Dimecres 1 de juny es va celebrar el
tradicional berenar solidari. Els professors participen aportant
coques salades o dolces, pizzes o altres menjars que puguin ser
venuts en porcions. Aquestes es venen a alumnes i professors en temps
del pati a preus populars (1/2 euros). La recapatació (276 euros)
s’ha destinat al Fons Mallorquí de Solidaritat, que l’ha cedida
a l’ONG “Mallorca amb Quios” que ajuda als refugiats arribats a
aquesta illa grega fugint de les guerres a Síria o Iraq.
PÀGINES
▼
dimarts, 21 de juny del 2016
DONACIONS DE L'APIMA A L'INSTITUT
Redacció/APIMA
El present curs l’Associació de
Pares i Mares d’alumnes de l’IES Porreres ha fet un seguit de
donacions al centre.
En primer lloc ha donat a l’IES un
nou equip de so. Aquest ha resultat i resultarà, en el futur, molt
útil en les diverses festes i celebracions de l’institut (fogueró
de santa Catalina, sant Antoni, sant Jordi, fi de curs, etc.).
En segon lloc ha comprat les tauletes,
el sofà i les butaques que permeten llegir d’una manera
comfortable a alumnes i professors a la nova biblioteca creada en el
present curs a una de les aules prefabricades instal·lades al pati de
l’institut.
dissabte, 18 de juny del 2016
ELS ALUMNES DE LLATÍ ES DISFRESSEN DE ROMANS
Redacció
El passat dimecres 7 de juny, els
alumnes de llatí de 4t es disfressaren de romans i romanes de
l’època clàssica amb togues, túniques, sandàlies, ... Aquest
vestuari l’havien creat ells mateixos en un taller de vestuari a
l’època clàssica impartit per la professora de llatí, Cristina
Bauçà. Estamparen llençols i teles amb motius extrets de fonts
directes com pintures i elements decoratius de ceràmiques o cases de
Pompeia. Un cop vestits visitaren la sala de professors i diverses
classes per explicar que havien après i promocionar la matèria.
divendres, 17 de juny del 2016
BOHÈMIA (POEMA GUANYADOR DE 2N CICLE DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2016)
Maria Sansó Femenies, 4ESO-B
BOHÈMIA
Efervescent,
com el xampany d'una luxúria de sang freda.
Alliberador,
desprèn aires càlids, acollidors.
Transparent,
transparents els teus ulls, fills de tendresa.
Desperten
l'hemisferi màgic,
el que la
societat ignora, tan cruelment...
Si parlam del
reflex, ens miram l'ombra.
Llepau-vos el
dit, imaginau, sentiu.
Els teus
llavis, humils, cerquen la vida dels meus,
bojament, com
focs artificials, cercant el cel negre, callat.
Dins la
distància, brilles més que el Time Square al meu cap.
I si vols pots
venir, al puig a veure les estrelles,
com solíem fer
les infinites nits d'estiu.
T'espero, no
tardis. Cada vegada et veig més abstracte, d'un transparent negre.
Et sento tan
dintre, que m'asfixia el pensament.
Anul·lar-te
tan sols un plàcid moment em fot.
Inspires amor.
Com adoració del tu més maligne.
Arriba suau,
màgica, misteriosa,
entre
constel·lacions, humida, excitant.
Brota un gir,
una mirada, un petó robat.
Bonic estàs
aquesta nit,
em despertes el
somriure.
La lluna ens
guardarà el secret,
dels blancs
vivents, d'oratge suau.
Som com
sinopsis.
Et trobo, et
dibuix d'un amor clar.
Et tatuo, et
penso, et sent, et repasso.
dimarts, 14 de juny del 2016
MALMOE I BENFICA GUANYEN EL V TORNEIG DE FUTBET DE L'IES PORRERES
El Benfica va ser el millor equip de la fase de lliga amb 9 victòries en 9 partits i guanyar la final de 2n Cicle contra el Bate Borisov |
EF/Redacció
Com cada temporada des de
Povimon hem anat seguint l'evolució d’aquest torneig. Enguany s'hi
han inscrit 10 equips, 6 de 1r cicle i 4 de 2n.
Com a novetats destacarem
que els noms dels equips corresponien a clubs reals d'alta competició
(Juventus, Arsenal, Malmoe, PSG, Benfica, Bate Borisov, Galatasaray,
Manchester U., Chelsea i Oporto) i que per primera vegada ha
participat un equip femení, el PSG.
Com cada curs primer s’ha
disputat una fase de lliga on primava la regularitat. Els 4 millors
equips de 1r i 2n cicle es classificaven per les semifinals. Després
de 9 jornades de lliga el millor equip de 2n cicle i de tot el
torneig va ser el Benfica, que va guanyar els 9 partits aconseguint
27 punts. Es classificaren també per a semifinals de 2n cicle el
Galatasaray (20 punts), el Bate Borisov (15) i el PSG, l’equip
femení amb 9 punts. Aquest va protagonitzar una espectacular
remuntada perquè després de patir 6 derrotes consecutives va
guanyar els 3 darrers partits. En quant als equips de 1r cicle, el
millor va ser el Malmoe amb 21 punts, seguit de l’Arsenal (13), el
Manchester United (8) i el Chelsea (8).
El resultat de les
semifinals de 1r cicle van ser els següents:
Malmoe: 3 - Chelsea: 2
Arsenal: 1 - Manchester United: 2
La final entre el Malmoe
i el Manchester United va acabar amb empat a 0 i es va haver de
resoldre a la tanda de penals. El Malmoe s’hi imposà per 2 – 0.
Els resultats de les
semifinals de 2n cicle foren:
Benfica: 2 - PSG: 0
Galatasaray: 1 - Bate
Borisov: 1 (Penals: 1 – 3)
La final entre el Benfica
i el Bate Borisov va ser un partit espectacular en que el Bate
s’avançà al marcador, però, finalment, s’imposà el Benfica
per 2 - 1 després d’una gran remuntada.
A la gala de fi de curs
s’entregaran els premis als equips guanyadors, així com als
millors jugadors del torneig.
El Bate Borisov, subcampió de 2n cicle |
dilluns, 13 de juny del 2016
EL TEMPS (POEMA GUANYADOR DE 1R CICLE DEL CONCURS LITERARI DE SANT JORDI 2016)
Margalida Capellà Alcover, 2ESO-A
Un any són 12 mesos,
12 mesos són 365 dies,
365 són 8760 hores.
L'any és curt... s'ha d'aprofitar.
Cada dia són 24 hores,
cada hora són 60 minuts,
60 minuts són 3600 segons.
Buff, quant de temps...
Dia a dia, el Sol surt i s'amaga
ens quedam sense llum,
fins que la lluna ens rescata
i la claror ens il·lumina
el pas de la vida.
Hora a hora, pensam
en les feines,
en l'amor
o en l'amistat.
En un segon respiram,
tenim pulsacions,
pulsacions ràpides
i a vegades lentes...
I pensar que un dia això acabarà
un dia moriré,
sense feines, ni amor
sense amistat, ni pensaments.
El meu temps s'acabarà,
el meu cor ja no bategarà.
Mort...
dimarts, 7 de juny del 2016
3ESO-A GUANYA EL CONCURS ECOCENTRE 2015/16
Els alumnes de 3r A i els professors acompanyants s'ho passaren d'allò més bé amb l'acampada que guanyaren per ser els més ecològics del curs 15/16 |
El passat divendres 6 de maig va acabar
la segona volta del concurs ecocentre que tria el grup més ecològic
del nostre institut. 3ESO-A no només ha estat el grup guanyador de
la 2a volta, sinó del curs sencer, donat que com explicavem en
pàgines anteriors ja va guanyar la 1a volta del concurs. 3ESO-A no
va assumir el lideratge de la 2a volta fins a la 5a setmana de
competició, en una dura pugna amb 4t de PDC i 1B. A partir d’aquest
moment ja el va abandonar fins a assolir el triomf final amb 362,17
punts. En segon lloc va quedar 1ESO-B amb 358,5 punts i tercer va
quedar FPB amb 355,35. S’ha de dir que aquesta volta ha estat més
igualada i disputada que l’anterior.
El grup més contaminant ha tornat a
ser 1ESO-E amb uns pobrissims 281,1 punts, gairebé 80 menys que els
guanyadors. El segon pitjor grup ha estat per 2ESO-E amb 297 punts.
Sumant les dues voltes els millors
grups han estat 3A (821), 4t de PDC (769) i 2A (759). El pitjor ha
estat evidentment 1E amb 592 punts.
El grup guanyador rebrà un diploma
durant la cerimònia de fi de curs i una acampada de 2 dies a
s’Arenalet d’Aubarca, al Parc
Natural de Llevant (Artà), que es va celebrar els passats dies 30 i 31 de maig, amb els costs de transport i allotjament a
càrreg de la Comissió Ambiental.
Si voleu veure més fotografies de l'acampada les podreu trobar a la secció de pàgines del blog o directament per mitjà d'aquest enllaç:
Si voleu veure més fotografies de l'acampada les podreu trobar a la secció de pàgines del blog o directament per mitjà d'aquest enllaç:
diumenge, 5 de juny del 2016
23 DE MARÇ: JORNADA DE SORTIDES I EXCURSIONS ABANS DE LES VACANCES DE PASQUA
Els alumnes de 2n conegueren la Palma gòtica i medieval |
Redacció
El passat dimecres 23 de març, darrer
dia lectiu del 2n trimestre, tots els grups de l’institut sortiren
d’excursió. Els alumnes de 1r feren l’excursió de tutoria al
Puig de Maria. Els alumnes de 2n conegueren la Palma gòtica i
medieval de la mà de CS. El departament de Ciències Socials va
organitzar una sortida en la qual els alumnes desenvoluparen una mena de gimcana fotogràfica per conèixer la
Palma gòtica i medieval. Un dels dos grups en que es dividiren es
feu aquesta foto col·lectiva a l’entrada de les restes del Temple, l’antic
monestir-fortalesa dels cavallers templaris Els alumnes de 3r
visitaren la Comuna de Lloret en una sortida organitzada per EF.
Finalment els alumnes de 4t, dividits en dos grups, visitaren el
Teatre Principal, mentre la resta feien una gimcana per la Palma
modernista, ambdues preparades pel departament de Castellà.
dijous, 2 de juny del 2016
ENTREVISTA A LLORENÇ CAPELLÀ I FORNÉS
Llorenç Capellà a l'acte de sant Jordi |
Aina Font, Climent Tortella, Miquel
Toledo, Coloma Garcia i Josep Mas, 3ESO-A
1.
En quins aspectes t'ha
influenciat el teu pare a la teva vida?
En
la manera que va viure la seva. Va morir quan jo tenia sis anys. No
em va donar consells; no em va poder indicar camins a recórrer ni
advertir d’obstacles o perills. Allò que em va influir va ésser
la seva biografia. Els anys de la infància, els estudis, l’activitat
política, la guerra, la presó, el teatre... Va ésser com veure
aquella pel·lícula que veiem una i deu vegades i mai no ens cansem
de mirar. No em reconec, per tant, cap influència directa. Tanmateix
sé que no seria com sóc, tot i els clarobscurs propis dels anys
viscuts, si no l’hagués considerat un referent insubstituïble.
2.
Què és el que més admires d'ell?
Tantes
coses! Potser, però, el respecte que tenia per les persones. Més
concretament: la persona era en el centre de les seves ànsies i dels
seus ideals. Mai no va considerar –ni se li passava pel cap!− que
pogués haver-hi pobles o races superiors. Escriu Jo
sóc català perquè
se sap part d’una cultura i d’un poble. Això mai no li va
impedir sentir-se solidari amb els altres pobles ni admirar-ne, amb
la mateixa intensitat, les expressions culturals que admirava del
seu.
3.
Quina és l'anècdota que més bé recordes del teu pare?
Potser
aquella que va protagonitzar en el teatre de Son Espanyolet, a Palma,
ple de gom a gom. S’acabava de representar una obra seva, no record
quina, i va córrer la brama que ell, Pere Capellà, era entre el
públic. Aleshores els espectadors reclamaren la seva presència a
l’escenari. Volien que digués unes paraules, aplaudir-lo, fer-li
cas; era una persona molt popular. Ell va accedir encantat a
complaure’ls. Quan ja era entre bastidors un policia de la secreta
va fer-li saber que únicament podia parlar en castellà. I s’hi va
negar. Quan a un poble li prohibeixen la llengua pròpia, el
colonitzen. Ho sabia.
4.
Quins eren els seus autors o llibres preferits?
Quan
era jove, i esmerçava el temps entre l’estudi i l’activisme
polític, tenia preferència pels llibres de temàtica social. Ho
escriu a un dels seus germans, anys més tard, des del penal d’Alcalá
de Henares. És, de fet, l’única referència que tinc sobre les
lectures que li agradaven. Era molt amic de Cèlia Viñas, una
poetessa mallorquina que va morir jove, els anys de la postguerra, a
Granada... També conservo un nombre indeterminat de volums de la
col·lecció Illes d’Or a la qual estava subscrit. Els llibres que
formaven la seva biblioteca itinerant, la de joventut, quedaren a
Barcelona i Madrid.
Els autors de l'entrevista, alumnes de 3ESO-A |
5.
Què era el que més li agradava escriure i amb qui o què es degué
inspirar?
La
primera època, la que comprèn des que era estudiant fins a la
finalització de la guerra, poesia. A la postguerra, teatre. Són dos
cicles ben definits, tot i que en El
marquès de sa Rabassa
i El rei Pepet,
les darreres obres que va escriure, els referents poètics són ben
evidents. No sé com va començar a escriure poesia. Probablement per
influència del seu pare, Llorenç Capellà Garí, que va ésser un
glosador admirable. En canvi, allò que el va determinar a escriure
teatre varen ésser les llargues converses amb el filòleg Manuel
Sanchis Guarner, amb qui havia fet amistat a Madrid, no puc afirmar
si a les trinxeres o a la presó, i amb qui es va retrobar a
Mallorca, els anys quaranta. Ambdós sabien que el teatre era l’eina
literària més eficaç per a adreçar-se a la gent, en uns anys que
la cultura oficial era la veu de la dictadura.
6.
Quin dels seus poemes t'agrada més ?
Fa
un mes aproximadament, una amiga de Montuïri em va dir que entre els
papers de casa havia trobat un poema seu, de l’època de presidi.
Me’l va voler regalar. Està escrit en un paper de color cru, amb
taques de fongs a causa del temps transcorregut en una capsa. L’he
fet emmarcar i el tinc al meu estudi. El llegim plegats? Diu així:
“Cuando
atraviesa la luz/ los barrotes de mi reja/ quebrándose en una
queja,/ proyecta una sombra en cruz./ Mira si es despiadada/ esa
suerte en que yo vivo,/ que hasta la luz que recibo/ me llega
crucificada.” Uf, què diu
de coses…! Ara
per ara és el poema que més estimo.
7.
La teva decisió de ser escriptor té alguna cosa a veure en seguir
les seves passes?
Suposo
que no. Podria haver-ho intentat, això de seguir les seves passes,
però no n’hauria fet més de mitja dotzena. Ésser escriptor és
una manera de viure la vida les vint-i-quatre hores. Cal tenir un
univers propi on reposar la mirada. I aquest univers literari no es
pot deixar en herència.
8.
Si no fossis escriptor, què t'agradaria ser?
Ni
idea. Quan miro l’entorn, el teixit social, em sento més exclòs
que inclòs. Tinc el convenciment, i sóc ben sincer, que no serveixo
per a res.
9.
Què signifiquen per a tu les festes de Sant Jordi?
Les
veig com l’apoteosi de la llibertat. En els primers anys de la
Transició, els anys setanta, Fraga Iribarne, que aleshores era
ministre de l’Interior, va respondre a les tensions socials amb una
frase lapidària. “La
calle es mía”,
va exclamar. I en aquell temps la policia reprimia les manifestacions
a trets. De manera que a un país on històricament se n’han
apropiat, del carrer, els Primo de Rivera, els Martínez Anido, els
Franco o els Fraga Iribarne, el fet que se n’apoderin els llibres
és un èxit de no dir. No ho considereu?
10.
Et va agradar viure el Sant Jordi de l'Institut de Porreres dedicat
al teu pare?
Moltíssim.
Observant-vos, no podia deixar de pensar en la vocació docent de mon
pare. Ben segur que hauria volgut estar amb vosaltres. Em va cridat
l’atenció el clima de respectuosa companyonia amb el professorat
que, entre tots, heu sabut crear. Em va agradar moltíssim la
implicació, també de tots, en el coneixement de Pere Capellà; i el
fet de relacionar la literatura i la música amb la joia de viure.
Altrament, Marcel·lí Domingo, que va ésser un dels seus referents
i el responsable de la renovació pedagògica durant la República,
insistia a mantenir l’equilibri entre l’entorn natural i el medi.
El vostre institut ho ha aconseguit.