REPORTATGE TOTS SANTS & HALLOWEEN

LA FESTA DE TOTS SANTS I HALLOWEEN.

Sabies què?...

HALLOWEEN

Així va començar...

L'origen del Halloween es remunta al festival celta de Samhain. Els celtes que vivien fa 2000 anys a l'àrea d'Irlanda, Regne Unit i nord de França celebraven l'any nou l'1 de novembre. Aquest dia marcava la fi de l'estiu i la collita i el principi del fred i fosc hivern, temps que normalment s'associava a la mort humana. Els celtes pensaven que la nit de cap d'any la frontera entre els móns dels vius i els morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven.Els celtes creien que en aquesta data els esperits podien sortir dels cementiris i ficar-se en els cossos dels vius per resucitar.Per evitar-ho els celtes embrutaven ca seva i hi posaven ossos, calaveres... Creien que la presència d'aquests esperits a banda de fer malbé les collites i causar problemes, ajudaven als Druides o sacerdots celtes a fer prediccions sobre el futur, profecies que confortaven la gent i la guiaven durant el llarg hivern.Per commemorar l'esdeveniment els druides feien fogueres gegants on cremaven animals com a sacrificis als Déus celtes. Durant la celebració es vestien amb caps i pells d'animals i intentaven esbrinar el seu futur.

Fa molts segles, a Bretanya, Escòcia i Irlanda, el dia 31 d'octubre se celebrava la festivitat de Samhain, que coincidia amb el darrer dia de l'any segons els antics calendaris celtes i anglosaxons. En aquella època, s'encenien grans fogueres sobre les muntanyes per foragitar als esperits malignes.

La festa va ser exportada als Estats Units per emigrants europeus al segle XIX, cap a 1846. Aquest any es va celebrar el primer desfilada de Halloween a Minnesota i després li van seguir altres estats. La internacionalització de Halloween es va produir a finals dels anys 70 i principis dels 80 amb el cinema i  les sèries de tele

Quin és l'origen del "trick or treat"? ( El truco o trato “espanyol”)

La tradició del "trick or treating" probablement té el seu origen en les desfilades que tenien lloc a Anglaterra. Durant aquestes celebracions els ciutadans més pobres demanaven menjar de casa en casa i les famílies els donaven uns pastissos anomenats "soul cakes" (pastissos d'ànimes) i ells a canvi prometien resar pels difunts de les seves famílies.

La distribució d'aquests pastissos va ser una iniciativa de l'Església en substitució de la pràctica antiga de deixar vi i menjar per als esperits. Aquesta pràctica, va passar a ser realitzada pels nens que anaven de casa en casa al seu barri demanant, beguda, menjar o diners.

Per què les carabasses són un símbol de Halloween?

La costum de buidar carabasses ve probablement del folklore irlandès; el "Jack or Lantern". La llegenda conta que un home anomenat Jack va enganyar el dimoni i el va tancar en un arbre dibuixant una creu al tronc. Després va fer un tracte amb ell; si mai més no el tornava a temptar, el deixaria sortir.

D'acord amb la llegenda, després que Jack va morir, se li va denegar l'entrada al cel per les seves pràctiques i a l'infern per haver enganyat el diable. Aquest li va donar una espelma dins d'un nap per guiar-lo en la foscor.

Els irlandesos utilitzaven naps com a "Jack's lanterns" originàriament, però quan els immigrants van arribar a Amèrica el 1840, van trobar que les carabasses eren més atractives i fàcils de buidar.

HALLOWEEN A MÈXIC

El Dia dels Morts a Mèxic se celebra el 2 de novembre i segons la creença popular en aquest dia els ja morts regressen a les seves llars en la terra. La festa comença la tarda del 31 d'octubre amb els preparatius del Dia dels Angelitos (també conegut com Dia de Sants Innocents, o Tots els Sants) que se celebra el primer de novembre. En aquest dia, es recorda als nens morts que van arribar a ser batejats abans de morir.

La decoració inclou caramels amb els noms dels morts; flors, fotografies, i el menjar i beguda preferida dels difunts,que inclou dolces pomes i, sobretot, el pa de morts, fet a força d'ou, farina blanca i una capa de sucre que, sovint, té forma de calavera.

Aquest dia se celebra amb una reunió a casa. Abans del sopar, els nens surten al carrer per a demanar el seu "calaverita" és a dir, un regal, diners o una calavera de xocolata o sucre.

Els plats més típics són arròs amb frijoles, pollastre o carn amb mole, carabasses dolces i batatas, acompanyades amb cervesa o tequila i tasses d’atole o cafè.

I aquí celebram ...? TOTS SANTS, és clar!

Era creença comuna que la nit de Tots Sants les ànimes dels avantpassats retornaven a les cases i els llocs on havien viscut. Aquesta idea del retorn dels avantpassats no anava sempre lligada als temors que inspira la mort i els esperits en la nostra cultura i que es veu reflectida en l'existència d'una literatura o un cinema de terror basats en la idea del retorn dels difunts.

Sense afirmar que no existís aquest caràcter terrible, cal apuntar que, en les antigues cultures, els difunts, i especialment els avantpassats, eren considerats com a protectors de la casa, com una mena de petites divinitats familiars en qui confiar.

Aquesta idea dels morts-protectors es conserva encara en moltes de les tradicions. Hi ha costums relacionats amb el foc i les ànimes.Es creu que les ànimes que són al purgatori retornen a les cases i si troben bona acollida de part dels seus familiars, van directes al cel, i si no, han de continuar penant.

Les visites al cementeri.

El dia de Tots Sants i, sobretot, el dia de Difunts, el 2 de novembre, la gent va als cementiris a visitar les tombes dels avantpassats, a guarnir-les amb flors i a arranjar el seu aspecte exterior.

Les visites al cementiri tenien un caire més ampli que l'anar a visitar les tombes familiars: la gent es passejava pel cementiri. La posició social de les diferents persones o famílies no deixava de quedar reflectida fins i tot després de la mort. Encara avui, molta gent es dedica, en aquesta diada dels Difunts, a portar flors no només als parents més propers, sinó a familiars més llunyans, amics o coneguts. La visita al cementiri constitueix, ara per ara, un dels pocs signes col.lectius de record dels difunts a la nostra societat.

LA GASTRONOMIA

Un dels costums més característics de la diada de Tots Sants és la castanyada. Les castanyes es venien torrades, ben calentes i embolicades en paper. A més de les castanyes, hi ha dos menjars típics d'aquesta diada: els panellets i la fruita confitada.

Els panellets són un producte de rebosteria casolana, fets amb ametlla, sucre i rovell d'ou, bàsicament. En els de qualitat inferior, s'hi afegeix una part més o menys gran de boniato o patata. Poden anar coberts o no de pinyons i moltes cases en fan d'especials, segons el seu costum i imaginació, afegint-hi coco, xocolata, etc.

Els rosaris més típics a Mallorca es feien de fruita confitada. Tradició que encara en alguns pobles continua.

Podem concluir que es UNA FESTA D'ORIGEN CELTA, CRISTIANITZADA I AVUI "AMERICANITZADA".

Nosaltres ens demanen...i te convidam a una reflexió!

Te pareix bé que aquí es celebri HALLOWEEN?

Te pareix que arribarà a suprimir la nostra tradició?

Triam una festa popular pròpia o en triam una d’importada d’un altre país?

Què en feim amb el dia de Tots Sants? té futur?

Té sentit el “truco o trato”? i les disfresses? no tenim Carnestoltes per sortir disfressats al carrer?

I tú que fas? i tú que en penses?

Nosaltres defensem la nostra cultura, la nostra història, la nostra tradició i la nostra llengua.

Els alumnes de 4rt de PDC (ASL)