El problema que m'he plantejat des d'un punt de vista ètic i moral és el de la conveniència de la prohibició del consum de tabac a l'interior de bars i restaurants implantada per llei al nostre país des del 2011. Personalment crec que aquesta prohibició és beneficiosa i necessària.
Aquesta prohibició posa en pràctica un dels principals principis o regles d'or de l'ètica com és el dels drets humans: tots els ciutadans tenen dret a la salut i per gaudir d'aquest dret és necessari poder respirar un aire net i saludable. Consumir tabac en llocs públics tancats, com són els bars i restaurants, pot provocar problemes sanitaris als no fumadors, especialment als menors i a les persones majors.
Els defensors del consum de tabac en aquests espais argumenten la seva postura a partir dels drets individuals i de la llibertat d'empresa. Segons ells és el propietari de cada establiment privat el qui hauria de tenir dret a decidir si es pot fumar o no, acollint-se al dret d'admissió. A més, diuen, ningú obliga als no fumadors a entrar a aquell local. Però això vulnera el dret a la salut i la llibertat per entrar a l'establiment que desitgin de les persones que no toleren el tabac, establint un clar cas de desigualtat. No pot ser que els drets i les llibertats individuals dels fumadors i dels empresaris passin per sobre del dret a la salut, no només dels clients no fumadors, sinó de tots els clients i dels propis treballadors d'aquest tipus de locals. El tabac provocà el 2018 més de 50000 morts a Espanya i si no existís aquesta prohibició aquestes xifres podrien augmentar encara més.
La meva conclusió final, basada en els arguments i contraarguments exposats és que aquesta prohibició és correcta i justa, tot i que també podrien existir clubs privats de fumadors per satisfer el seu dret individual a consumir tabac, sempre que estiguin regulats per l'Estat i que els menors estiguin vetats com a socis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada