Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 13 de novembre del 2012

EL FONS MALLORQUÍ DE SOLIDARITAT DESTINA EL DONATIU DEL BERENAR SOLIDARI A UN PROJECTE EDUCATIU A NICARAGUA


Segons ens ha fet saber, el Fons Mallorquí de de Solidaritat i Cooperació ha destinat el donatiu de 295 que el nostre centre els va fer (la recaptació del berenar solidari d'enguany) a un projecte educatiu a la regió de Nueva Segovia, situada a al nord de Nicaragua, un projecte amb un pressupost total de 15595 €.
La justificació d'aquest projecte és que els països empobrits com Nicaragua, i molt especialmeny regions perifèriques i muntanyenques com Nueva Segovia, pateixen taxes importants de d'abandonament escolar, baix rendiment acadèmic, manca de qualitat educativa, manca d’inversió en infraestructures educatives, salaris precaris als mestres... Aquesta és la situació i la vida quotidiana que pateixen els infants d'aquesta regió de Nicaragua. El projecte en el qual s'ha invertit el nostre donatiu suposa la possibilitat de millorar les infraestructures de 9 escoles rurals, contribuir a l’adquisició de material educatiu i oferir formació i reciclatge a mestres de la zona, a més de concedir 40 beques a estudiants de primària, secundària i formació professional. Aquest projecte forma part de la tasca que el Fons està fent amb la Xarxa de Centres Educatius Solidaris. 
Imatge de la finca de Sonzapote a les muntanyes de Nueva Segovia
El Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació és una entitat sense ànim de lucre fundada l’any 1993 arran d’una campanya anomenada “Mallorca Solidària, cap al 0’7%” organitzada el 1992 per Justícia i Pau de Mallorca, amb la col·laboració d’algunes ONG, per engrescar les administracions públiques de Mallorca en la solidaritat amb els països més pobres mitjançant la creació d’un Fons de Cooperació.
El 19 d’octubre de 1993 es constituí a Ciutat el Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació amb l’objectiu de coordinar i canalitzar les seves aportacions anuals a la cooperació per al desenvolupament i gestionar aquests recursos a través de projectes de cooperació, de forma eficaç per contribuir a un desenvolupament integral i autosostenible de les persones i comunitats del Sud a qui es dirigeixen aquestes propostes.

ACCÈSSIT DEL CONCURS DE POESIA EN CATALÀ DE SANT JORDI 2012

Autora: Catalina Bover Moragues
Grup: 4t B
Curs: 2011-2012
Premi: Accèssit concurs de poesia

LA POESIA I JO

Sóc com un gargot arremolinat
dibuixat en un full en blanc,
quiet, sense complexitat,
però que mai entendràs.

Sóc com una fulla de tardor,
que passa pels carrers sense fer gaire soroll.
Bufa el vent i va en busca d'un lloc on hi hagi amor,
amb l'única norma que no sigui dels que duren com una cançó.

Sóc una espurna de coratge,
o un fràgil vaixell de paper.
Sóc caragol que aprèn a volar,
o l'últim vers d'un poema que et digui “et trobo a faltar”.

divendres, 9 de novembre del 2012

1r PREMI DEL CONCURS DE POESIA DE SANT JORDI 2012

Autor: Sebastià Nicolau Orell
Grup: 1r E
Curs: 2011-2012
PREMI POESIA

TOT ÉS COMENÇAR ...

En un segon la vaig trobar
ella estava emocionada
no cal dir que també espantada
pel gran viatge a iniciar.

Baixarem fins a les aigües més profundes
i amb les criatures més estranyes
i encallada en un corall
un missatge a desxifrar.

Viatjarem fins al més enllà
on l'oxigen ja no hi pugui arribar
deixarem que el globus s'enlairi
però que de res no en falti

anirem a les jungles més salvatges
amb uns grans animals
unes mones alades
uns peixos gegants

uns tucans cantant
unes girafes flipant
era un lloc emocionant
i se'ns dubte estrany.

Tot això és real?
O és un engany?
Però només si tu em deixes
ho faré realitat.

Viatjarem fins al més enllà
on l'oxigen ja no hi pugui arribar
deixarem que el globus s'enlairi
però que de res no en falti.

Nova York, Istambul,
a qualsevol lloc amb tu
Tòquio, El Caire
per mar o per aire

i quan arriba l'hora de tornar
no puc deixar de pensar
aquestes nits que hem passat
que no es podran oblidar.

Viatjarem fins al més enllà
on l'oxigen ja no hi pugui arribar
deixarem que el globus s'enlairi
però que d'amor no en falti...

dijous, 8 de novembre del 2012

1r PREMI DE NARRATIVA DE 2n ESO DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2012

Autor: Joan Antoni Móra Nicolau
Grup: 2n ESO
Curs: 2011-2012
1r PREMI NARRATIVA 2n ESO

NÀUFRAGS!!!

Un dia calorós d’estiu amb el sol cremant per damunt l’esquena, navega un luxós vaixell amb les seves veles i sis joiosos tripulants.

De sobte, aquest sol fabulós s’amaga darrere els núvols, negres, carregats d’aigua i llamps, quan aquests núvols deixen caure els llamps i la pluja, la tripulació es va posant molt nerviosa.

El patró del vaixell posa calma. “No passarà res!!!”.
De cop i volta un llamp monstruós s’estampa contra el casc del vaixell, tots pensen en el final de la seva vida.

El patró reacciona i ordena als seus companys que preparin el bot salvavides i que hi pugin. De seguida que tots estan a bord del bot salvavides parteixen i s’allunyen el més enfora possible de la tempesta.

Després d’un temps navegant a la deriva, un dels tripulants veu una illa deserta a l’horitzó i cap allà es dirigeixen.

Arriben a una platja d’arena calenta i fina, amb colors de matisos de blanc i groc.

Després d’una gran alegria inicial per salvar la vida, de sobte els entra un malestar quan són conscients d’estar a una illa deshabitada, tot es transforma en nerviosisme i inquietud.

Altra vegada el patró reacciona i imposa la seva calma, els ordena que un vagi a cercar llenya per encendre una foguera, a altres tres que construeixin una cabana a dalt d’un arbre per fugir dels depredadors que cacen per la nit i a la resta de companys que provin de pescar algun peix o calamar per menjar.

Després d’un temps de convivència, apareixen els primers símptomes de nerviosisme, un dels nàufrags es posa histèric, el patró del vaixell i la resta de la tripulació intenten tranquil·litzar-lo, no ho aconsegueixen i es posa dret i parteix a córrer cap al bosc que en cap moment s’havien atrevit a travessar per por als perills que allà dins s’hi poguessin topar.

A continuació, tots reaccionen perseguint al seu company embogit per intentar calmar-lo i parlar de la situació en què es troben.

Després de llargues carreres travessant el bosc poden veure al seu company fugitiu aturat, paralitzat, glaçat, sense bategar-se, totalment de pedra.

Quan arriben a la seva vora, tots li diuen “Com et trobes?”, “Posa’t tranquil!!”, “Trobarem una sortida d’aquest infern!!!”.

Ell segueix sense reaccionar, només al cap d’uns minuts reacciona, aixeca el braç i assenyala un punt llunyà, misteriós.

Tots giren la seva mirada seguint el dit del seu company.

Tots queden de pedra!!!

La imatge és totalment desconcertant.


Una platja plena a rebentar, de gent, de gent de totes parts del món.

Pells vermelles i bronzejades pel sol, olor penetrant a crema protectora solar.

A la fi llegeixen el cartell que està al seu abast: “BBB.... BALLERMANN 6”

Si, són a la platja de s’Arenal, a la vista del seu paradís, el Balneario 6.
Clarament l’efecte de la gran quantitat d’alcohol de la nit anterior al vaixell els va afectar la memòria i la percepció de la realitat.

La festa per la “Despedida de soltero” d’un d’ells ha estat potent.

Ara a seguir amb la festa!!!.

Fi.... o no!!!

dimecres, 7 de novembre del 2012

COMENÇA EL CONCURS DEL "GRUP MÉS ECOLÒGIC"

Des de la comissió de medi ambient ens han  informat que el passat 22 d'octubre va començar l'edició 2012-13 del concurs del "Grup més ecològic" de l'IES Porreres. Les bases del concurs estaran penjades a la pàgina web/ programes i projectes/Ecocentre. També estan penjades dins cada aula. Com cada any es valoraran els hàbits de cada grup per a la recollida selectiva de residus i reciclatge, l'estalvi energètic, la neteja de l'aula i el foment d'altres hàbits relacionats amb una forma de vida sostenible i respectosa amb la natura.
El seguiment de la puntuació està davant consergeria, baix el tauler del racó de mediambient. Dins les aules específiques (informàtica, tecnologia, música, plàstica, laboratori) hi ha un full per tal que els professors puguin apuntar les incidències que es puguin produir dins l'aula (tirar paper en terra...). També n'hi ha un a consergeria per apuntar les incidències que es produeixin durant el temps d'esplai. Quan els professors que fan guàrdia d'esplai veuen un alumne que embruta en terra li demanaran el nom i el curs i ho apuntaran a aquest full o al que hi ha al tauler devora el departament de ciències naturals. També es poden anotar en aquest full les incidències pels passadissos, si un grup deixa el llum encès el temps d'esplai, o si un grup presenta una iniciativa ("ecoextra")

dimarts, 30 d’octubre del 2012

1r PREMI DE NARRATIVA DE 1r ESO DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2012

Autora: Maria Rosa Andreu Julià
Grup: 1r ESO
Curs: 2011-2012
1r PREMI NARRATIVA 1r ESO


LA VIDA ÉS MOLT CURTA



23 de febrer: Avui ha estat un dia al·lucinant! La meva família i jo hem anat a conèixer Mallorca. De ben prest pujam al cotxe i partim, sense saber on anam ni què trobarem. El meu pare pren rumb cap al nord, cap a la serra. Arribam a un poble meravellós, Valldemossa. Feim una volteta, dinam a un restaurant, feim una tombadeta davall un pi i tornam cap al sud.

25 de febrer: Dilluns, el pitjor dia de la setmana, quan comença l'escola després de dos dies de festa, sense ganes de fer res. Idò avui encara més, la senyoreta de castellà ens ha fet copiar “las preposiciones y las conjunciones” i tots els seus usos.

28 de febrer: Avui el meu padrí estava molt malament i ha anat a l'hospital, allà li han trobat un càncer de pulmó. Els metges li donen un mes de vida. Què puc fer jo tan sols amb un mes? El meu padrí, la persona més sàvia, la que m'ha ensenyat i m'ensenya les coses més importants de la vida. Aprendre rondalles, sembrar i collir el fruit, tocar la ximbomba, fer una bona sobrassada, etc. Qui m'ensenyarà tot això ara?

29 de febrer: El meu padrí encara segueix a Son Espases i jo només vull que passi el darrer mes amb mi.

1 de març: A la el meu avi ha sortit de Palma, tothom plorava, els meus pares, la meva padrina, la meva germana, tothom.
Partim cap al poble sense dir una paraula, ell encara no s'ho pot creure, d'aquella vida tan llarga, 79 anys, perquè s'havia d'acabar ara, no ho enteníem.

3 de març: Ahir no vaig escriure perquè vaig començar el meu pla: 30 dies, 30 coses a aprendre. Ahir, 2 de març: rondalles. Em va contar quatre rondalles: en Jordi d'es racó, que li va contar la seva padrina, n'Espirafocs, en Joanet de sa guerra i la Flor Romanial.
Avui ens toca jugar una estoneta a cartes, anam al cafè de plaça amb els seus amics i començam. Primer jugam a s'Escambrí, som quatre: el meu padrí, en Joan Pa, en Pere de can Senalla i jo. A la primera jugada guanya en Pere, li han tocat tot els asos. Llavors m'ensenyen a jugar al truc, el joc més típic de les Balears, però no n'aprenc de cap de les maneres.

4 de març: Avui és l'aniversari de la meva germana i el meu padrí i jo hem anat a cercar el ous de les seves gallines. Després amb aquests hem fet una coca d'ous pujats al foc de llenya.
A la una del migdia tota la família ens hem vist a casa meva, però malgrat ser un aniversari ningú estava feliç, tothom pensava amb la malaltia del meu avi, però ell per intentar alegrar la festa ens ha contat un parell d'acudits. Un diu així: Això era un amo i el seu moix, a en Pep (l'amo) no li agradava el seu moix i va decidir abandonar-lo. Va agafar la bicicleta i el va dur des de Porreres fins a la carretera de Montuïri i el va deixar, quan va arribar a casa seva el moix l'estava esperant a la porta. Va tornar agafar la bicicleta i el va amollar a Campos, i quan va tornar el moix també ja hi era. De l'emprenyada que va agafar, va agafar el cotxe i va deixar el moix a la rodona de Sóller. Al cap de dues hores en Pep no havia tornat i va telefonar a la seva dona, que era a ca seva:
Pep: Maria, es moix ja és a casa nostra?
Maria: Si, ja fa una estoneta que ha arribat, per què?
Pep: Idò li pots dir que me vengui a cercar, que m'he perdut!

6 de març: L'activitat d'avui la realitzam tota la família, feim un recull de gloses, dites i refranys. N'han sortit de tot tipus. De gràcia, de saviesa, de verds... En fi, ens va quedar un llibre ben gros.

15 de març: Ja fa un parell de dies que no escric perquè no trob moment per fer-ho, amb els deures, exàmens i el meu padrí no tenc temps per fer res més. Aquests dies hem fet moltes coses: cercar cames rotges, fer un bon trampó, jugar a petanca, i qui mai ha menjat un bons cocarrois? Jo sí, ahir la meva àvia, el meu avi i jo vàrem fer uns cocarrois de patata per llepar-se els dits.

25 de març: Cada dia es fa més trist, ja fa 26 dies que li varen dir la mala notícia. La meva mare ha entrat en depressió, no vol menjar res, i fa una setmana que no va a fer feina. I el meu dia a dia és molt dur, només pens amb el meu padrí i el que faré quan ell se'n vagi. A més ara l'han ingressat a l'hospital, dia i nit en observació.

26 de març: Ara sóc de camí cap a l'hospital, però no pel meu padrí, per la meva mare. No menjava, i a causa d'això ha passat tota la nit allà. Jo estic molt desanimada perquè tothom es posa malalt, i vull que la gent no sofresqui. Vaig amb la meva germana amb bus, perquè el meu pare ha passat la nit amb ma mare i no ens ha pogut venir a cercar. Esper que estigui bé...

28 de març: Ma mare ja es troba bé, va passar un dia i mig allà i es va recuperar totalment, però el que em preocupa no és ella, cada dia que passa se'l veu amb més mala cara i els metges diuen que no durarà gaire més, per això he passat tots aquests dies amb ell, dia i nit. Jo només desitjo que no sofresqui, i que estigui molt més amb mi, que algú ens ajudi i faci un miracle, per favor! Que de padrins ja només me'n queda un i vull que estigui amb mi tota la vida, que conegui els seus renéts, que visqui la seva vida amb felicitat... Qui no vol això per el padrí?

5 d'abril: Quasi no puc escriure, dia 30 el meu padrí va morir, no puc fer res, no puc viure sense ell. Tota la família està igual, no xerram. El que em va fer més mal va ser el que em va dir abans de morir: viu la teva vida amb felicitat, que la vida és molt curta. Després en arribar a Porreres, tot era gent que venia a donar el condol, plors i llàgrimes.

6 d'abril: Avui és el primer dia que he anat l'institut, és el pitjor dia de tots, la gent em recorda al padrí, el tema surt per tot, i jo l'únic que faig és plorar.
La vida és molt curta, es pot acabar en qualsevol moment, recorda-ho.