se'ns dubte que aquest no és el moment de deixar-se endur pel morbo i entrar en les circumstàncies del seu assassinat ni en la part fosca de la seva vida, sinó recordar les moltes coses bones que en Rafel va fer en la seva vida.
A nivell professional va desenvolupar una carrera intensa, pecul·liar i molt prometedora: va treballar esporàdicament com a model i va destacar especialment en el camp dels audiovisuals. Va començar treballant com a càmera del programa de TV Nit de bauxa a Canal 4 i havia rodat anuncis publicitaris, vídeos promocionals, videoclips musicals, desfilades i fins i tot algun petit curtmetratge. Estava a punt d'acabar el rodatge d'un episodi pilot per una sèrie d'humor que s'hauria emès a IB3. El seu somni era poder dirigir algun dia una pel·lícula de cinema, donat que era un apassionat del setè art.  Fins i tot havia creat una productora per controlar i promocionar el seus propis treballs.
En Rafel també era molt conegut en el món de la diversió nocturna i la musica dance que el caracteritza. A més seguia practicant esport: jugant a futbol i freqüentant el gimnàs.
Des de Povimon, i estem segurs que parlam en nom de tot el professorat, l'equip directiu i la comunitat educativa del centre expressam el nostre més sincer condol a la seva família i en especial als seus pares.