LES NINES MENORS DE 16 ANYS, HAN DE NECESSITAR EL CONSENTIMENT DELS SEUS PARES PER AVORTAR?

Antònia Miralles, 4t B

La darrera reforma de la llei d'interrupció voluntària de l'embaraç ha impedit que les nines menors de 16 anys puguin avortar sense el consentiment dels seus pares. En aquests casos, el conflicte que pot haver-hi és més gran, ja que la nina que queda embarassada és menor d'edat, i pot o sol estar altament influïda per l'opinió dels pares. Tot i així, jo pens que la darrera paraula, i per tant, la decisió final, l'hauria de tenir la nina.

La meva opinió es basa en un principi ètic molt clar: "Principi de llibertat i dels drets humans". Pens que no es pot obligar a ningú a fer res, i menys si són coses tan serioses com tenir un fill, del qual t'hauries d'ocupar tota la vida. Tot i així, encara que la menor tengui la darrera paraula, els seus pares la poden aconsellar, i trop de vital importància que li facin costat independentment de la decisió que prengui, fent servir el principi ètic de l'imperatiu categòric, actuant d'exemple. I dic que ho trop de vital importància perquè avortar no és una cosa fàcil, i et pot deixar moltes seqüeles emocionals i fins i tot et pot fer caure en depressió; de la mateixa manera que no és fàcil tenir un fill, i menys essent menor, ja que el teu cos experimenta molts canvis, perds gran part de contacte amb els teus amics, canvien totes les teves rutines i has de fer-te càrrec d'una persona de per vida. Per això és necessari que els teus pares t'ajudin i no siguin un problema més per dur-te la contrària o no fer-te costat.

Per una altra banda, se podria pensar que una menor no està capacitada per prendre decisions tan important, i que sense el consentiment dels pares no se li podria permetre fer res, per tal de posar en pràctica el principi utilitarista. Perquè si els teus pares decidissin que s'ha d'avortar evitarien perjudicis a l'infant que naixeria sense ser desitjat, i si decidissin tenir el fill, evitarien que la mare tengues seqüeles. Però en cap d'aquests dos casos es té molt en compte l'opinió de l'embarassada.

Per això, jo seguesc pensant que el veredicte final l'ha de tenir la menor. A més, també es podria donar el cas de que fos una nina amb molt mala relació amb els seus pares, per tant, seria encara més injust que aquests decidissin per ella. Així que jo crec que el dret a decidir de una dona està per davant de tot, i que ningú, ni els teus pares, i menys encara la teva parella, han de decidir sobre el teu cos o la teva vida obligant-te a fer res que tu no vulguis fer.