Carme Rosselló Solivellas (1A)
Un
dia mentre caminava
vaig
notar que alguna cosa canviava
el
cel es va enfosquir
i
el Sol no va tornar a sortir.
El
cel unes grans formes agafava,
pareixia
cotó que surava
de
color blanc i grisós
es
veia un cel tempestuós.
Vaig
sentir com una gota em queia
diminuta,
petita, freda...
seguida
d’una, una altra
i
una gran quantitat de gotes d’aigua
em
banyaven fins deixar-me
ben
remulla.
Era
la pluja! Silenciosa,
senzilla
i misteriosa
milers
i milers de gotes queien
que
regaven amb harmonia,
des
del cel fins a la terra,
tot
allò que al voltants hi havia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada