VAIG
SOMIAR
Vaig
somiar, un món allà on no ens havíem d'amagar,
érem
lliures, érem reals, robàvem temps al temps,
no
havíem de canviar.
Dolces
albes ataronjades amb uns llavis a la meva orella,
xiuxiuejant,
una paraula que em fa gran, que sé que tu i jo,
serem
un per sempre, un etern, serem infinits.
Arriba
la nit, estrellada de somnis,
dos
cossos despulls a la claror de la lluna,
hem
despert damunt el teu pit, et veig la cara,
i
el meu cor s'encén, ets la dolçor,
ets
una petita però gran part de la meva vida.
Et
despertes, em qued entronitzada, mentre ens miram fixament,
em
passen mil coses pel cap, em treus un somriure d'orella a orella,
i
és que simplement és el més simple del món, estimar-te.
Maria
Sansó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada