 |
| Han de tenir dret les dones a decidir si volen tenir un fill o no? |
L'avortament és la interrupció espontània o
provocada de l'embaràs. Hi ha un gran dilema en la nostra societat,
és just o injust que les dones es puguin sotmetre a un avortament
provocat? Jo personalment pens que per una part és just, perquè ja
que són les dones les que es sotmetran a l'avortament provocat,
haurien de tenir el dret de decidir-ho per elles mateixes; però per una
altra banda també podria ser injust per anar en contra dels drets del que més endavant seria
una persona, i com deia Rawls, “una injustícia només és
acceptable quan és l'única forma d'evitar una injustícia encara
més gran”, i hi ha altres mètodes si no vols el fill després de
l'embaràs, com l'adopció.
Abans no he aclarit molt bé si estava a favor o en contra de la llibertat per avortar, però crec que he arribat a la conclusió de que som més partidària del sí que del no, tot i mantenir certs dubtes.
Dos arguments lògics que justifiquin la meva opinió podrien ser: per una banda, basant-nos en el que deia Confuci “el que no desitgis per a tu, no ho facis a la resta d'homes”, pens que, si tu tenguessis un embaràs no desitjat, t'agradaria poder avortar o fer el que trobessis, no? Un altre argument que justifiqui la meva opinió podria basant-se amb el que deia Stuart Mill, “actua de tal manera que les teves accions no perjudiquin a ningú i beneficiïn al màxim nombre de persones possibles”, és a dir, si l'avortament es fa a les primeres setmanes d'embaraç, no pateix ni la mare ni el fetus, ja que aquest encara no s'ha acabat de formar i per tant no se'l pot considerar una autèntica persona humana, i es podria dir que no es perjudica a ningú.
Abans no he aclarit molt bé si estava a favor o en contra de la llibertat per avortar, però crec que he arribat a la conclusió de que som més partidària del sí que del no, tot i mantenir certs dubtes.
Dos arguments lògics que justifiquin la meva opinió podrien ser: per una banda, basant-nos en el que deia Confuci “el que no desitgis per a tu, no ho facis a la resta d'homes”, pens que, si tu tenguessis un embaràs no desitjat, t'agradaria poder avortar o fer el que trobessis, no? Un altre argument que justifiqui la meva opinió podria basant-se amb el que deia Stuart Mill, “actua de tal manera que les teves accions no perjudiquin a ningú i beneficiïn al màxim nombre de persones possibles”, és a dir, si l'avortament es fa a les primeres setmanes d'embaraç, no pateix ni la mare ni el fetus, ja que aquest encara no s'ha acabat de formar i per tant no se'l pot considerar una autèntica persona humana, i es podria dir que no es perjudica a ningú.
Un contraargument podria ser el que formulen aquells que comparen
la intervenció amb un assassinat, ja que li lleves la vida a una
criatura que ells consideren ja plenament humana, i hi ha alternatives per després de l'embaràs si no vols
al nadó, com l'adopció. Però en realitat els defensors de la
lliure elecció de l'avortament repeteixen contínuament que el seu
objectiu no és matar criatures, sinó evitar el naixement de nadons
no desitjats que possiblement viuran en males condicions, i com ja he dit abans un fetus en els primers moments de formació no es pot considerar encara una persona humana, ni el seu avortament un assassinat.
I per a concloure, em remet a la meva
opinió, jo crec que les dones han de tenir lliure elecció sobre
aquest tema. Ja que no té sentit dur endavant un embaràs si aquest
fill no es desitja, i menys si comporta tenir-lo en males condicions.
