Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 19 de febrer de 2014

20/01/2014: UNA DATA QUE PASSARÀ A LA "HISTÒRIA UNIVERSAL DE LA INFÀMIA"

Penjar un cartell, posar una ferratina o pintar qualsevol d'aquests símbols en un edifici públic sense demanar permís al Govern serà motiu de sancions duríssimes
Biel Vich, coordinador de la revista
El passat 20 de gener va entrar en vigor  el que es coneix popularment com a "llei de símbols". Els dies anteriors, i a contracor, l'equip directiu va anar retirant de les parets i mobiliari del centre tots els símbols no expressament autoritzats per aquesta llei. Parafrassejant l'inici del discurs al Congrés dels EUA de l'indignat president Franklin D. Roosevelt, després de l'atac japonès a Pearl Harbour, aquesta data (20/01/2014) també hauria de passar a la "història universal de la infàmia". 
I, vos demanareu, quins són els motius que em porten a reivindicar aquest trist honor per a la data d'entrada en vigor d'una llei aprovada democràticament pel Parlament Balear? Idò vos diré que el principal motiu que em mou a exigir-ho és la defensa del sistema democràtic i de tot allò que tenen de bo els principis de la ideologia liberal. Estic convençut que Locke, Montesquieu, Voltaire, Rousseau, Adams, Hamilton, Jefferson, Tocqueville, o Stuart Mill, els pares del liberalisme, es deuen remoure dins les seves tombes. En primer lloc cal dir que, tal com afirmaren aquests pensadors, una democràcia no és un sistema on la majoria d'un parlament pugui aprovar el que li vingui en gana. Allò que la majoria d'un parlament pot aprovar està limitat pels drets naturals de les persones, i pel contracte social o constitució que ens vincula a tots en un projecte de convivència en comú. Es cert que per mor d'aquest contracte renunciam a part de la nostra llibertat i dels nostres drets naturals i ens imposam uns deures i l'obediència a les autoritats i a les lleis, però només si aquestes respecten el pacte constitucional firmat. Aquesta llei de símbols restringeixi un dels nostres drets fonamentals, com és la llibertat d'expressió, un dret que no només és natural i per tant, i seguint a Locke, innat, inalienable, inprescriptible i innegociable, sinó també constitucional i universal per mandat de l'ONU. Cap parlament pot restringir aquest dret de la forma com ho ha fet el Parlament Balear sense posar en perill l'existència de la pròpia democràcia.
A més a més, aquesta llei, que prohibeix expressament l'ús de símbols que no siguin institucionals (de la Unió Europea, l'estat espanyol, les Illes Balears, Mallorca i el municipi) sense el permís previ de l'autoritat governamental, constitueix un cas escandalós de censura prèvia. Es tracta d'una pràctica que no es coneixia a Espanya des dels temps més durs del franquisme, donat que la fins i tot la Llei de Premsa i Imprempta (o llei Fraga) del 1966 (nou anys abans de la mort de Franco) l'havia suprimida. 
I per si amb això no n'hi hagués prou, la seva indefinició crea una inseguretat jurídica extrema. És cert que la llei també permet la utilització de símbols de caràcter internacional sense el permís previ de l'autoritat, però no defineix quins són aquests símbols. Podrien referir-se als símbols de les Nacions Unides i les seves agències? Podria referir-se a símbols totalment inoquus i sense cap connotació ideològica com els indicatius de banys o sortides d'emergència? La falç i el martell és el símbol internacional del comunisme i la creu gammada del feixisme, estan permesos per ser internacionals? I el colom de la pau, l'arc de sant martí del moviment gay, o el llaç rosa contra la SIDA, que fem amb ells? S'ha de demanar permís? Es pot sancionar o no als qui els pengi sense demanar permís? 
La llei no deixa clar si s'ha de demanar permís per usar aquests símbols internacionals a un centre públic; el seu ús sense permís de l'administració podria ser motiu de denúncia, la qual cosa crea una gran inseguretat jurídica
Està clar que la llei s'ha aprovat per prohibir els llaços verds i quatribarrats així com els símbols de Crída i l'Assemblea de Professors. Però és una llei extremadament perillosa perquè en la seva indefinició pot ser utilitzada contra qualsevol persona en qualsevol moment. Els enemics d'un determinat equip directiu o professor podrien denunciar-lo per usar sense permís de conselleria símbols com els logotips de sindicats que apareixen a les convocatòries de vagues o d'activitats de formació, o, arribant al súmmum del kafkià, per no retirar els símbols de banys o sortides d'emergència, o els mateixos logotips del centre. Tot plegat fomenta la delació i posa fàcil la venjança d'aquells professors, pares o alumnes que es sentin perjudicats o ressentits contra un equip directiu o un determinat membre del claustre. I si des del poder interessa, es poden utilitzar aquestes denúncies per desacreditar o destituir elements incòmodes. Tot plegat hem recorda alguna d'aquelles lleis dels règims totalitaris o estalinistes que servien per posar en marxa purgues i "caceres de bruixes" amb la intenció de mantenir la població terroritzada i sotmesa a una obediència cega.
Es diu que aquesta llei té com a objectiu despolititzar els serveis públics (escoles, instituts, hospitals, ambulatoris ...) i evitar l'adoctrinament d'alumnes, pares i altres usuaris d'aquests serveis. Es molt curiós que els polítics parlin de despolititzar i que quan pateixen qualsevol tipus de crítica la desacreditin amb un despectiu "això és política". O que quan es posa en marxa un debat parlin d'adoctrinament i propaganda política. És que ells no fan política? No intenten adoctrinar amb lleis com la LOMQE? No fan servir un mitjà públic com IB3 per fer la seva propaganda? Qualsevol cosa que no passi pel conformisme i l'assumpció passiva de les seves decisions esdevé sempre política, adoctrinament i propaganda subversiva. El que realment s'intenta no és despolititzar sinó eliminar la crítica i el debat en nom d'una pretesa neutralitat asèptica dels centres i empleats públics. Però des del meu punt de vista, els centres públics, com la resta d'espais públics, no han de ser neutrals i asèptics, sinó plurals i diversos, i això només ho pot garantir una autèntica llibertat d'expressió i no pas aquesta "llei de símbols".
Per tot plegat em reafirm en que el 20/01/2014 hauria de ser una data inclosa en la "història universal de la infàmia". I amb la "llei de convivència" en poden arribar més.
Abans del 20 de gener la directiva es va veure obligada a retirar tots els símbols dins del perímetre de l'institut, però algú va col·locar aquests llaços verds a l'exterior del recinte del centre, demostrant que els drets naturals sempre troben un recurs imaginatiu per exercir-se per molt que una llei intenti impedir-ho

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada