Autor:
Joan Antoni Móra Nicolau
Grup:
2n ESO
Curs:
2011-2012
1r
PREMI NARRATIVA 2n ESO
NÀUFRAGS!!!
Un
dia calorós d’estiu amb el sol cremant per damunt l’esquena,
navega un luxós vaixell amb les seves veles i sis joiosos
tripulants.
De
sobte, aquest sol fabulós s’amaga darrere els núvols, negres,
carregats d’aigua i llamps, quan aquests núvols deixen caure els
llamps i la pluja, la tripulació es va posant molt nerviosa.
El
patró del vaixell posa calma. “No passarà res!!!”.
De
cop i volta un llamp monstruós s’estampa contra el casc del
vaixell, tots pensen en el final de la seva vida.
El
patró reacciona i ordena als seus companys que preparin el bot
salvavides i que hi pugin. De seguida que tots estan a bord del bot
salvavides parteixen i s’allunyen el més enfora possible de la
tempesta.
Després
d’un temps navegant a la deriva, un dels tripulants veu una illa
deserta a l’horitzó i cap allà es dirigeixen.
Arriben
a una platja d’arena calenta i fina, amb colors de matisos de blanc
i groc.
Després
d’una gran alegria inicial per salvar la vida, de sobte els entra
un malestar quan són conscients d’estar a una illa deshabitada,
tot es transforma en nerviosisme i inquietud.
Altra
vegada el patró reacciona i imposa la seva calma, els ordena que un
vagi a cercar llenya per encendre una foguera, a altres tres que
construeixin una cabana a dalt d’un arbre per fugir dels
depredadors que cacen per la nit i a la resta de companys que provin
de pescar algun peix o calamar per menjar.
Després
d’un temps de convivència, apareixen els primers símptomes de
nerviosisme, un dels nàufrags es posa histèric, el patró del
vaixell i la resta de la tripulació intenten tranquil·litzar-lo, no
ho aconsegueixen i es posa dret i parteix a córrer cap al bosc que
en cap moment s’havien atrevit a travessar per por als perills que
allà dins s’hi poguessin topar.
A
continuació, tots reaccionen perseguint al seu company embogit per
intentar calmar-lo i parlar de la situació en què es troben.
Després
de llargues carreres travessant el bosc poden veure al seu company
fugitiu aturat, paralitzat, glaçat, sense bategar-se, totalment de
pedra.
Quan
arriben a la seva vora, tots li diuen “Com et trobes?”, “Posa’t
tranquil!!”, “Trobarem una sortida d’aquest infern!!!”.
Ell
segueix sense reaccionar, només al cap d’uns minuts reacciona,
aixeca el braç i assenyala un punt llunyà, misteriós.
Tots
giren la seva mirada seguint el dit del seu company.
Tots
queden de pedra!!!
La
imatge és totalment desconcertant.
Una
platja plena a rebentar, de gent, de gent de totes parts del món.
Pells
vermelles i bronzejades pel sol, olor penetrant a crema protectora
solar.
A
la fi llegeixen el cartell que està al seu abast: “BBB....
BALLERMANN 6”
Si,
són a la platja de s’Arenal, a la vista del seu paradís, el
Balneario 6.
Clarament
l’efecte de la gran quantitat d’alcohol de la nit anterior al
vaixell els va afectar la memòria i la percepció de la realitat.
La
festa per la “Despedida de soltero” d’un d’ells ha estat
potent.
Ara
a seguir amb la festa!!!.
Fi....
o no!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada