Júlia Vaquer, 4t C
D'ençà que la música fou introduïda
com a una assignatura en els programes educatius europeus, sempre
s’ha qüestionat si ha de ser una assignatura obligatòria, una
optativa o simplement no ha de tenir cap tipus de presència dins
l’educació. Segons la meva opinió, l’assignatura de música ha
de ser obligatòria des de l’educació infantil fins al darrer curs
d’ESO.
La música és un fet social des dels
seus inicis i ha anat canviant de significat i interpretació durant
tota la seva història: durant la prehistòria, es relaciona la
música amb activitats de caràcter religiós; hi era present en les
ofrenes als déus que es duien a terme i també als actes funeraris.
En canvi durant el barroc i quasi tot el període clàssic fou senyal
de riquesa, poder i era un privilegi del qual només podien gaudir
els estaments o classes més altes. Per això seria absurd no
estudiar la música i la seva evolució: el seu desenvolupament es
produeix de forma paral·lela al canvi que es produeix en la societat
i això fa d’ella una font històrica i cultural bàsica per a
entendre la societat actual.
A més d’això, investigacions fetes
a Suïssa (on l’aprenentatge de música ha estat sempre un dret
constitucional) indiquen que els estudis musicals aporten als
estudiants més petits molts avantatges davant els que no n’estudien.
El fet de conèixer un llenguatge diferent dels altres com és la
música aporta als infants un sentit racional molt més ferm. La
teòrica musical està basada en la matemàtica, i en pocs casos és
tan fàcil veure l’aplicació de les matemàtiques com en la
música. D’altra banda l’estudi d’un instrument és una
activitat que es basa en la superació personal. El fet de tocar en
grup també ajuda a desenvolupar el sentit de l’empatia i permet
traslladar la dimensió personal a la col·lectiva: aportar idees
individuals a un conjunt (cosa molt necessària avui en dia).
Malgrat totes aquestes evidències, hi
continua havent gent que s’oposa radicalment a què la música hi
sigui present a les escoles. Alguns dels seus arguments recorren a la
manca d’utilitat que tendrà aquesta matèria per als futurs dels
infants. A més d’això, diuen que lleva temps a altres
assignatures i que els alumnes no aprenen res. I és què els
partidaris de “abolir” la música a les aules no saben o no volen
veure que l’assignatura no només aporta coneixements, sinó que
desenvolupa altres habilitats. Així i tot, jo consider que a Espanya
hi ha un error en el plantejament de l’assignatura: de res serveix
fer memoritzar on i quan va néixer Bach si tan sols no saben com era
la seva música i quina importància ha tengut en l’evolució
musical.
I ara no em queda més que reiterar-me
en la meva opinió inicial: la música és essencial en les escoles,
però no només es tracta de saber tocar una escala amb la flauta
dolça, sinó que cal enfocar l’art des del punt de vista cultural
i social.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada